Les articulacions també compten: quan l’obesitat condiciona el moviment.

Una mirada des de la fisioteràpia i la promoció de la salut.

Quan pensem en l’obesitat, sovint ens venen al cap les seves repercussions cardiovasculars o metabòliques. També és habitual associar-ne l’abordatge a una alimentació saludable i a l’increment de l’activitat física. Però, què passa quan es recomana augmentar l’activitat física a una persona que conviu amb dolor articular?

Aquesta és una realitat freqüent. L’excés de pes incrementa la càrrega sobre articulacions com els genolls, afavorint l’aparició de dolor, rigidesa i limitacions funcionals. A més, des d’una perspectiva biopsicosocial, la salut articular va més enllà dels factors físics, ja que el dolor persistent pot generar por al moviment. Com a conseqüència, moltes persones tendeixen a reduir el moviment i l’activitat física, entrant en un cercle viciós de dolor i sedentarisme (Aydemir et al., 2022; Huffman et al., 2024).

Per aquest motiu, l’abordatge de l’obesitat no hauria de limitar-se únicament a la pèrdua de pes i a l’adopció de bons hàbits alimentaris. Preservar la funció articular, mantenir la mobilitat i afavorir l’autonomia en les activitats de la vida diària són objectius igualment importants per a la salut i la qualitat de vida de les persones (Kraus et al., 2019).

En aquest context, la fisioteràpia té un paper important en la promoció de la salut articular i en afavorir que les persones amb obesitat conservin la seva autonomia. Mitjançant l’educació terapèutica, es promou un moviment segur i amb menys dolor, que permet mantenir la mobilitat i prevenir limitacions funcionals (Huffman et al,. 2024).

Exercicis senzills com flexionar i estirar els genolls, fer lliscaments de taló al llit o realitzar mobilitzacions suaus de les cames poden ajudar a mantenir el moviment de les articulacions i reduir la sensació de rigidesa. Més enllà dels beneficis físics, aquestes activitats ofereixen una experiència positiva de moviment i contribueixen a recuperar la confiança per continuar actiu i incorporar progressivament hàbits més saludables. (Kraus et al., 2019; Caiado et al., 2022).

Núria Puigtió Rebollo

Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya

Referències

Aydemir, B., Huang, C. H., & Foucher, K. C. (2022). Strength and physical activity in osteoarthritis: The mediating role of kinesiophobia. Journal of Orthopaedic Research, 40(5), 1135-1142.

Caiado, V. S., Santos, A. C. G., Moreira-Marconi, E., Moura-Fernandes, M. C., Seixas, A., Taiar, R., Rodrigues Lacerda, A. C., Sonza, A., Mendonça, V. A., Sá-Caputo, D. C., & Bernardo-Filho, M. (2022). Effects of physical exercises alone on the functional capacity of individuals with obesity and knee osteoarthritis: A systematic review. Biology, 11(10), 1391.

Huffman, K. F., Ambrose, K. R., Nelson, A. E., Allen, K. D., Golightly, Y. M., & Callahan, L. F. (2024). The critical role of physical activity and weight management in knee and hip osteoarthritis: A narrative review. The Journal of Rheumatology, 51(3), 224-233.

Kraus, V. B., Sprow, K., Powell, K. E., Buchner, D., Bloodgood, B., Piercy, K., George, S. M., & Kraus, W. E. (2019). Effects of physical activity in knee and hip osteoarthritis: A systematic umbrella review. Medicine & Science in Sports & Exercise, 51(6), 1324-1339.