Perquè no s’han de llençar aliments i com es pot evitar

El malbaratament alimentari és un problema d’una gran dimensió i se n’ha de prendre consciència. Els costos són de tipus econòmic i mediambiental i repercuteixen en el conjunt de la societat, principalment per mitjà de la creixent escassedat de recursos i els efectes sobre el canvi climàtic.

El passat mes de març va entrar en vigor  una llei que ens  ha d’ajudar a assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible de fam zero i a evitar que els aliments es converteixin en residus.  Aquesta llei proposa reduir el malbaratament alimentari en un 50% l’any 2030,  és pionera a Europa i prioritza la prevenció en origen davant la redistribució dels excedents d’aliments, i  ho fa al llarg de tota la cadena alimentària

Segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), s’estima que un terç de tots els aliments produïts en l’àmbit mundial es perden o es malbaraten. Cada any a la Unió Europea es malbaraten uns vuitanta-vuit milions de tones d’aliments. L’Agència Catalana de Residus quantifica el malbaratament alimentari a Catalunya anualment en més de 260.000 tones d’aliments, que corresponen al 7% del que adquireixen les famílies, els restaurants i els comerços i que equivalen a 35 quilos d’aliments per càpita.

Si aquestes dades ens poden semblar esgarrifoses ja de per sí, encara més quan sabem que la dieta de gairebé nou-cents milions de persones és insuficient i pobra, mentre un terç del primer món pateix obesitat a causa d’una ingesta excessiva o inadequada.

La petjada ecològica del malbaratament alimentari a Catalunya atribuïble al consum d’aliments,  la distribució al menor i la restauració equival a la utilització de 234.022 hectàrees de terreny, que correspon a un 20% de tota la superfície agrària útil de Catalunya.

A Catalunya, El 58% del malbaratament es produeix a les llars, 16% als supermercats, 12% a l’hostaleria, 9% al comerç minorista, 4% els serveis d’àpats, i 1% als mercats municipals.

En l’àmbit domèstic, les principals causes que influeixen en el malbaratament alimentari són la manca de conscienciació sobre allò que es llença, la poca planificació de les compres, la manca de coneixement sobre les tècniques d’emmagatzematge, la confusió sobre les dates de caducitat i de consum preferent, i els formats de les racions que es poden adquirir en els supermercats.

Evitar el malbaratament a la nostra llar, com es pot veure no és complicat, cal tenir en compte aquests punts i actuar en conseqüència. La millora serà substancial.

Salut i bons aliments!

Alexandra Gonzàlez Cateura
Veterinària
Grup de Recerca

BIBLIOGRAFIA

LLEI 3/2020, de l’11 de març, de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris.
Ley de Medidas para Mejorar el funcionamiento de la Cadena Alimentaria (Ley 12/2013, de 2 de agosto)
“Los restaurantes obligados a dar un tàper para sobras”. La Vanguardia, dimecres 4 març 2020.

Arxivat com a: Determinants per la salut, Hàbits saludables, ODSEtiquetat com a: aliments, Malbaratament alimentari, malnutrició, obesitat, ODS