Comparteix aquesta entrada

La promoció de la salut en el riu de la vida

El poeta, metafòricament, ens parla que la vida és com un riu, hi ha el moment del naixement i tot comença a transcórrer, hi ha moments de calma i altres on les aigües estan molt agitades, fins i tot amb molt perill. Cada riu té les seves peculiaritats, n’hi ha de molt llargs i tranquils, altres que son curs i d’aigües braves. Emperò al final tots els rius arriben al mar, a l’immens mar, diguem que és la mort del riu, s’uneix amb el tot.

El món de la salut també va agafar aquesta metàfora i va veure que podia explicar les diferències (i “especialitats” existents) entre el model biomèdic i el de la salut pública. On també hi ha un naixement i un començar a fluir, on es promociona la salut, més endavant hi ha una educació per la salut; les aigües es comencen a moure i sorgeix una protecció per la salut i una prevenció de les malalties, però tard o d’hora ens donem cops i apareixen els perills que posen en risc la nostra vida, hi ha salts d’aigua i apareixen la malaltia i la consegüent necessitat de cura i tractament d’aquesta… que durant el viatge o ja al final del riu ens poden provocar o portar cap a la mort. Aquest és el model més clàssic, molt relacionat amb el model biomèdic que ha predominat al nostre entorn.

Doncs bé, ara arribem al riu de la vida o al riu de la salut des del punt de vista de la promoció de la salut, on l’important ja sabem que no són ni la malaltia ni els riscos, sinó els recursos pel benestar, la salut i la vida viscuda amb plenitud.

Aquí és quan Bengt Lindström i Mónica Eriksson, al 2008, fan una aproximació més salutogènica del riu i ens parlen de salut en el riu de la vida; basant-se en les ensenyances d’Antonovsky, que és qui primer planteja i pregunta: què és el que genera salut a les persones i comunitats. No renuncien a les etapes del riu sinó que les complementen salutogenicament. Ens diuen que cadascú de nosaltres neix a l’altura del riu que neix, i que a més a més de les possibilitats que ja coneixem del model biomèdic on hi ha els riscos, les malalties i la mort, també tenim sempre l’oportunitat d’aprendre a flotar, nedar… i utilitzar recursos que ens ajudin a fluir en la direcció de la vida i del benestar, indiferent de l’etapa del riu en la que ens trobem.

És a dir, la direcció vertical en la qual flueix el riu i que té com a procés inexorable i natural els riscos, les malalties i la mort, ells hi afegeixen una direcció horitzontal en la qual també ens podem desplaçar, i en la que hi trobem com a eines i mitjans els recursos (que poden ser interiors o exteriors i que en parlarem en un altre article).

Plantegen el procés de la salut com un procés continu d’aprenentatge on s’hi reflectirà tot el que hi aprenem, i d’aquesta forma augmentarà el benestar i la qualitat de vida. Si personalment mai ens plantegem res, ni ens fem les preguntes sobre que ens pot donar més salut i benestar, mai obtindrem les respostes, i per tant serà impossible que la nostra salut, benestar i vida millorin, creixin. Ho enteneu, oi?

La salutogènesi ens ensenya que en qualsevol moment de la vida, en qualsevol etapa del riu, podem adquirir habilitats per identificar i utilitzar els recursos necessaris per millorar les nostres opcions, per una millor salut i en conseqüència millor vida.

Benvinguts al riu de la salut de la vostra vida! Hi sabeu navegar?

Bengt Lindström, Monica Eriksson. Guía del Autoestopista Salutogénico: Camino salutogénico hacia la promoción de la salud. Càtedra de Promoció de la Salut, de la Universitat de Girona Girona. Documenta Universitaria. 2011.

Jaume Maset B
Infermer
Grup Actius. Grup de Professionals per a la Promoció de la Salut a Girona

Altres articles

entrevista
Hàbits saludables
Equip de Professionals per la Promoció de la Salut de Girona

A propòsit d’unes entrevistes

Si preguntem que en sabem de la Salut o simplement que fas tu amb la teva Salut la resposta mai és ràpida. Cuidar l’alimentació, fer

Participació
Equip de Professionals per la Promoció de la Salut de Girona

La COVID, ens ha fet millors??

Ja entrat l’estiu i en plena setena onada us proposem treballar una qüestió que des de fa mesos, especialment als que som més reflexius, se’ns