Les muntanyes i la vida

Quan estic cansada o desanimada sempre acabo pensant en Muntanyes, en poder passejar pels seus prats i boscos, travessar els seus rius, poder saltar per les roques i grimpar les pujades fins arribar a aquell Cim esperat i desitjat. Aleshores em sento feliç, tranquil·la, satisfeta i plena d’energia pensant en la propera fita. És igual l’estació de l’any, totes tenen el seu encant. L’hivern és blanc i dona molta pau, gaudir el soroll quan es  trepitja la neu. La primavera és plena de vida, de flors i aigua; és com un despertar fresc. L’estiu és càlid i pots passejar i voltar per tot arreu, pujar i baixar corriols, estirar-te a l’herba i notar l’escalfor del sol. La tardor és tota de diferents colors, des dels grocs més vius fins els marrons foscos.

I aleshores em pregunto d’on ve aquesta bogeria per les muntanyes. Hi ha més gent que se sent com jo? Així que busco llibres per veure si altres persones comparteixen les mateixes sensacions. I trobo des de Paolo Cognetti amb Les vuit muntanyes i La felicitat del llop, que evoca el poder de la natura, de l’alta muntanya, amb els cims, els boscos, els refugis i els animals, per apregonar, en la llibertat i els somnis; passant per Abraham Orriols amb Una vida a les Muntanyes on explica la vida de la pastora Marina Vilalta i la convivència amb la força de la natura; fins a Robert Macfarlane amb Les muntanyes i la ment on s’explora com es passa d’evitar les muntanyes per por, a buscar-les amb fam, explicant que la muntanya que puges a fora, primer neix a dins.

I ben demostrat està per la salut mental i física el fer senderisme, trekking, alpinisme o córrer per les muntanyes, el contacte amb l’aire fresc i la natura, ja sigui per descarregar tensions, per dormir millor, per la nostra salut cardiovascular i ajudant-nos a disminuir malalties respiratòries entre altres beneficis.

Sílvia Saura Sanjaume

Col·legi Oficial de Metges de Girona