Comparteix aquesta entrada

Urbanisme i perspectiva de gènere.

L’espai urbà no és neutre. La percepció de ciutat, les zones de trànsit, de repòs, de socialització, els horaris o els transports, no són iguals per un infant, una persona gran o una persona amb movilitat reduïda. De la mateixa manera, homes i dones experimenten la ciutat, el barri i la llar de forma diferent.

Segons Zaida Muxí, les feines relacionades amb la cura de la família tradicionalment sempre s’havien assignat a les dones. I això implica que les dones tinguin unes necessitats urbanístiques diferents, necessitats que fins ara havien quedat invisibilitzades.

Les ciutats s’han anat configurant amb una clara predominància pel cotxe (usat principalment pels homes) enfront del transport públic o la mobilitat a peu (usats principalment per les dones). S’ha tendit a separar les zones de productivitat, les residencials i les comercials, dificultant l’accès entre elles si no es disposa de vehicle propi. I escasejen els parcs infantils i els espais comuns de socialització.

L’urbanisme amb prespectiva de gènere no preten perpetuar els rols assignats, sinó visibilitzar i donar la importància que requereix la cura de la família. I com comenta Rafa Rivera: “en el futur, quan els rols de gènere siguin més igualats, i els homes vagin per la ciutat a fer encàrrecs familiars amb els cotxets infantils o els carrets de la compra, agrairan als moviments feministes actuals els canvis urbanístics per als que estan lluitant”.

Un altre dels grans temes que preocupen de manera diferent als homes i a les dones és la percepció d’inseguretat. La falta d’il.luminació, l’accès al transport públic per camins o plataformes insegures, edificis que no tinguin activitats comercials en els baixos…són zones on “no hi han ulls”, cosa que priva les dones d’usar aquests espais, i les esclavitza a anar acompanyades, a fer rodejos innecessaris o haver d’usar el cotxe. Més que policia, la seguretat la dona la gent. I per a què hi hagi gent, cal promoure espais on la gent es trobi: places, parcs infantils, terrasses, botigues, zones peatonals. El cotxe ha d’anar cedint espai en favor de la vida social i familiar en el carrer. En aquest marc, cal destacar el programa de la ciutat de Girona de “Comerç amic”, que crea una xarxa de comerços de proximitat, on els escolars que van sols a l’escola hi puguin demanar ajuda en cas de trobar-se amb algun problema en el camí.

Per dissenyar ciutats inclusives, on tothom s’hi senti representat, és necessària la participació de la ciutadania. D’aquesta manera, mapejar i medir recorreguts, encàrrecs, temps, raons i modes de transport és una primera acció de visibilització i reconeixement de les necessitats dferents. I cal fer-ho des de baix, des del punt de vista de l’usuari: assamblees i grups de treball. Cal empoderar la ciutadania en el disseny de l’espai on viu.

Diferenciar només entre homes i dones pot semblar molt simplista. I és evident que no han de ser les úniques visions a tenir en compte. Cal veure-ho com un primer pas, amb l’avantatge, segons Zaida Muxí, que les dones, en aquestes participacions ciutadanes donen veu, no només a elles mateixes, sinó també als col.lectius dels quals elles es fan càrrec, com els infants o la gent gran. Amb la qual cosa donen una visió més àmplia de la societat que quan els consultats són només homes.

La prespectiva de gènere, en definitiva, no vol dir esborrar la mirada masculina, sinó sumar en l’urbanisme la mirada femenina.

Per acabar, i en paraules de Mary Dellenbaugh-Losse: “si en quinze minuts de caminada, surts de la feina, reculls els nens, compres alguna cosa a la botiga, saludes a algú i arribes a casa, és que vius en una ciutat excelent”

Núria Gras
Farmacèutica
Grup de Difusió. Grup de Professionals per a la Promoció de la Salut a Girona

Bibliografia

– Ana Asensio. Article publicat a Arch Daily el 9 abril 2018

– Zaida Muxí. Arquitecta. Article publicat a Arch Daily el 30 abril 2018

Mary Dellenbaugh-Losse, urbanista especialitzada en perspectiva de gènere. La Contra de la Vanguardia: “El callejón oscuro es el peor escenario urbano: no hay ojos”

Samir Awad Núñez. Doctor Enginyer de Camins Canals i Ports, especialitat Transports. Blog personal.

– Programa de televisió “La presepctiva de genero en el urbanismo”. RTVE2 (2012) . Entrevista a Zaida Muxí, arquitecta; Lluïsa Moret, tinent Alcalde de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat; i Rafa Rivera, professor d’urbanisme de la Universitat Politècnica de València https://www.rtve.es/play/videos/para-todos-la-2/para-todos-2-debate-perspectiva-genero-urbanismo/1571732/

– Ajuntament de Girona. Mobilitat escolar sostenible. Comerç amic. https://web.girona.cat/mobilitatescolar/comercamic

Altres articles

Salut ambiental
Sin categoría
Equip de Professionals per la Promoció de la Salut de Girona

Nous hàbits i salut pel planeta

Setembre, un dels moments simbòlics en què sentim que comença un nou cicle i ens plantegem canvis, millores, a la nostra vida. En aquest estiu