Produir sense contaminar i l’ aprofitament dels residus que es generen é,s a grans trets, el què anomenem economia circular, que progressivament haurà de ser una realitat. Els recursos naturals són finits i l’equilibri vulnerable a l’acció humana, i com a conseqüència hi poden haver catàstrofes naturals , aparició de noves pandèmies i, en alguns casos, guerres per l’obtenció de recursos escassos o monopolitzats.
Un dels objectius fixats per la Unió Europea per l’any 2050 és la zero presència a l’atmosfera de gasos d’efecte hivernacle i en aquest sentit, s’han activat polítiques dirigides a garantir la salut i benestar de les persones integrades amb polítiques mediambientals i de sostenibilitat per arribar de manera gradual a aquest objectiu. En aquest context, un dels sectors més intervingut és el de la mobilitat i el transport.
Els ecocombustibles són un alternativa al petroli, líquids neutres o baixos en carboni, es fabriquen a partir de residus agrícoles i forestals, residus alimentaris com olis de cuina usats i restes orgàniques de les escombraries, de residus sòlids urbans, i de plàstics. Contribueixen a l’economia circular i a l’aprofitament de zones rurals buides. La mateixa tecnologia permet substituir la utilització del cru en materials de tot tipus necessaris per la vida diària com detergents, envasos, teixits tècnics, calçat, materials d’escriptori, i aïllaments tèrmics.
En la meva opinió, en un escenari de globalitat no convé ser energèticament depenent. Tenim un gran potencial en coneixement que hem d’enfocar cap al desenvolupament sostenible i salutogènic. Hem d’impulsar la transformació sostenible, aportar els recursos econòmics necessaris,i fer possible la transferència d’aquesta tecnologia al dia a dia del viure humà.
Alexandra González
Veterinària
Grup de Recerca. Grup de Professionals per a la Promoció de la Salut a Girona