El Floriment Humà: Un Camí cap al Desenvolupament Integral

Tot i que la traducció al català de Human Flourishing no sona gaire bé, el concepte de floriment humà fa referència a la realització plena del potencial de cada individu, promovent un desenvolupament integral que abasta aspectes físics, emocionals, socials i espirituals. És un concepte ampli i complex que té arrels en l’antic concepte d’eudaimonia d’Aristòtil, però ha estat redefinit dins de la ciència del benestar com “l’assoliment relatiu d’un estat en què tots els aspectes de la vida d’una persona són bons, incloent els contextos en què aquesta viu”. En el treball publicat a Nature Mental Health per VanderWeele et al., aquesta definició destaca diversos aspectes importants:

El Caràcter Multidimensional del Floriment

En primer lloc, el floriment és multidimensional: concerneix tots els aspectes de la vida d’una persona. És possible que algú estigui florint en certs àmbits, però no en d’altres. Per això, qualsevol avaluació del floriment només podrà mesurar alguns dels seus aspectes, no el conjunt complet.

Un Ideal en Constant Evolució

En segon lloc, el floriment es pot concebre com un ideal, però també està relacionat amb l’assoliment “relatiu” d’aquest ideal. Mai no arribem a florir perfectament en aquesta vida, i sempre hi ha espai per a la millora.

Aspectes Objectius i Subjectius

En tercer lloc, el floriment inclou tant aspectes objectius com subjectius de la vida, encara que els aspectes subjectius són més succeptibles a la recerca a través d’enquestes.

Variabilitat Cultural i Contextual

En quart lloc, la definició de què és “bo” pot variar entre cultures i contextos, però hi ha un gran camp comú que serveix com a punt de partida raonable per a la mesura del floriment.

La Importància del Context. Benestar vs Floriment humà

Finalment, el floriment també inclou els contextos en què viu la persona, com les comunitats i l’entorn.

Tot i que sovint s’utilitzen indistintament els termes “florir” i “benestar”, aquest últim pot existir fins i tot en condicions difícils. Florir implica una harmonia entre la persona i el seu entorn, i no només que la persona estigui bé, sinó que els contextos en què viu siguin propicis per al creixement i que formi part del propi procés de floriment.

L’any 1955 els filòsofs Heidegger i Ortega y Gasset ja debatien sobre la importància de l’individu i el seu entorn, Ortega, al seu assaig “Las Atlántidas” (1924) destacava la idea de que la vida és, essencialment, un diàleg amb l’entorn; això s’aplica tant en les funcions fisiològiques més senzilles com en les funcions psíquiques més profundes. Viure és conviure, i l’altre amb qui convivim és el món que ens envolta, d’aquí la cèlebre frase “Yo soy yo y mi circunstancia, y si no la salvo a ella no me salvo yo”. La salut de la comunitat és part essencial del floriment, ja que la persona participa en el bé comú.

D’aquesta manera, mentre el benestar pot definir-se com “l’assoliment relatiu d’un estat en què tots els aspectes de la vida d’una persona són bons, segons la seva pròpia perspectiva”, el floriment inclou també el benestar de la comunitat i l’entorn. En un món en constant canvi, entendre i fomentar el floriment humà esdevé fonamental per construir societats més saludables, resilients i enriquidores.

El Rol Professional en el Promoció del Floriment humà

Des d’una perspectiva professional, el floriment humà implica crear entorns que afavoreixin el benestar, l’autonomia i el sentit de propòsit. Això es pot aconseguir mitjançant polítiques inclusives, programes de desenvolupament personal i professional, i pràctiques que promoguin l’empatia i la col·laboració.

L’enfocament en el floriment humà: un camí cap a societats més saludables i equilibrades

L’estratègia de promoure el floriment humà no només té beneficis individuals, sinó que també genera un impacte positiu en les organitzacions i les comunitats, fomentant una major satisfacció, productivitat i cohesió social. Invertir en aquest concepte és apostar per un futur més brillant, just i equilibrat per a tothom.

De la filosofia a la ciència: la nova mirada sobre la felicitat, el significat i el propòsit

Tradicionalment, temes com la felicitat, la virtut, la comunitat, el significat i el propòsit s’han considerat exclusivament de les humanitats, sovint vinculats a la filosofia o la teologia. No obstant això, en l’actualitat, existeix una sòlida literatura de recerca empírica que aborda aquests temes des de perspectives com la sociologia, la ciència política, l’economia, l’educació, la psicologia, la medicina i la salut pública.

El Programa de Floriment Humà de Harvard: fomentant el benestar i la interdisciplinarietat

L’any 2016, l’Institut de Ciències Socials Quantitatives de Harvard va fundar el Programa de Floriment Humà (https://hfh.fas.harvard.edu/), amb l’objectiu d’estudiar i promoure el floriment humà, així com desenvolupar enfocaments sistemàtics per a la síntesi del coneixement en diverses disciplines.

