L’empatia, l’habilitat de crear ponts i aprendre a creuar-los

L’empatia és una de les deu habilitats per a la vida esmentades en el document de l’OMS “Skills for Health” l’any 2003. (1)

Es considera una capacitat innata que permet construir ponts cap a universos diferents al propi, per imaginar i sentir com és el món des de la perspectiva de l’altra persona. És desconnectar dels pensaments i necessitats pròpies i connectar amb les de les altres persones.

La paraula empatia prové del grec antic, empatheia (ἐν, dins, a l’interior i πάθoς, patiment, el que està succeint). L’empatia facilita poder comprendre millor les reaccions, emocions i opinions alienes, i anar més enllà de les diferències (2,3).

És la porta d’entrada a la perspectiva i a la solidaritat. És una habilitat considerada revolucionària per a molts autors, en tant que en ella es fonamenta el respecte als drets humans i la cohesió social. (4)

Com les demés habilitats per a la vida, l’empatia és una habilitat que es nodreix de les demés. Només és possible en un context d’assertivitat on la comunicació es dóna de forma recíproca. Es reforça quan existeix un bon autoconeixement, el pensament crític està desenvolupat i  les relacions interpersonals permeten posar-se en la “ pell de l’altre”, o “caminar amb unes altres sabates”.

L’empatia, si només és cognitiva i no emocional, presenta certs riscos.  Roman Krznaric, filòsof britànic especialitzat en el seu estudi i que ha posat en marxa el Museu itinerant de l’Empatia, reivindica aquesta habilitat com a una eina revolucionària, que malentesa, pot generar una “deshumanització”, com es demostra en l’exemple següent:

 “El mono que va salvar un peix « què dimonis estàs fent?», vaig preguntar al mono quan el vaig veure traient un peix del riu i col·locar-lo  curosament a la branca d’un arbre.   «l’estic salvant de morir-se ofegat», va respondre “ (4)Tanmateix, aquesta habilitat esdevé imprescindible en àmbits com els de promoció de la salut, la inclusió social i atenció a la diversitat, el foment de la resilència, la prevenció de riscos psicosocials, la qualitat de l’educació, i el desenvolupament humà i social en general.

Pilar Àvila, Assumpta Bou, Maite Casamitjà, Anna González, Montserrart Lloveras, Teresa Mir, Carolina Roig, Amèlia Sos.
Metgesses

REFERÈNCIES

1. Clarke, D. et al. Skills for Health. Skills-based health education including life skills: An important component of a Child-Friendly/Health-Promoting School. Information series on school health. Document No. 9. Geneva: WHO; 2003.

• Goleman, D. Inteligencia emocional. Madrid: Kairós; 1996.

• Goleman, D. “La práctica de la inteligencia emocional”. Madrid: Kairós; 1999.

• Krznaric, R. Empathy: Why It Matters, and How to Get It. New York: Penguin Random House LLC; 2014.

ALTRA BIBLIOGRAFIA

http://xarxanet.org/formacio/recursos/eines-per-treballar-les-habilitats-socials-ii [Consulta: 6 gener 2018].

http://inicia.gencat.cat/inicia/images/es/Intel.ligencia%20emocional_CAS_tcm141-66356.pdf [Consulta: 6 gener 2018].