El verb empoderar i el seu derivat empoderament no estan recollits en les obres lexicogràfiques catalanes però s’usen abastament amb el seu sentit de “donar poder”.

Es tracta d’un calc de l’anglès  “To empower: To give official authority or legal power.”

No obstant cal tenir present que el consell supervisor ha rebutjat explícitament la forma empoderament en favor de la forma apoderament : procés pel qual una persona o grup social adquireix o rep els mitjans per enfortir el seu potencial en termes econòmics , politics o socials.

Una definició molt encertada es la de Edgar Vinyals –Integrador social- Barcelona:   “Es una opció personal davant una situació adversa, és un principi polític-filosòfic  que implica llibertat per prendre les decisions que ens orienten cap al nostre futur immediat. Suposa agafar les regnes de la nostra vida i lluitar per l’augment del benestar personal i social.”

La filosofia de l’apoderament es cada vegada mes vigent:

• En la carta de Ottawa 1986 la paraula en si mateixa no hi surt però els ingredients del concepte arranquen amb força.
• En la declaració de Jakarta de 1997 ja se’n parla de manera oberta. Una de les prioritats establertes fou la d’incrementar la capacitat de la comunitat i l‘ apoderament dels individus.

Actualment la OMS ho defineix  com un procés a traves del qual la gent guanya un major control sobre decisions i accions que afecten a la seva salut:

– L’A. Individual es refereix a la capacitat de l’individu per prendre decisions i tenir el control sobre la seva vida.

– L’A. Comunitari inclou els individus que actuen col·lectivament per guanyar una influencia mes gran i control sobre els determinants de salut i qualitat de vida de la seva comunitat i es una meta important en l’acció de la comunitat per a la salut.

El referent teòric de tota aquesta filosofia es Paulo Freire i es qui ha desenvolupat el terme en la seva vessant mes pedagògica.

Tot sorgeix els Estats Units -en els anys 70- com una resposta activa a la ineficàcia de la política que afavoreixia a les institucions i oblidava a les persones.

Segons ell, el procés educatiu ha de ser : Acció, reflexió,acció.

Es a dir, partir de les pròpies experiències , interpretar la realitat i reaccionar. Això suposa la conscienciació de les persones ja que en tant que coneixem la situació real també ens comprometem a millorar-la.

Montse Guixeres Puig
Farmacèutica
Grup Actius. Grup de Professionals per a la promoció de la salut

Bibliografia:

Guia del autoestopista salutogenico  . B.Lindström  M.Eriksson

Empoderamiento y promoción de la salud. Mar Rodríguez Beltran

Empoderament i autodetergestionomia. Edgar Vinyals