“Són les 8:00h del matí, en breu entraré a l’aula i m’examinaré. He estudiat tant com he pogut, he repassat els exercicis i he fet tots els esquemes pertinents… Però no, no puc, em suen les mans i tinc taquicàrdia, i m’acabo d’adonar que no m’enrecordo de res… no podré contestar res… suspendré…” .
Aquesta podria ser la sensació de molts estudiants, de diferents etapes educatives, davant d’un examen. Sensacions de nerviosisme, impotència i angoixa acompanyades de sudoració, taquicàrdia i tremolor. A més a més, es veu empitjorat quan el perfil de l’alumnat, com ara en cicles formatius, són persones adultes amb una feina, moltes responsabilitats familiars i poc temps per estudiar.
Les dades que es desprenen de l’informe PISA (Programa per l’avaluació Internacional dels Alumnes) de 2015 sobre el benestar dels estudiants són molt clares: el 67% dels estudiants espanyols declaren sentir-se molt nerviosos davant d’un examen, fins i tot quan se senten ben preparats. Per tant, moltes vegades, els nervis davant d’un examen apareixen tot i haver-se preparat molt bé per la prova.
Aquesta situació ja ha estat detectada per diferents centres educatius, que han posat en marxa tècniques per tal d’apoderar l’alumnat davant d’aquests moments previs als exàmens: tècniques per relaxar-se, per eliminar tensions, …
Un projecte que ja ha finalitzat i del qual s’han publicat resultats molt satisfactoris a Proceedings of the National Academy of Sciences, és el liderat per Sian Leah Beilock i aplicat a la regió mitja dels Estats Units en què uns 1200 estudiants han realitzat exercicis de regulació emocional abans d’una examen, com ara una “escriptura expressiva” que consisteix en explorar obertament els sentiments sobre la prova -cosa que els redueix la càrrega i permet un alliberament dels recursos cognitius- o bé una lectura sobre què és l’excitació fisiològica, en què entenen per què en aquests moments poden sentir el batec del cor més ràpid i tenen més sudoració, i com es pot aprofitar aquesta energia per aconseguir un èxit…
En conclusió, i tal com diu Sian Leah Beilock : “No es tracta només del què saps en un moment particular, sinó de les teves percepcions de la situació, les teves preocupacions també importen. La teva ansietat pot afectar la forma en què demostres el què saps just en el moment més important ”. I és per això que ja hi ha centres educatius propers a nosaltres que han preparat diferents recursos per tal d’aportar eines a l’alumnat per empoderar-lo en aquests moments i sigui capaç de reconduir les possibles situacions de nerviosisme.
Fàtima Merino Joan
Veterinària i Docent
Grup de recerca