L’edatisme es pot revertir i convertir-se en un potencial social?

L’edatisme, en sociologia, es defineix com el fet de provocar una actitud discriminatòria a una persona per la seva edat, especialment si aquesta és avançada. En l’àmbit de la medicina és l’actitud discriminatòria, també per culpa de la seva edat, consistent a no aplicar mitjans diagnòstics o terapèutics beneficiosos, sota aquest únic criteri d’exclusió.

També engloba el fet d’excloure o d’ignorar la gent gran amb estereotips per aquesta mateixa raó. Una forma molt comuna és la utilització d’un llenguatge inapropiat en l’adreçar-se a una persona gran, fent servir el què prové del que es pensa i es sent, dins dels estereotips i els perjudicis relacionats amb l’edat avançada. 

La jubilació forçada, per llei o norma, seria un dels exemples d’edatisme, en aquest cas dut a terme per part de l’Estat. Correspondria al binomi: ‘O produeixes o et morts’. Tot i que aquesta  jubilació hauria de ser voluntària i s’hi hauria d’accedir en funció de la salut, de les ganes que es tingui de seguir treballant i de les forces de què es disposi en el  moment concret en què s’ha de triar entre continuar treballant o deixar de fer-ho quan un s’ho planteja.

De tots és sabut que la societat està envellint i que el recanvi generacional no està garantit, sinó que està amenaçat. La perspectiva del futur social que es preveu fa que es pensi en  crear  mecanismes per lluitar contra l’edatisme i  proporcionar als sèniors la possibilitat de continuar essent un pilar bàsic de la societat. Perquè la persona (gran) s’ha de contemplar des d’una perspectiva holística i polièdrica i col·locar-la en el centre d’un pacte intergeneracional. És cert que la persona gran fa les coses més lentament, però també les fa d’una forma més segura, perquè en tenir més coneixements i més experiència, comet menys errors i d’aquesta manera compensa el temps invertit en fer una tasca. S’ha de dir que la plasticitat cerebral de la gent (gran) persisteix en el temps. Però quan un es jubila i abandona totes les activitats que feia de sobte, entra en risc d’emmalaltir greument i també de morir.  De tots és coneguts que la salut de la persona depèn de mantenir l’activitat física i mental, una alimentació saludable i evitar situacions nocives. D’aquesta manera s’augmenta la longevitat que va associada a una vida sana i productiva, moltes vegades fins a edats molt avançades.

Erradicar l’edatisme i convertir l’edat en un potencial social útil és una bona opció per assolir un  futur sostenible.

Mª Antònia Bonany Pagès
Metgessa.
Grup de professionals per a la Promoció de la salut a Girona

BIBLIOGRAFIA

https://www.diccionari.cat/GDLC/edatisme

https://fundacaolacaixa.pt/ca/web/guest/gent-gran-recursos-digitals-diccionari-edatisme

Http://www.cat/tv3/alacarta/tot-es-mou/edatisme-la-discriminació-a-la -gent gran/video/6205241/