Comparteix aquesta entrada

Mapatge d’actius des d’una perspectiva relacional (2a.part)

Els dos conceptes claus de la teoria salutogènica, és a dir, sentit de coherència (SOC) i Recursos de Resistència Generalitzada (GRR) s’han proposat com els dos pilars sobre els quals consolidar els programes d’intervenció en promoció de la salut des d’una perspectiva salutogènica de salut positiva. El SOC va ser definit per Antonovsky com “una orientació global que expressa fins a quin punt es té la sensació de seguretat dominant i duradora encara que dinàmica, que 1) els estímuls provinents del nostre entorn intern i extern en el curs de la vida estan estructurats, són predictibles i són manejables; 2)els recursos estan disponibles per afrontar les demandes que exigeixen aquests estímuls; i 3) aquestes demandes són desafiaments que mereixen l’energia i el compromís invertits” citat a (Lindström & Eriksson, 2010)

El concepte d’affordance (Norman, 1990) , que significa oportunitats (o constrenyiments) per a l’acció, proposat en psicologia perceptiva i utilitzat molt intel·ligentment per Golembiewski (Jenny et al., 2022) ens serveix per operativitzar el caràcter relacional dels actius de salut. Segons Golembiewski, el disseny dels espais urbans i arquitectònics poden afavorir el Sentit de Coherència mitjançant la creació d’affordances en aquests entorns.Els determinants de la salut serien aquells aspectes que permeten la presència d’oportunitats per a l’acció amb una orientació salutogènica.

Els recursos interns i externs es troben en un estat potencial fins que són utilitzats i convertits en actius de salut al connectar les accions de la persona amb les oportunitats d’acció que ofereix l’entorn social i ambiental, potenciant el seu sentit de coherència.

Tanmateix , aquestes oportunitats per a una acció orientada a la vida no sempre són conegudes ni percebudes adequadament per les persones que podrien utilitzar-les. D’aquí la importància de posar en contacte, per un costat els coneixements i objectius dels professionals de la salut, i d’altre banda, les persones destinatàries dels programes de promoció de la salut, ambdues expertes, una, experta en la seva pròpia experiència vital i el que realment importa a la seva vida, i el/la professional expert en focalitzar la interacció en els factors salutogènics tant interns com externs, i en els procediments interactius per afavorir que la persona tingui  accés als seus recursos i fortaleses.

El mapatge dels actius de salut, pensats en termes relacionals, depenen en gran mesura de les habilitats conversacionals que permeten que el/la ‘pacient’ accedeixi a la condició d’agent de salut que pren les seves pròpies decisions, i facilitar-lo mitjançant preguntes i diferents tècniques conversacionals dirigides a que les persones reflexionin sobre els seus propis recursos i fortaleses.

Les tècniques conversacionals d’entrevista provinents de l’entrevista motivacional (Miller, William R; Rollnick, 2015) i l’entrevista focalitzada en les solucions (De Jong & Berg, 2012) , que ens proposen un estil de relació professional apreciatiu.

L’ús d’aquelles eines conversacionals ens permet orientar la conversa cap a l’estudi de les fortaleses personals, les emocions positives i les experiències òptimes de les persones, dirigint l’atenció d’una persona cap als recursos interns basats en les pròpies experiències vitals, així com els seus propis plans d’acció basats en els seus valors. I sabem, des dels estudis realitzats per la psicologia positiva que aquestes fortaleses existeixen a totes i cadascuna de les persones i col·lectius (Seligman, 2014) . D’altra banda, des de les aportacions de la psicologia contextual s’ha descrit com s’han d’entrenar els components de la flexibilitat psicològica (Olaz, 2021) , que estaria formada per un conjunt limitat de processos que condueixen a millorar el benestar. La flexibilitat psicològica és una manera d’estar i relacionar-se amb el món (intern i extern), atent a la rica experiència del present i obert als esdeveniments que no paren de succeir al nostre voltant i dins nostre. D’altre banda, prenent consciència dels nostres valors i fortaleses , aprofitar millor les oportunitats d’acció del nostre entorn (affordances).

En definitiva, entenem el procés de mapejar els actius de salut com una actualització dels recursos i fortaleses a l’aquí i ara de l’acció i les relacions en què la persona està contingentment compromesa.

El mapatge dels actius de salut com a metodologia d’intervenció en promoció de la salut, des d’aquest punt de vista, es pot fer en diferents contexts de la intervenció professional, i en general, tindrà com a objectiu fer entrar en contacte la persona amb els seus propis recursos, preferències i potencialitats, així com amb les oportunitats d’acció del seu entorn. Aquest tipus d’intervenció es pot dur a terme al despatx de la consulta, o mitjançant l’organització d’activitats grupals específiques amb persones determinades millorant-ne la flexibilitat psicològica, l’autocura emocional o el contacte amb les seves fortaleses i experiències d’èxit, o en intervencions comunitàries u organitzacionals de mapeig d’actius de salut utilitzant diferents metodologies de recerca-acció participativa (Lewin et al., 1992) .

Paco Molinero
Doctor en Psicologia
Grup d’Actius. Grup de Professionals per a la Promoció de la Salut a Girona

BIBLIOGRAFIA

De Jong, P., & Berg, IK (2012). Interviewing for solutions . Cengage Learning.

Jenny, GJ, Bauer, GF, Vinge, HF, Brauchli, R., Vogt, K., & Torp, S. (2022). The Handbook of Salutogenesis. In Applying Salutogenesis in the Workplace . https://doi.org/10.1007/978-3-030-79515-3_31

Lewin, K., Salazar, MC, Móns, ES. (1992). La Investigació-acció participativa :inicis i desenvolupaments . Editorial Popular.

Lindström, B., & Eriksson, M. (2010). Guia de l’autoestopista salutogènic. Camí salutogènic cap a la promoció de la salut . Documenta Universitària.

Miller, William R; Rollnick, S. (2015). L’entrevista motivacional. Ajudar les persones a canviar . Paidós.

Norman, D. . (1990). The design of Everyday Things . MIT Press.

Olaz, FOPK (2021). La Matrix, Manual D’Usuari Entrenant la Flexibilitat Psicològica Olaz, Fabián O. ; Polk, Kevin. La Matrix – Manual de l’Usuari: Entrenant la Flexibilitat Psicològica en tres passos per mitjà de la Teràpia d’Acceptació i Compromís -ACT- (Spanish Edit . Bruixes.

Seligman, ME (2014). Florir. La nova psicologia positiva i la recerca del benestar . Oceà.

Altres articles

Hàbits saludables
Equip de Professionals per la Promoció de la Salut de Girona

El càstig de Zeus

Segons el mite grec, Pandora va ser la responsable d’obrir la caixa que contenia tots els mals i desgràcies i de repartir-los pel món: la

Escriptura
Promoció de la salut
Equip de Professionals per la Promoció de la Salut de Girona

I ara, sobre què escriuré? L’escriptura i la salut

Aquesta és la pregunta que em vaig fer en responsabilitzar-me d’escriure aquest text. Però la pregunta es va contestar sola: “Escriuré sobre l’escriptura i la