Comparteix aquesta entrada

Treball Social i promoció de la salut

El Treball Social és una disciplina acadèmica que promou el canvi i el desenvolupament social, la cohesió social i l’enfortiment i l’alliberament de les persones. Està basada en la pràctica i els principis de justícia social, els drets humans, la responsabilitat col·lectiva i el respecte a la diversitat. Es recolza en les teories del treball social, les ciències socials, les humanitats i els coneixements indígenes i involucra a les persones i les estructures per fer front a desafiaments de la vida i augmentar el benestar.

Aquesta definició, consensuada el 2014 a Melbourne, per part del Comitè Executiu de la Federació Internacional de Treballadors Socials i la Junta de la Associació Internacional d’Escoles de Treball Social ja entreveu un model, una manera d’entendre i atendre a les persones que va molt més enllà del model biomèdic, posant  el focus en un model sistèmic i ecològic, que té en compte els determinants socials de la salut i que promou el canvi personal i social prenent en consideració els recursos amb què compten els individus. És en aquest context que el Treball Social pot promocionar la salut i el benestar, potenciant els recursos personals, humans i socials, desenvolupant les xarxes i el teixit social com a elements clau per a la identificació i resolució dels problemes.

Els serveis socials bàsics són el primer nivell d’atenció a les persones i els que prenen més rellevància en l’atenció a famílies i grups degut al seu caràcter polivalent i de proximitat amb els ciutadans,  però no només haurien de ser la porta d’entrada, sinó també la de resolució i sortida dels problemes, però malauradament a la pràctica això no és així.

Les polítiques socials, la distribució dels recursos, els diferents nivells organitzatius, la pressió assistencial, l’excés de burocratització, l’infra-finançament, l’alta rotació de professionals,  entre molts altres factors, condicionen àmplia i a  bastament l’acció professional, reduint-la a una atenció individualitzada on  predomina un  model totalment assistencialen detriment de la mirada sistèmica i que, a més, no té en compte l’entorn  ni l’ecosistema que configura la vida de la persona. Tot això fa que la intervenció del Treball Social sigui fragmentada, que es perdi la longitudinalitat i el vincle i que el treball social comunitari o grupal es trobi pràcticament en vies d’extinció a l’atenció primària.

No vull dir que el treball social individual que es practica de manera majoritària des de l’atenció primària  no sigui un model vàlid, però es fa del tot necessari aplicar el treball social comunitari per assegurar una intervenció integral. Cal abandonar els termes “mancances”, “debilitats”, per posar en primer pla les capacitats i les fortaleses, els actius interns  dels individus, grups  i famílies. Aquesta és la primera palanca per impulsar el canvi. La segona la trobem a la comunitat, ja que molt sovint, la problemàtica que afecta a la persona o família és multidimensional.

La pràctica del Treball Social està totalment alineada amb la promoció de la salut ja que la funció d’orientar, assessorar i ajudar a aconseguir recursos és una característica intrínseca de la professió, que empodera a les persones i a la comunitat. També la coordinació i el treball en xarxa són funcions que incideixen en la promoció de la salut i el benestar de les persones que atenem en els seus itineraris de canvi.

Una bona coordinació entre nivells assistencials implica una correcta continuïtat en el procés de resolució del problema i el treball en xarxa implica un coneixement mutu dels diferents actius, serveis i nivells assistencials, una col·laboració, uns objectius comuns i compartits i una bona comunicació; Aquestes funcions, quan es desenvolupen correctament generen benestar, confiança i creen el, tant necessari, vincle entre l’usuari i el treballador social en el procés d’intervenció.

És importantíssima la cooperació entre professionals i adoptar noves dinàmiques de treball assistencial, aprofitant els recursos i actius que ofereix la comunitat i potenciar la participació activa de les persones en la presa de decisions en relació al procés de resolució de la problemàtica que presentin.

Així mateix, davant la contínua reducció de despesa pública destinada als diversos sistemes de benestar, cal entendre i concebre la figura del professional del treball social com un recurs en sí mateix, gràcies a les pràctiques d’acompanyament, escolta i suport.

Àngels Teixidor Camps
Treballadora Social
Col·legi de Treball Social de Catalunya (TSCAT)
Grup de Professionals per a la promoció de la Salut a Girona

Bibliografia:
https://focap.files.wordpress.com/2019/01/els-beneficis-de-la-longitudinalitat-def-1.pdf
https://www.tscat.cat/download/PublicacionsTSCAT/intervencio_families_ts.pdf

Altres articles

Promoció de la salut
Equip de Professionals per la Promoció de la Salut de Girona

Viatjar millora el benestar

Són moltes les raons per recomanar qualsevol viatge, des d’una petita escapada prop de casa fins a destinacions llunyanes. La sensació de benestar que proporciona