Una visió diferent de la vida. Salutogènesi

Una visió diferent de la vida. Salutogènesi.

Quan estem bé fem de tot i no ens preocupem quasi de res. Un bon dia ve una malaltia, un problema o un accident, és llavors quan comencem a pensar i revalorar el que teniem.

Sovint ni revalorem, el que fem és anar al metge, al psicòleg, a un professional que ens solucioni el problema, la malaltia, la situació… per seguir el viatge com abans, amb benestar i salut. Això moltes vegades ens sortirà bé.

Poques vegades ens preguntem seriosament el perquè, la raó, la causa del que ha passat i no ens en sentim responsables. Continuem, ens seguim comportant igual amb els nostres familiars i a la feina, irreflexius a la vida, de vegades ansiosos, altres depressius, amb mal caràcter, agressius cap a fora o cap a dins, conduint de presa, bevent, fumant, menjant salat o amb excés,… Ens costa molt canviar, no modifiquem gairebé res i tot i així volem que tot ens vagi bé. Ho creieu possible això? No ens tornarà a passar alguna cosa semblant? Ensopegarem un altre vegada amb la mateixa pedra?

És la nostra forma sociocultural de fer, amb un cert paternalista, amb una visió patogènica. No ens han ensenyat res sobre el nostre món interior i emocional, ni com resoldre situacions, no hem sigut educats en habilitats per la vida. Si ens posem malalts o passa quelcom busquem la solució a fora. No ens eduquen per ser més conscients ni per veure les repercussions del que fem (hàbits, costums…), pensem (si es negatiu, anormal…) o sentim (estrès, ansietat, emocions negatives…). És una forma de viure amb molt poca responsabilitat cap a un mateix, de fet ningú ens la demana i el sistema ens diu que ja ens cuidarà i curarà quan calgui, és paternalista.

Hi ha una altre forma de fer, de ser i de viure. És la que promou, estimula i ensenya la Promoció de la Salut (PS) en el seu model salutogènic: la ciència que estudia el què origina salut. No esperen a que vinguin els accidents, els problemes, ni les malalties, és més, ni els hi importen, doncs no és el seu objectiu evitar-los. El que vol la PS és que cadascú de nosaltres tingui l’educació, l’autoconeixement, els recursos, habilitats, talents i consciencia necessària per fer que qualsevol cosa que ens passi en el riu de la vida ens traumatitzi i afecti el menys possible. I que quan passi alguna cosa tinguem les habilitats, capacitats, talents per buscar solució, recuperació i/o adaptació ràpida a la nova situació, i puguem seguir sentint-nos bé i sans. D’aquest procés d’aprenentatge al llarg del temps en diguem apoderament personal.

Es tracta d’aconseguir que en aquest contínuum que es la línia del temps, en la que tots caminem, transcorri el més bé possible, amb consciència i responsabilitat (individual i col·lectiva); com a fruit de la comprensió i integració personal d’aquest model reflexiu-educatiu salutogènic.

La malaltia, el problema o l’accident són per tan un sot en el camí, i quan més ben preparats estiguem menys irromprà per fer-nos perdre l’estabilitat interior. Es més, si estem en aquesta línia de coneixement salutogènic, de seguida ens motivarà a preguntar-nos que hem d’aprendre, que ens pot ajudar a solucionar-ho, que ens falta per superar-ho, que podem guanyar,… En aquest model aprenem contínuament i ens apoderem per seguir el viatge. Salutogènicament parlant sempre podem créixer, augmentar i millorar les habilitats o actius personals, o podem buscar actius fora. En canvi la visió patogènica és de crisis de salut, crea dependència dels demés, paràlisis i estancament; la solució serà farmacològica, intervencionista i sovint cronificant; no es basa en l’autoaprenentatge, la reflexió, l’anàlisi, ni promou el creixement i desenvolupament personal.

Salutogènesi, PS, és el coneixement que quan el comprenem i l’integrem a les nostres vides ens permet viure amb més salut, més equilibri i ser més feliços; també serem més resistents al patir accidents-malalties al llarg de la vida, resilients en diuen en psicologia.

La PS ha sigut, és i sempre serà un coneixement que una de les millors formes de divulgar-lo serà predicar amb l’exemple.

Acabarem amb unes preguntes: Seria correcta fer propostes als altres de models, habilitats i teories per la vida que nosaltres mateixos no comprenem ni les practiquem? Creieu que la PS i la salutogènesi és vendre fum? Per què sí o per què no? Com la viviu i practiqueu, estimats lectors, la salutogènesi?

Envieu-nos la vostra experiència i opinió… gràcies.

Grup d’actius en salut

Bengt Lindström, Monica Eriksson. Guía del Autoestopista Salutogénico: Camino salutogénico hacia la promoción de la salud. Càtedra de Promoció de la Salut, de la Universitat de Girona. Documenta Universitaria. 2011.