La Promoció de la salut com a brúixola per a l’adolescència

L’adolescència es caracteritza per ser una de les etapes més divertides de la vida. Hi ha un gran rendiment físic i psíquic, es comencen a prendre decisions importants, apareixen les primeres sensacions d’amor, hi ha temps suficient per a fer les coses que realment agraden.
Al mateix temps és un període crític, que està ple de canvis, tant a nivell corporal com de pensament i emocional, que no sempre es desenvolupen al mateix temps. També comencen a aparèixer inseguretats sobre les aspiracions i oportunitats. Les influències de l’ambient i del grup de companys al que pertany son molt altes.

Sense dubte, és una de les etapes en què els determinants de la salut tenen més pes, per aquest motiu, cal potenciar els factors protectors, destacant l’increment de la confiança en un mateix i l’autoestima, el suport social de la família i els amics, la tolerància i la integració en el grup, així com la igualtat social i de gènere.

També cal identificar els factors adversos que poden emmascarar aquesta etapa: immaduresa emocional, dificultats comunicatives, conflictes familiars, fracàs escolar, discriminació, entre altres.
Per aconseguir la predominança dels factors positius és fonamental que l’adolescent se sàpiga estimat de forma incondicional.
Altres condicionants que permetran el desenvolupament d’una adolescència saludable son: disposar d’un espai per a exercir la seva llibertat, trobant l’equilibri entre l’exploració i els límits que no han de traspassar, aprendre respecte per a ells mateixos, per als demès i pel medi ambient, marcar horaris i rutines per als àpats, els estudis, la higiene personal i la son (encara necessiten entre 9-10h/dia), també per a gaudir del temps lliure.
No s’ha d’oblidar el pes que representa el grup en aquesta etapa, per aquest motiu cal mostrar interès en conèixer els seus amics i fomentar hàbits socials positius, com respecte, honestedat i amistat.
Quant a l’ús de dispositius digitals, cal trobar l’equilibri entre comprendre que es tracta d’una eina de relacionar-se amb l’entorn, i no una finalitat en sí mateixos. Hem de potenciar les relacions personals, de manera que les virtuals siguin esporàdiques, tant per ser relacions parcials i poc reals.
Com a educadors, cadascú en el seu àmbit, hem d’aconseguir que els joves reconeguin i respectin uns límit per tal d’aconseguir l’obtenció d’un equilibri raonable en els diferents aspectes de la vida.
Òbviament és més difícil suggerir que imposar, per tant, només tindrem èxit si fomentem la continuïtat del diàleg amb ells.
Amb la seva creativitat, energia i entusiasme, els joves poden canviar el món de forma impressionant, aconseguint que sigui un lloc millor, no tan sols per a ells sinó per a tothom (UNICEF 2002).

Amèlia Sos Sequeiro
Metgessa
Grup Difusió. Grup de Professionals per a la Promoció de la Salut a Girona