Treball en equip: fins a l’infinit i més enllà

La història està plena d’activitats, de tot tipus, les quals són impossibles de desenvolupar de forma individual. Està clar que el treball en equip ha estat un element de superació i que el seu rol ha estat clau en l’evolució humana.

Formar i exercitar la  cooperació per al desenvolupament d’activitats de forma grupal és bàsic, per tant cal fer-ho des de la infantesa, tant a l’entorn familiar com a l’acadèmic, treballant les diverses habilitats per a la vida: autoconeixement,  comunicació assertiva, empatia, relacions interpersonals, presa de decisions,  solució de problemes i conflictes, pensament creatiu i crític, gestió d’emocions i de tensions.

Com que a les dinàmiques col·laboratives prima l’interès i l’objectiu de grup per sobre de l’individual és necessari acceptar les habilitats i debilitats personals, així com valorar les de la resta de companys, si escau, fent un esforç. No hi ha lloc per a l’intolerant.

Tot i així, un grup de persones que treballen juntes només es transformarà en equip quan el conjunt aconsegueixi cohesió. Aquesta cohesió s’expressa mitjançant la companyonia i el sentit de pertinença al grup dels seus components. A major cohesió, millor treballaran els seus membres i més productius  seran els resultats de les seves accions. Cal assimilar la creença que cap de nosaltres és tan bo com tots plegats.

És de les diferències i discrepàncies d’on sorgeixen les propostes i solucions més creatives, motiu pel que és fonamental que l’equip de treball  estigui integrat per persones diferents. No portaria enlloc triar només aquelles que pensin i actuïn de forma similar.

Per tant, el treball en equip es pot definir amb 5 C: complementarietat, comunicació, coordinació, confiança i compromís.

“Jo faig el què tu no pots i, tu fas el que jo no puc. Plegats podem aconseguir fer grans coses ”. Mare Teresa de Calcuta.