El verb empoderar i el seu derivat empoderament no estan recollits en les obres lexicogràfiques catalanes però s’usen abastament amb el seu sentit de “donar poder”.
Es tracta d’un calc de l’anglès “To empower: To give official authority or legal power.”
No obstant cal tenir present que el consell supervisor ha rebutjat explícitament la forma empoderament en favor de la forma apoderament : procés pel qual una persona o grup social adquireix o rep els mitjans per enfortir el seu potencial en termes econòmics , politics o socials.
Una definició molt encertada es la de Edgar Vinyals –Integrador social- Barcelona: “Es una opció personal davant una situació adversa, és un principi polític-filosòfic que implica llibertat per prendre les decisions que ens orienten cap al nostre futur immediat. Suposa agafar les regnes de la nostra vida i lluitar per l’augment del benestar personal i social.”
La filosofia de l’apoderament es cada vegada mes vigent:
- En la carta de Ottawa 1986 la paraula en si mateixa no hi surt però els ingredients del concepte arranquen amb força.
- En la declaració de Jakarta de 1997 ja se’n parla de manera oberta. Una de les prioritats establertes fou la d’incrementar la capacitat de la comunitat i l‘ apoderament dels individus.
Actualment la OMS ho defineix com un procés a traves del qual la gent guanya un major control sobre decisions i accions que afecten a la seva salut:
– L’A. Individual es refereix a la capacitat de l’individu per prendre decisions i tenir el control sobre la seva vida.
– L’A. Comunitari inclou els individus que actuen col·lectivament per guanyar una influencia mes gran i control sobre els determinants de salut i qualitat de vida de la seva comunitat i es una meta important en l’acció de la comunitat per a la salut.
El referent teòric de tota aquesta filosofia es Paulo Freire i es qui ha desenvolupat el terme en la seva vessant mes pedagògica.
Tot sorgeix els Estats Units -en els anys 70- com una resposta activa a la ineficàcia de la política que afavoreixia a les institucions i oblidava a les persones.
Segons ell, el procés educatiu ha de ser : Acció, reflexió,acció.
Es a dir, partir de les pròpies experiències , interpretar la realitat i reaccionar. Això suposa la conscienciació de les persones ja que en tant que coneixem la situació real també ens comprometem a millorar-la.
Montse Guixeres Puig
Farmacèutica
Grup Actius. Grup de Professionals per a la promoció de la salut
Bibliografia:
Guia del autoestopista salutogenico . B.Lindström M.Eriksson
Empoderamiento y promoción de la salud. Mar Rodríguez Beltran
Empoderament i autodetergestionomia. Edgar Vinyals