Comparteix aquesta entrada

La salut és un recurs que permet a les persones assolir tot el seu potencial i contribuir al desenvolupament global de la societat. La salut en contextos laborals implica l’adopció d’un enfocament basat en la perspectiva positiva, que busca l’equilibri entre les accions preventives i les accions que millorin la salut de les persones i les comunitats (Cassetti et al., 2019).

Entre aquestes accions hi ha la capacitat de resiliència, entesa com un conjunt de factors intrínsecs que caracteritzen tots els individus i que intervé en el procés de superació de l’adversitat (Eakman et al., 2019; Ramírez-Granizo et al., 2020). La salut en els contextos laborals es compon de múltiples factors, inclosa la resiliència (Feng et al., 2017; Rajan et al., 2000; Delgado et al., 2020). Les persones resilients tenen emocions positives en situacions d’estrès i mantenen un gran interès en tot el que passa a les seves vides (Fredrickson, 2020).

Els professionals de la salut són un actiu fonamental dels sistemes de salut (OMS, 2020). Els professionals sanitaris atenen persones en situacions de salut altament vulnerables, i intervenen en processos assistencials complexos. La salut en contextos laborals permet a les persones afrontar els seus reptes professionals, facilitant la seva adaptació a condicions laborals estressants, la gestió de les emocions, el desenvolupament d’estratègies d’afrontament, la millora del benestar i el seu creixement professional (Foster et al., 2018).

Així mateix, altres autors han proposat el terme “resiliència professional” per referir-se a la capacitat d’adaptar-se a circumstàncies canviants, fins i tot quan es produeixen canvis amenaçadors (Sommer et al., 2016). La creixent investigació sobre l’estudi de la resiliència entre els professionals de la salut posa de manifest la necessitat de més evidència sobre el tema, concretament sobre l’estudi de la resiliència entre els professionals de l’atenció mèdica en situacions com l’actual, a on la pandemia per Covid-19 segueix activa.

Existeixen diversos factors que poden millorar el nivell de resiliència dels professionals sanitaris i promoure la qualitat del servei (Froutan et al., 2015). Una revisió sistemàtica que analitza els efectes de la formació en resiliència a la feina va demostrar que pot millorar la resiliència personal i és un mitjà útil per promoure el benestar dels empleats i millorar-ne el rendiment (Robertson et al., 2015). La resiliència és un fenomen dinàmic individual i depenent del context capaç de millorar la qualitat dels serveis clínics reduint l’estrès relacionat amb el treball i augmentant així el benestar (Flanagan et al., 2002).

Per tant, la resiliència pot ser un factor protector davant d’esdeveniments estressants a la feina. Els gestors dels serveis sanitaris són clau per construir nivells de resiliència com a mitjà per millorar la salut dels professionals de la salut. La implementació de programes per promoure la resiliència en aquests entorns segueix sent escassa. Es fa necessari el desenvolupament de programes i sistemes de suport per ajudar els professionals de la salut.

I tú que n’opines…? Existeix relació entre la resiliència i la satisfacció laboral del professionals de la salut

Susana Mantas
Psicòloga
Grup de Recerca.

BIBLIOGRAFIA:

Cassetti, V., Powell, K., Barnes, A., & Sanders, T. (2019). A systematic scoping review of asset-based approaches to promote health in communities: development of a framework. Global Health Promotion, 27, 15 – 23.

Eakman, A. M., Kinney, A. R., Schierl, M. L., & Henry, K. L. (2019). Academic performance in student service members/veterans: Effects of instructor autonomy support, academic self-efficacy and academic problems. Educational Psychology, 39(8), 10051026. 

Ramirez-Granizo, I.A., Sánchez-Zafra, M., Zurita-Ortega, F., Puertas-Molero, P.,González-Valero, G. & Ubago-Jiménez JL. (2020).  Multidimensional Self-Concept Depending on Levels of Resilience and the Motivational Climate Directed towards Sport in Schoolchildren. International Journal of Environmental Research and Public Health. 17(2):534.

Feng, Y., Hao, B., Iles, P., & Bown, N. (2017). Rethinking distributed leadership: dimensions, antecedents and team effectiveness. Leadership and Organization Development Journal, 38(2), 284-302.

Delgado, C., Roche, M., Fethney, J., & Foster, K. (2020). Workplace resilience and emotional labour of Australian mental health nurses: Results of a national survey. International Journal of Mental Health Nursing, 29(1), 35–46.

Fredrickson, B.L., Arizmendi,C. & Van Cappellen,P. (2020). Same-day, cross-day, and upward spiral relations between positive affect and positive health behaviours, Psychology & Health

Foster, K., Cuzzillo, C., & Furness, T. (2018). Strengthening mental health nurses’ resilience through a workplace resilience programme: A qualitative inquiry. Journal of Psychiatric and Mental Health Nursing, 25(5-6), 338–348.

Sommer, S.A., Howell, J.M., & Hadley, C.N. (2016). Keeping positive and building strength: The role of affect and team leadership in developing resilience during an organizational crisis. Group & Organization Management, 41(2), 172–202.

Altres articles

Habilitats per la vida
Equip de Professionals per la Promoció de la Salut de Girona

Recepta Antiperfeccionisme

Recepta Antiperfeccionisme Segons la Universitat del Sud de Califòrnia els humans tenim uns setanta mil pensaments al dia, quasi cinquanta per minut. El 95% d’aquests