Produir sense contaminar i l’ aprofitament dels  residus que es generen  é,s a grans trets, el què anomenem  economia circular, que progressivament haurà de ser  una realitat. Els recursos naturals són finits  i l’equilibri vulnerable a  l’acció humana, i com a conseqüència hi poden haver  catàstrofes naturals , aparició de noves pandèmies  i,  en alguns casos,  guerres per l’obtenció de recursos escassos o monopolitzats.   

Un dels objectius fixats per la  Unió Europea per l’any 2050 és la zero presència  a l’atmosfera de gasos d’efecte hivernacle i en aquest sentit,  s’han activat   polítiques dirigides a garantir la salut i benestar de les persones  integrades amb  polítiques  mediambientals i de sostenibilitat per arribar de manera gradual a aquest objectiu. En aquest context, un dels sectors més intervingut és el de la mobilitat i el transport.

Els  ecocombustibles són un alternativa al petroli,  líquids neutres o baixos en carboni, es fabriquen a partir de residus agrícoles i forestals, residus  alimentaris com olis de cuina usats i  restes orgàniques  de les escombraries, de residus sòlids urbans,  i de plàstics.  Contribueixen a l’economia circular i  a l’aprofitament de zones rurals buides.  La mateixa tecnologia permet substituir la utilització del cru en materials de tot tipus necessaris  per la vida diària com detergents, envasos, teixits tècnics,  calçat, materials d’escriptori, i aïllaments tèrmics.

En la meva opinió, en un  escenari de globalitat  no convé ser energèticament depenent. Tenim un gran potencial  en   coneixement que hem d’enfocar cap al desenvolupament sostenible i salutogènic. Hem d’impulsar la transformació  sostenible, aportar els recursos econòmics necessaris,i  fer possible  la transferència  d’aquesta  tecnologia  al dia a dia del viure humà.

Alexandra González
Veterinària
Grup de Recerca. Grup de Professionals per a la Promoció de la Salut a Girona