Llei de cures inverses

L’any 2018 va morir Julian Tudor Hart qui l’any 1971 va publicar a la revista The Lancet l’article “The inverse care law”. Aquest treball revisa l’actuació sanitària a Anglaterra a mitjans del segle passat, a l’entorn de la creació del servei de salut públic NHS (sigles en anglès).

La referencialitat d’aquest treball radica en la revisió d’estudis que posen de manifest la inequitat en els recursos sanitaris (personal, dispositius, serveis, etc.) entre les diferents zones del país i en funció de les classes socials. Així, les zones amb major nombre de persones (més pressió assistencial) però de classe obrera, les dotacions eren menors. D’aquí la ‘Llei de cures inversa’: l’accessibilitat a bona assistència mèdica tendeix a ser inversament proporcional amb les necessitats de la població a qui es dirigeix.

Aquesta publicació és una de les primeres que, sense fer-ho de forma explícita, posa els determinants socials de la salut damunt la taula dels serveis de salut públics. Unes reflexions que van ser recollides també a la Declaració d’Alma Ata, un dels documents de referència en Promoció de la Salut a l’Atenció Primària.

Aquesta “llei” va ser publicada al 1971 i es basava principalment en la distribució dels recursos sanitaris públics. Tot i això, aquesta realitat descrita s’ha mantingut i ampliat, sobretot en els països amb menor disposició de serveis i major massificació. Però també és interessant veure les reflexions d’alguns professionals més pròxims a la nostre realitat al fer-se conscients d’aquesta realitat i en base a la seva pràctica clínica (http://videosysalud.blogspot.com/2011/10/ley-de-cuidados-inversos.html).

La llei de cures inverses ens serveix com a referència personal en l’atenció diària, ja que és cert que sovint és més senzill atendre de forma més àmplia i dedicar més temps (recursos en definitiva) a les persones amb qui es comparteix la majoria de codis socials i culturals. Com també és necessari ser conscient que aquesta atenció sovint té una vessant menys sanitària i que implica una visió de la salut (i dels serveis de salut) més àmplia i vinculada a l’atenció social comunitària. És en aquest punt on la Promoció de la Salut hi té un important paper per tal de poder oferir als professionals els espais i els contextos necessaris per desenvolupar-se en l’atenció a les persones des d’una altra perspectiva.

Oriol Turró Garriga
Psicòleg

Grup de Professionals per a la Promoció de la Salut a Girona

Arxivat com a: Determinants per la salutEtiquetat com a: accessibilitat, Determinants per la salut, recursos