Aquest programa publica investigacions i organitza activitats educatives com cursos, seminaris i conferències, amb la finalitat de reunir coneixements de diverses àrees i reflexionar sobre com aquestes poden formar un tot coherent.

Instruments per mesurar el floriment humà

Una de les eines destacades desenvolupades per aquest programa és un test per mesurar el floriment humà (https://hfh.fas.harvard.edu/measuring-flourishing), que inclou sis dimensions clau:

• Felicitat i Satisfacció de Vida
• Salut Mental i Física
• Significat i Propòsit
• Caràcter i Virtut
• Relacions Socials Properes
• Estabilitat Financera i Material

Les preguntes d’aquest test han estat seleccionades principalment entre qüestions amb validació empírica i àmpliament utilitzades en la literatura sobre el benestar, basant-se en l’estudi de VanderWeele, T. J. (2017).

Aquesta eina està disponible en 40 idiomes, facilitant-ne l’ús a nivell global.

The Global Flourishing Study

Per entendre millor aquest fenomen, un grup de científics socials, psicòlegs i epidemiòlegs han desenvolupat durant 5 anys The Global Flourishing Study, un estudi longitudinal amb més de 200.000 participants de 22 països, que abasta sis continents. L’objectiu és entendre els determinants del floriment humà i com es distribueix en diferents contextos culturals i geogràfics.

Els primers resultats d’aquest estudi pioner es poden consultar a: VanderWeele, T.J., Johnson, B.R., Bialowolski, P.T. et al. (2025). The Global Flourishing Study: Study Profile and Initial Results on Flourishing. Nature Mental Health. https://doi.org/10.1038/s44220-025-00423-5

L’objectiu és identificar patrons de floriment a través de diverses cultures i veure com aquests poden ajudar a millorar les polítiques públiques i el benestar global.

L’estudi s’ha centrat en les sis dimensions clau que hem citat i els resultats mostren que, en general, alguns països i grups de persones ho fan millor que d’altres. Per exemple, els joves sovint tenen menys benestar que els adults grans, i factors com l’estat civil, l’ocupació i la participació religiosa influeixen notablement en el floriment. Curiosament, països amb més riquesa com els Estats Units o Suècia no sempre són els que més floreixen, ja que sovint tenen puntuacions més baixes en sentit i relacions personals.

Països com Indonèsia, Mèxic i Filipines destaquen per la seva forta connexió familiar, espiritualitat i suport comunitari, tot i tenir menys recursos econòmics. En canvi, països com Japó i Turquia presenten desafiaments relacionats amb l’estrès, la manca de confiança i la inseguretat.

Un aspecte sorprenent és que tenir més diners no garanteix una vida plena; de fet, hi ha una relació inversa entre renda i sentit de vida. A més, factors com la resiliència adquirida en la infància poden ajudar a trobar significat en l’edat adulta, fins i tot en situacions difícils.

En definitiva, aquest estudi ens mostra que el floriment humà és un concepte complex i multidimensional, influït per múltiples factors personals, socials i culturals. Entendre aquestes dinàmiques pot ajudar a construir societats més felices i equilibrades arreu del món.

Activitats pràctiques per fomentar el floriment humà: una guia basada en l’evidència

Dins de la web del Programa de Floriment Humà, també hi ha disponibles diverses activitats pràctiques, dissenyades a partir de la investigació científica, que les persones poden implementar per elles mateixes per potenciar el seu benestar i desenvolupament personal.

Segons VanderWeele (2020), aquestes activitats ofereixen estratègies concretes i efectives per promoure el floriment humà, contribuint a una vida més plena i equilibrada. La guia, publicada al Journal of Positive Psychology and Wellbeing, serveix com a eina accessible i útil per a aquells que desitgen aplicar els coneixements científics en la seva vida quotidiana i avançar cap a un estat de benestar més profund.

Per a més informació i accés a aquestes activitats, pots consultar la publicació completa i explorar com incorporar-les en el teu dia a dia (VanderWeele, T.J. (2020). Activities for flourishing: an evidence-based guide. Journal of Positive Psychology and Wellbeing, 4:79-91)

No obstant això, tal com ens recorda el filòsof Rob Riemen «Ser humà és un art, no una ciència»,(R. Riemen. El arte de ser humanos, 2023), suggerint que l’existència i l’experiència humanes, amb les seves complexitats emocionals i subjectives, no poden ser completament compreses o explicades a través de la lògica i la rigorositat de la ciència. Cadascun de nosaltres hem de trobar allò que ens ajudi a avançar cap al Floriment com a humans.

Judith Mallolas

Farmacèutica. Grup de Professionals per a la Promoció de la Salut a Girona