Comparteix aquesta entrada

Relació entre les persones i els animals. Vincles humà-animal i aplicacions pràctiques per als professionals de la salut.

Els estudis humà-animal constituteixen un camp interdisciplinari que investiga el lloc que els animals ocupen en el món social i cultural i les interaccions que les persones tenen amb ells.
D’aquest camp d’estudi en destaca la antrozoologia com l’estudi científic de la interacció humana-animal i dels vincles humà-animal, conecta diverses disciplines com l’ antropologia, art, literatura, educació, etologia, història, psicologia, sociologia, filosofia, medicina humana i veterinària. Els humans tenim una associació instintiva amb el món natural (biofília), un conjunt de regles d’aprenentatge que mobilitzen una varietat de reaccions emocionals cap els animals i que són modulades per la cultura (Wilson, 1993).

La ment humana estaria programada evolutivament per pensar de manera diferenciada sobre els animals i els objectes inanimats. L’atracció innata per tot allò que tingui aparença de cria en induir impulsos parentals hauria propiciat la domesticació i la capacitat de pensament antropomòrfic hauria afavorit el procés d’assimilació de les primeres mascotes en les famílies humanes a partir d’atribuir característiques mentals humanes (pensament, sentiments, motivacions i creences) als animals.


Els vincles que estableixen els nens amb els animals de companyia tenen influència en el seu procés de desenvolupament cap a l’edat adulta i aprenentatge. Els animals de companyia poden proveir afecte i facilitar aprenentatges relacionats amb la biologia i l’adquisició de responsabilitats, preparar-los per experiències posteriors de la vida (malalties o la mort d’un ésser estimat) i desenvolupar competències socials i empatia. Estudis en joves universitaris evidencien una major orientació cap a carreres lligades a l’ajuda i valors socials.

L’ aferrament i la compatibilitat amb la mascota està associat amb la salut mental dels propietaris. Les mascotes proveeixen proximitat i promouen sentiments positius com l’alegria, benestar, seguretat, oportunitats de desplegar cures i compromís. “L’efecte mascota” és la idea de què viure amb un animal de companyia pot millorar la salut humana, el benestar psicològic i aportar longevitat i comprèn aspectes fisiològics, psicològics i terapèutics.

Tot i que les investigacions es troben en un estadi recent de desenvolupament en diferents estudis sobre els beneficis s’ha trobat : major supervivència després d’infarts, menors nivells de cortisol i triglicèrids, reducció en nivells de pressió sanguínia al acariciar un animal, reducció en nivells de pressió sanguínia al realitzar una tasca estressant en totes les edats en presència d’un gos, menor quantitat de consultes mèdiques realitzades i menors problemes mèdics menors, major autoestima, menor sensació d’abatiment i major percepció de capacitat i autoeficàcia, increment i facilitació de interaccions socials, increment en nivells d’oxictocina en humans i animals . Alguns d’aquests efectes són derivats del seu rol com a proveïdors de recolzament social actuant d’ amortidor de l’estrès de la vida diària.

El psiquiatre infantil Levinson (1969) va assentar les bases per a la implementació d’animals amb finalitats terapèutiques en el camp de la salut i desenvolupament de les Intervencions Assistides amb Animals o IAA. L’animal de companyia , seleccionat i prèviament entrenat, té el rol de coterapeuta: facilita el desenvolupament de confiança en l’entorn terapèutic tant en nens com en adults institucionalitzats i no institucionalitzats.

Les Activitats Assistides per Animals o AAA són accions casuals, de “conèixer i saludar” amb l’objectiu de visitar a persones en àmbits com els hospitals, residències geriàtriques, escoles, hospicis. Les Teràpies Assistides amb Animals o TAA són intervencions propiciades per professionals especialitzats en la salut humana que es desenvolupen en l’àmbit de la pràctica de la seva professió, i van orientades a promoure una millora del funcionament físic, social, emocional i/o cognitiu.

l canvi d’actitud de la societat cap els animals , està relacionada amb una disminució del pensament antropocèntric i acostament als animals, i a la tinença de mascotes. Els vincles que es formen amb els animals duen a les persones a incorporar-los com a membres de les seves famílies. Aquestes relacions són molt beneficioses sempre que es tingui consciència i coneixement de la tinença responsable àrea competencial de la veterinària amb corresponsabilitat dels propietaris. La psicologia i la sociologia ha de tenir en compte les relacions entre animals i persones i valorar-los com a membres del sistema familiar.

La incorporació d’un animal a la família pot modificar la dinàmica relacional d’aquesta. S’ha trobat relació entre les actituds de les persones cap els animals i factors culturals, socioeconòmics i demogràfics, l’edat
de la persona, sexe, ocupació, ingressos, origen ètnic, àrea de residència, nivell educatiu i orientació religiosa. En el camp de la medicina es pot considerar la prescripció del contacte amb animals i l’adopció de mascotes atesos els beneficis cardiovasculars o la motivació per l’autocura i per la realització de l’activitat física. Les IAA necessiten de professionals especialitzats i en el camp del treball social s’ha de formar als professionals en el significat que els animals de companyia tenen per a moltes persones i en els seus beneficis .

“És a través de les relacions socials que trobem la nostra verdadera connexió amb altres, independentment de si aquests o altres són humans o no humans. Ubicats com estem a la vora d’una catàstrofe ambiental, establir i reforçar aquest sentit de connexió i identitat amb altres vides pot ser de vital importància “
(Podberscek, Paul & Serpell, 2005)

Alexandra Gonzàlez Cateura
Veterinària. Grup de professionals per la promoció de la salut a Girona

Bibliografía:
Diaz M., Olarte M.A., Camacho J.M.”Antrozoología: definiciones, áreas de desarrollo y aplicaciones prácticas para profesionales de la salud” EuropeanScientificJournal May 2015 /SPECIAL/ edition Vol.2 (185-210).

Altres articles

Hàbits saludables
Equip de Professionals per la Promoció de la Salut de Girona

El càstig de Zeus

Segons el mite grec, Pandora va ser la responsable d’obrir la caixa que contenia tots els mals i desgràcies i de repartir-los pel món: la

Escriptura
Promoció de la salut
Equip de Professionals per la Promoció de la Salut de Girona

I ara, sobre què escriuré? L’escriptura i la salut

Aquesta és la pregunta que em vaig fer en responsabilitzar-me d’escriure aquest text. Però la pregunta es va contestar sola: “Escriuré sobre l’escriptura i la