What do you trully desire?

A la sèrie “Lucifer” un atractiu diable, mirant els ulls d’una persona li preguntava “Qué és el que realment desitges?” (en anglès, aquest seria el subtítol). L’interfecte no podia contenir respondre la pura veritat. Sabent això, en Lucifer i la inspectora podien decidir si tenia interessos que l’impliquessin en una investigació criminal. I és que els nostres desitjos influeixen, indubtablement, en el que fem amb la nostra vida.

Desitgem ser feliços.

La felicitat és un constructe complex, proper a la satisfacció i el benestar, i molt influït pel predomini de les emocions positives sobre les negatives i el patiment. Una espècie de còctel amb variants de recepta, però ingredients bàsics dels quals un 10% depenen de la situació en què es troba la persona i més de la meitat de factors sota el nostre control, com l’actitud, els hàbits i manera de viure.
D’un grup de millenials, preguntats, sobre les metes més importants en la vida, més del 80% deia que ser una persona rica i el 50% famosa. El mateix responien generacions anteriors a edat equivalent en l’estudi sobre Desenvolupament d’Adults de Harvard (Laboratory of Adult Development del Massachussetts General Hospital), que durant més de 75 anys ha recollit i analitzat bianualment la vida de 724 persones: d’una banda, estudiants de Harvard i d’altra, joves dels barris més pobres de Boston. Se’ls investigava detingudament: qüestionaris, entrevistes al domicili, històries clíniques, analítica, escàner cerebral i gravacions de converses amb la parella sobre allò que els importava a la vida. Els resultats indiquen que les diferències de riquesa passen a un segon o tercer pla quan parlem de ser feliços. Els investigadors n’extreuen tres conclusions sobre què fa felices les persones:

• Les connexions socials ens donen vida i la solitud no volguda, mata: Les persones amb més teixit social (família, amics o comunitat) són més felices, sanes i viuen més i amb més lent declivi cerebral i cognitiu que aquelles amb menys vincles.
• El que més importa és la qualitat de les relacions més pròximes: més que la quantitat de connexions socials importa si les més estretes són confiables. Viure en un ambient conflictiu és perjudicial per a la salut mental i física i envoltar-te de persones amb qui tens un vincle positiu i afectuós està relacionat amb una millor salut física i mental en totes les edats de la vida.
• Les bones relacions protegeixen el cos i el cervell: mantenir relacions positives amb què poder comptar s’associa amb una millor conservació de la memòria (en absència de malalties degeneratives); no estem parlant de les diferències o discussions, que són normals i habituals.

Quin paper juguen els diners?

El nivell d’ingressos està implicat i és important per cobrir les nostres necessitats, està clar, però la riquesa no determina com de satisfets ens sentim amb la nostra vida. Diversos estudis mostren una meseta en el gràfic del benestar: a partir d’un nivell que ens permeti viure de manera digna, i amb certes comoditats, més diners no s’associen a més satisfacció vital. Així els indicadors monetaris, com la Renda per Càpita i el Producte Nacional Brut (PIB) donen poca informació sobre la salut i la qualitat de vida de les persones (fig 1 i 2).

Figura 2 Tot i que el Producte Interior Brut (PIB) creixi, això no s’acompanya de major satisfacció vital de les persones. Es mostren els exemples de l’evolució d’ambdós paràmetres al llarg dels anys al Regne Unit i Estats Units d’Amèrica.

La salut de l’economia en termes humans, socials i ambientals té altres indicadors, menys coneguts, però més adequats, com l’Índex de Felicitat Bruta de Butan, que inspirà el Producte del Bé Comú.
Si volem la felicitat, ens hem de focalitzar en tot allò que promogui bones relacions humanes i, probablement, el que es derivi d’aquestes. També tenim evidències sòlides de la importància del propòsit i els valors de la vida, així com de conèixer i practicar activitats congruents amb les nostres fortaleses (interessos, capacitats i qualitats).
Mentrestant recordem la dita popular: “Vigila amb el que desitges, que un dia potser ho aconsegueixis”.

Susana Mota
Metgessa
Grup d’actius
Grup de Professionals per a la Promoció de la Salut a Girona

Referències:
● https://www.massgeneral.org/psychiatry/research/laboratory-of-adult-development
● Robert Waldinger: What makes a good life? Lessons from the longest study on happiness | TED.https://www.youtube.com/watch?v=8KkKuTCFvzI&t=6s
● D Kahneman kand A Deaton. High income improves evaluation of life but not emotional well-being PNAS 2010 107 (38) 16489-16493 https://doi.org/10.1073/pnas.1011492107
● J. Retzbach. La felicidad se construye con sentido. Investigación y Ciencia maig / juny2018
● Dossier: A la recerca de la felicitat. jul-ago 2017. CaixaBank Research
● Common Good Product – An economic model for the Future
● D’Arcy Lyness. Cómo lograr una vida feliz. Nemours TeensHealth