Dona i salutogènesi

La promoció de la salut pot tenir diferents definicions, però totes tenen en comú que estan centrades en la persona. Des de  la seva capacitació i apoderament, perquè aquesta pugui aconseguir la pròpia autogestió i té una mirada integradora dels factors socials i ambientals. Avui centrem el focus en la dona i la salutogènesi.

Les bases de la salutogènesi es recullen a la carta d’Otawa de l’any 1986, la declaració d’Alma Ata a l’any 1978 i és Aaron Antonovsky, a l’any 1970, qui crea la visió de la salut amb una perspectiva salutogènica. La descriu com un procés en què intervenen les persones i el seu entorn. Hi ha un gir conceptual, que té lloc amb els nous corrents que es donen en l’àmbit de l’ètica i dels drets sanitaris. Es passa d’un model autoritari a un d’autonomista. En aquest, és la persona qui té la capacitat de decisió i d’autogestió de la seva salut, havent estat degudament informada, capacitada en autogestió i disposant d’eines per fer-ho.

El pacient reivindica l’autonomia en salut i defuig del model paternalista d’una medicina que no tenia en compte els factors socials, els de gènere i els ambientals. Aquest nou model beneficia la salut personal. El punt d’inflexió en aquest camp és la conferència de Shanghai, a l’any 2016. Es manifesta que la salut i el benestar són fonamentals per al desenvolupament sostenible en l’agenda de 2030. “La salut és un dret universal, un recurs essencial per a la vida diària, un objectiu social compartit i una prioritat política per a tots els països. Els objectius de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides (ODS) estableixen el deure d’invertir en la salut, garantir la cobertura sanitària universal i de reduir les desigualtats sanitàries entre les persones de totes les edats. Estem determinats a no deixar ningú enrere” Estem davant un canvi de paradigma que porta a una visió i atenció biopsicosocial de la persona.

En el cas de les dones encara es fa més necessària aquesta educació en salut, l’apoderament i el reapropiar-se’n. Perquè hi ha una gran mancança en aquests aspectes. I encara s’hi afegeix una relació metge-pacient  jeràrquica, agreujada pel fet de que el professional home, és qui ha  fet la medicina que també ha estat destinada a ell. Aquest model ha provocat un augment de la patologització i morbimortalitat de la dona. Però un exemple de què s’està fent un canvi de model és l’actual campanya d’apoderament femení en la diagnosi i tractament de la cardiopatia isquèmica, que és més mortal en la dona que en l’home. Però també n’hi ha d’altres.

En aquests moment s’està treballant des de la perspectiva de la salut en totes les polítiques, que vol orientar els serveis sanitaris cap un treball per la millora del benestar personal i de la comunitat, amb una actuació intersectorial d’aquesta i de diferents institucions, no només de  les estrictament sanitàries i està encarada als factors socials, de gènere i ambientals.

Mª Antònia Bonany Pagès
Metgessa.
Grup Recerca. Grup de professionals per a la Promoció de la Salut a Girona

https://matriz.net/mys42/img/Mujeres-y-Salud-42.pdf#page=15https://promosalutgirona.org/glossari/