Salut ambiental

Comparteix aquesta entrada

Nous hàbits i salut pel planeta

Setembre, un dels moments simbòlics en què sentim que comença un nou cicle i ens plantegem canvis, millores, a la nostra vida. En aquest estiu tòrrid s’han esvaït els dubtes sobre els efectes negatius de l’activitat humana a l’entorn: canvi climàtic, escassetat de materials i fonts d’energia fòssil, tones de residus, pobresa i desigualtat… En rebem informació per terra, mar i aire. I és just i necessari que així sigui: el problema, massa obviat durant dècades, és al mig de la taula, esperant ser abordat amb intel·ligència col·lectiva de manera urgent. El repte és molt gran i la situació ens convida a introduir la cura mediambiental entre els propòsits de cadascun. Podríem fer-ho en positiu i gaudint-ne, prendre consciència, analitzar i millorar els nostres hàbits en pro de la salut del planeta i els seus habitants?

La idea és aprofitar l’embranzida i bons desitjos de l’inici de curs per introduir canvis en favor de la sostenibilitat d’aquesta gran casa comuna que és la Terra. Dels canvis de comportament de molts, en sinèrgia amb els propiciats a nivells organitzatiu-comunitari, econòmics o polítics, n’ha de sortir un estil de vida més harmònic amb la natura, generador de salut i qualitat vital.
De possibilitats n’hi ha moltes: simplificar i fer més pràctic el sistema de tria i separació de la brossa de casa per facilitar-nos la tasca; usar preferentment envasos retornables i reutilitzables, i emprar-los mentre sigui possible; consumir productes de proximitat i estacionals, de conreus sostenibles i regeneratius, i encara millor si són a granel; substituir els pots de gel per pastilles de sabó, xampú i condicionador (estalviem pes, volum i energia en transport i emmagatzematge); moure’ns a peu o en bicicleta; fer algunes petites reparacions domèstiques (podem allargar la vida dels estris i sentir-nos satisfets a l’hora); cosir la roba (adobar i reformar peces té un punt creatiu amb què fluir); o animar-nos a fer vermicompostatge a la terrassa: no és complicat, pot ser una tasca col·lectiva amb què aprendre grans i petits, i revaloritzem residus, obtenint ric humus per les plantes (potser de l’hortet urbà del balcó?).

Finalment, alguns consells fonamentats científicament per aconseguir el que ens proposem:

  • Parar atenció i prendre consciència de les conseqüències del què fem i de la nova rutina que volem adquirir. Decidir quan i com començar i assumir que, al principi, requerirà un esforç conscient, fins que en 3 o 4 setmanes es fixi i automatitzi el nou hàbit.
  • Crear una llista d’accions concretes i possibles, que pot anar creixent i podem compartir i intercanviar amb companys.
  • Ser realistes i acceptar les nostres limitacions, valorar cada petit assoliment i felicitar-se’n, aprendre dels errors i anar progressant, ens evitaran caure en la frustració i el desànim. L’efecte dels petits actes repetits molts cops és poderós: com mostra el gràfic, progressar 1% cada dia, suposa que en un any faràs la tasca 37 cops millor.
  • Gaudir dels bons hàbits, fent-los obvis, atractius, fàcils (millor si són realitzables en menys de 2 minuts) i satisfactoris, i connectar els mals costums, que volem evitar, amb el desplaer, dificultat i manca de visibilitat.
  • Un entorn agradable i facilitador és decisiu, ja que influeix en el nostre humor i modula la motivació: una habitació desordenada convida a deixar-hi coses de qualsevol manera mentre l’ordre i la netedat promouen prendre’s el temps de guardar-les al seu lloc.
  • Els humans experimentem el pic de motivació quan la tasca és un repte dins les nostres capacitats: ni massa fàcil ni massa difícil. Si, hipermotivats, ens posem objectius fora del nostre abast, abandonarem, sentint-nos derrotats, abans de consolidar l’hàbit.

Bona tornada, amb bones rutines!


Susana Mota Casals
Metgessa
Grup COMG. Grup de Professionals per a la Promoció de la Salut a Girona.


Bibliografia

• La Salut Del Planeta, La Nostra Salut. Compromís dels metges i metgesses de Catalunya davant l’emergència climàtica i el seu impacte en la salut de les persones. Document de Posició del Consell de Col.legis de Metges de Catalunya 2021
• Montserrat Junyent. Esto no va a cambiar solo: Alegato de urgencia por una economía más humana.
• James Clear. Atomic habits.
• Daniel Pink. La sorprendente verdad sobre qué nos motiva.
• Estanislao Bachrach. EnCambio.
• Manual de Compostage Urbà. Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus de Barcelona.

Altres articles

Polítiques de Salut
Equip de Professionals per la Promoció de la Salut de Girona

Imaginant la salut pública a Catalunya

Per saber com hauria de ser la Salut pública de Catalunya hauríem de començar sabent què és la salut pública. Segons la OMS “la salud