Art en recepta

Els nivells actuals d’angoixa psicosocial en la societat són significatius, com ho demostra el nombre d’antidepressius prescrits i el nombre de dies laborables perduts com a conseqüència de l’estrès i l’ansietat. Hi ha una evidència creixent de que la participació activa en activitats creatives ofereix una àmplia gamma de beneficis, inclosa la promoció del benestar, la qualitat de vida, la salut i el capital social.

Arreu del mon, s’estan utilitzant activitats creatives com a recurs terapèutic per a persones amb trastorns mentals. Hi ha diversos projectes basats en la prescripció d’activitats artístiques, un tipus de prescripció social (vegeu entrada del blog del 18/10/17). A “Arts on Prescription: A review of practice in the UK“, Bungay i Clift, revisen els projectes desenvolupats al Regne Unit des de 1994 que tenen en comú “prescriure” activitats artístiques i creatives a persones amb problemes d’aïllament o de salut mental.  En aquesta revisió s’evidencia l’impacte saludable de les intervencions en la promoció del benestar i de la qualitat de vida a més d’estar vinculats a la disminució del consum d’ansiolítics i antidepressius. El propòsit d’aquests projectes no és substituir les teràpies convencionals, sinó actuar com a complement, ajudant les persones a la seva recuperació a través de la creativitat i l’augment del compromís social desenvolupant activitats creatives a la comunitat facilitades pels artistes en lloc dels terapeutes. En aquest sentit, la revisió publicada per Rocha et al., 2016  sobre els efectes de la creació artística com a recurs terapèutic en salut mental mostra que els beneficis van ser evidents en aspectes clau del procés de rehabilitació dels subjectes, com ara l’alleujament dels sentiments negatius, l’apoderament i la reintegració social, que són principis fonamentals de la recuperació. Altres autors com Fogg-Roger, et al., 2016, exploren com influeix la participació en la teràpia de cant coral en persones que han patit un ictus o amb malaltia de Parkinson (MP), persones que per la seva malaltia viuen amb baix estat d’ànim i baixa participació social i qualitat de vida reduïda. En aquest article, es posa de manifest que tot i que les dificultats de comunicació afecten el 90% de les persones amb MP (per disartria) i més del 33% de les persones amb accident vascular cerebral (per afàsia)  el cant generalment és encara possible, fent que sigui viable el seu ús terapèutic. Aquest estudi indicava que els participants tenien moltes necessitats no satisfetes associades a la seva condició, la qual cosa els va motivar a explorar opcions d’autogestió. La participació en la teràpia de cant coral es va descriure com una activitat social agradable, i la participació es percebia com una eïna per ajudar-los a autogestionar algunes de les conseqüències de la seva condició, millorar l’estat d’ànim, el llenguatge, la respiració i la veu, repercutint en la millora de l’aïllament social  i les dificultats de comunicació.

Un altre camp d’aplicació de la prescripció d’art és el dolor crònic, una dolència amb alta prevalença, el 17% de la població espanyola pateix dolor crònic.

Com es posa de manifest a “Resilience and art in chronic pain“, al valorar l’experiència d’un grup de persones que vivien amb dolor crònic que van poder seguir creant art davant el dolor, es confirma la profunditat del patiment associat a l’experiència del dolor crònic i la increïble resiliència de la ment creativa a superar adversitats greus d’una manera que afavoreixi el creixement i trobi un nou significat.

Judith Mallolas
Farmacèutica
Grup de Professionals per la Promoció de la Salut a Girona

Per saber més:

Bungay H and Clift S. Arts on Prescription: A review of practice in the UK. 2010. 130:5, 277-281

Jensen A, Stickley T, Torrissen W, Stigmar K. Arts on prescription in Scandinavia: a review of current practice and future possibilities. Perspectives in Public Health. 2017. 137:5, 268-274

Daykin N, Gray K, McCree M, Willis J. Creative and credible evaluation for arts, health and well-being: opportunities and challenges of co-production. Arts & Health. 2017 9:2, 123-138.

Whitelaw S, Thirlwall C, Morrison A, Osborne J, Tattum L, Walker S. Developing and implementing a social prescribing initiative in primary care: insights into the possibility of normalisation and sustainability from a UK case study. Primary Health Care Research & Development. 2017. 18:02, 112-121.

Cotterill D, Coleman L. Creativity as a Transformative Process. Occupational Therapy Evidence in Practice for Mental Health. 2017. 35-57.

SJ. Arts, health & wellbeing: reflections on a national seminar series and building a UK research network. Arts & Health. 2017. 9:1, 14-25.

Stickley T, Parr H, Atkinson S, Daykin N, Clift S, De Nora T, Hacking S, Camic PM, Joss T, White M, Hogan 
Rocha P, de Oliveira P. Efeitos terapêuticos da produção artística para a reabilitação psicossocial de pessoas com transtornos mentais: uma revisão sistemática da literatura. Cadernos Saúde Coletiva 2016. 24:4, 487-495.

Węziak-Białowolska D. Attendance of cultural events and involvement with the arts—impact evaluation on health and well-being from a Swiss household panel survey. Public Health 2016. 139, 161-169.

Fogg-Rogers L, Buetow S, Talmage A, McCann CM, Leão SHS, Tippett L, Leung J, McPherson KM, Purdy SC. Choral singing therapy following stroke or Parkinson’s disease: an exploration of participants’ experiences. Disability and Rehabilitation. 2016.38:10, 952-962.

Lynch, M., Sloane, G., Sinclair, C., & Raewyn, B. Resilience and art in chronic pain. Arts & Health: An International Journal of Research, Policy and Practice, 2013. 5(1), 51–67. 
O'Neill A, Moss H. A Community Art Therapy Group for Adults With Chronic Pain. Art Therapy. 2015. 32:4, 158-167.