Cuidar-se més enllà del cervell: una mirada integral des de la infermeria i els actius per a la salut

Moltes persones saben què necessiten per cuidar la seva salut: descansar millor, alimentar-se de manera equilibrada, reduir l’estrès o dedicar temps a l’autocura. Tot i això, aplicar aquest coneixement no sempre és senzill. Des de la promoció de la salut i la infermeria, cal entendre que el benestar no depèn només de la voluntat individual ni exclusivament del cervell, sinó d’un conjunt ampli de determinants de la salut que interactuen entre si.

El funcionament cerebral influeix en els hàbits mitjançant el sistema de recompensa, que prioritza el plaer immediat i evita l’esforç sostingut, sobretot en contextos d’estrès crònic. Tot i això, una mirada només neurobiològica és insuficient per explicar el comportament humà.

Els patrons familiars i les experiències de vida condicionen profundament l’autocura. Missatges apresos a la infància, com prioritzar els altres o normalitzar el cansament, poden actuar de manera inconscient i afectar la salut al llarg del temps.

El gènere és un determinant clau. Històricament, les dones han assumit rols de cura dins la família, el treball i la comunitat, sovint amb una càrrega invisible. Aquesta realitat és evident en professions de cura, com la salut, l’educació o l’àmbit social, on l’exigència emocional i física és elevada i el risc de desgast és major.

L’entorn social i laboral, els ritmes de vida, les responsabilitats, la xarxa de suport i els recursos disponibles condicionen les decisions quotidianes de salut. A més, la diversitat neurofuncional, incloses les neurodivergències i l’alta sensibilitat, implica necessitats diferents de regulació emocional i descans que cal reconèixer. Les creences culturals i espirituals també influeixen en la salut i el patiment.

En aquest marc integral, les teràpies complementàries contribueixen a la promoció de la salut, afavorint regulació emocional, consciència corporal i benestar, reforçant actius i una cura integral.

Samar Habbab i Laura Navazo

Col·legi Oficial d’Infermeres/rs de Girona (COIGI)

Referències bibliogràfiques:

World Health Organization. (2025). WHO global traditional medicine strategy 2025–2034. World Health Organization.

World Health Organization. (2023). Global partners commit to advance evidence-based traditional, complementary and integrative medicine. World Health Organization.

Bompelli, A., Wang, Y., Wan, R., Geva, A., & Chen, I. Y. (2021). Social and behavioral determinants of health in the era of artificial intelligence with electronic health records: A scoping review. arXiv. https://doi.org/10.48550/arXiv.2102.04216

Kooktapeh, Z. G., Dustmohammadloo, H., Mehrdoost, H., & Fatehi, F. (2023). In the line of fire: A systematic review and meta-analysis of job burnout among nurses. arXiv. https://doi.org/10.48550/arXiv.2312.14853

World Health Organization. (2022). Health promotion strategy and implementation guidance. World Health Organization.

Morgan, A., & Ziglio, E. (2007). Revitalising the evidence base for public health: An assets model. World Health Organization.

Shao, R., Man, I. S. C., & Lee, T. M. C. (2024). The effect of slow-paced breathing on cardiovascular and emotional functions: A systematic review and meta-analysis. Neuroscience & Biobehavioral Reviews, 162, 105687. https://doi.org/10.1016/j.neubiorev.2024.105687

Spinelli, C., Wisener, M., & Khoury, B. (2024). Mindfulness interventions for healthcare professionals: A systematic review and meta-analysis. Mindfulness, 15(2), 245–262.

World Health Organization. (2024). Traditional, complementary and integrative medicine. World Health Organization.

Dossey, B. M., & Keegan, L. (2023). Holistic nursing: A handbook for practice (8th ed.). Jones & Bartlett Learning.