Voluntats Assumibles per al Desenvolupament Sostenible

Quan avui pensava en evidències cientifiques en Promoció de la Salut per a aquest blog només m’ha vingut al cap quantes vegades els professionals parlem dels problemes de salut en terme d’indicadors, sense adonar-nos de l’essència que amaguen els números, les prevalences, les incidències, les taxes estadarditzades.

I sí, sembla que la magnitud ens importa molt, o potser no -qui sap- depenent des de  quin tros de terra ferma guïi la nostra perspectiva. I sí, els metges també parlem de la severitat com  a factor per prioritzar els problemes de salut de la comunitat. Fins i tot parlem de les Desigualtats en Salut, de com n’és d’important el nostre codi postal per a la nostra salut.
I què fem quant tenim problemes molt prevalents, o de molta severitat,  o quan les desigualtats en salut són evidents? Tots els professional ens posem a barrinar des de la nostra parcela de coneixement com resoldre aquest problema tan vast o tan sever i tan complexe de solucionar. I en fem congressos i ho publiquem, i fem policy briefs. Però realment busquem solucions que no només siguin interdisciplinàries sinó que tinguin en compte la pròpia veu dels que constitueixen els números?

I quan les possibles solucions són gairebé unànimes, per què hauríem d’aturar-nos  a pensar en com fer promoció de les polítiques, en com provocar una finestra d’oportunitat per a què es trenqui aquell famós  gap entre l’evidència científica i la presa de decisions polítiques? Què més ens fa falta?

Recursos? Potser, potser la factibilitat financera -o fins la d’algun altre tipus- ho determina gairebé tot. Però tot? Realment?

Em nego a pensar en que (bastants d)els Objectius de Desenvolupament Sostenible no són assumibles. Què ens falta o què ens sobra, doncs? Empatia? Individualisme? Influència política? Potser sí que el que ens manca són les Habilitats per la Vida, les habilitats per posar-nos a la pell de les famílies que han d’ocupar pisos per viure, de les persones immigrades pobres sense “papers”  que s’empassen en la seva soletat  la  seva tristesa més absoluta, de la gent gran que té problemes d’accessibilitat al CAP (o al teatre) pel viacrucis urbà,  dels infants que no tenen places per jugar i s’aferren a les pantalles, del jovent que quan tenen problemes emocionals no hi ha sistema que els escolti.

Doncs jo crec que aquests objectius sí que són assolibles, individual, col.lectiva o políticament,  i a més amb solucions sostenibles!

Assumpta Bou

Grup de Recerca

Professionals per la Promoció de la Salut a Girona

Arxivat com a: Habilitats per la vidaEtiquetat com a: Desigualtats, habilitats per la vida, Objectius Desenvolupament Sostenible, ODS