Comparteix aquesta entrada

L’estudi ALADINO 2019, realitzat entre 16.665 escolars de 6 a 9 anys, mostra que la prevalència de sobrepes és del 23,3% i la d’obesitat del 17,3% en la població infantil española d’aquesta edat. La mala qualitat de la dieta i el sedentarisme entre els més petits estan en la base del problema. Aliments que haurien de ser ocasionals, como galetes, pastissos, bolleria, batuts, nèctars i llaminadures, es consumeixen inclús quatre o més dies per setmana en un 60% dels nens. En el cas del sedentarisme, hi ha un augment notable del percentatge de nens que dediquen més de tres horas diàries a l’oci sedentari com ara veure la televisió o els videojocs (1).

Davant d’aquesta situació, l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició ha engegat la implantació del sistema Nutriscore en l’etiquetatge dels aliments. Aquesta mesura serà efectiva,  de moment de forma voluntària, a partir del primer quadrimestre de 2021 (2).

I què és el Nutriscore?

El Nutriscore és un etiquetatge frontal de productes alimentaris desenvolupat pel govern francés el 2017. Comparat amb altres sistemes de valoració nutricional, va sorgir com el sistema que millor transmetia al consumidor la informació de qualitat nutricional dels productes alimentaris (3).

Actua como un semàfor nutricional: un sistema de clasificació de 5 lletres i colors, en el que la A de color verd fosc és la opció més saludable, i  la E, vermella, la pitjor.
Nutriscore usa un algoritme que valora tant els aports nutricionals positius (contingut en fruites i verdures, fibres i proteines) com els negatius (calories, grasses saturades, sucres i sal) del producte.

Una eina d’empoderament per a què el consumidor, de forma fàcil i entenadora, pugui fer eleccions saludables?

Anem pam a pam.
L’algoritme NutriScore està pensat per poder comparar aliments dins d’una mateixa categoria (quin és el cereal d’esmorzar més saludable dins de la categoria de cereals d’esmorzar, quin és el refresc més saludable, dins dels refrescs?). Però si el consumidor no és concient d’això, es generen distorsions en la percepció de compra, ja que es donen paradoxes com que unes galetes ultraprocessades amb fibra afegida i edulcorants enlloc de sucre, tinguin millor puntuació Nutriscore que un formatge fresc natural.
Justicia Alimentaria denuncia que NutriScore permet amagar aliments alts en sucre, greixos i/o sal sota el paraigües de saludable. Las zones taronges i vermelles del NutriScore es poden esquivar fàcilment si no es supera el 22% de sucre i s’afegeix fibra i proteina, per exemple. Es tracta de jugar amb les xifres de manera que, afegint certa quantitat de fibra, proteína o fruita, el resultat ens surti verd. Un truc per obtenir un producte insà etiquetat com a saludable (4).

No tots els productes tindran l’etiqueta Nutriscore. Entre d’altres, queden exempts d’etiquetatge els productes frescos (carn, peix, fruites, verdures, llegums) o productes que continguin un únic ingredient (oli, vinagre, mel, té). Així doncs, serà que hem creat una eina, simplement per etiquetar productes que ja de per sí són poc saludables?

Sabrem veure que per molt semàfor verd que porti el batut ple de vitamines, mai serà més saludable que les taronges que no tenen puntuació Nutriscore?

El repte que se’ns obre als professionals de la salut és ser capaços de comunicar adequadament i empoderar els nostres pacients, familiars i amics en l’ús d’aquesta nova eina. I ajudar-los a prendre eleccions saludables  en la seva compra.

Núria Gras
Farmacèutica
Grup de difusió

BIBLIOGRAFIA

  1. https://www.aesan.gob.es/AECOSAN/docs/documentos/nutricion/observatorio/Informe_Breve_ALADINO2019_NAOS.pdf
  2. http://www.aecosan.msssi.gob.es/AECOSAN/web/noticias_y_actualizaciones/noticias/2020/Implantancion_nutriscore.htm
  3. https://en.wikipedia.org/wiki/Nutri-score
  4. https://justiciaalimentaria.org/justicia-alimentaria-denuncia-que-el-nutriscore-permitira-vender-muchos-alimentos-altos-en-azucar

Altres articles

Habilitats per la vida
Equip de Professionals per la Promoció de la Salut de Girona

Recepta Antiperfeccionisme

Recepta Antiperfeccionisme Segons la Universitat del Sud de Califòrnia els humans tenim uns setanta mil pensaments al dia, quasi cinquanta per minut. El 95% d’aquests