La COVID, ens ha fet millors??

Ja entrat l’estiu i en plena setena onada us proposem treballar una qüestió que des de fa mesos, especialment als que som més reflexius, se’ns està plantejant….

Aquest post vol ser un incentiu a la reflexió i ens agradaria que també ho fos a la discussió en grup, ens hagués encantat innovar i que el post l’haguéssim fet entre tots els que l’esteu llegint i únicament a partir d’aquesta pregunta tant suggerent….
Perquè si una cosa ens ha ensenyat la COVID és de la importància de créixer des del grup!

Per intentar respondre aquesta pregunta oferirem algunes experiències personals, amb el desig que ens ajudin a anar treballant tots els punts clau que ens poden portin a obtenir una resposta.

Des de la posició d’una metgessa especialista en medicina familiar i comunitària que es va plantar el març del 2019 amb tot un bagatge d’aprenentatges obtinguts simplement pels anys d’experiències viscudes…. Defensora ferma de la vessant familiar i comunitària de la pròpia professió, de l’Atenció Centrada en la persona, de la importància de l’apoderament de la població i de les planificacions de voluntats anticipades com a una eina més d’aquest camí, de la Salutogènesi i la Promoció de la Salut….
Trobant-se de cop compartint l’assistència sanitària d’una residencia de gent gran assistida…. Partint del zero, imaginant i preveient solucions als potencials problemes que tard o d’hora es presentarien -i amb escassa evidencia d’on buscar la resposta- treballant colze a colze amb persones amb qui mai hagués imaginat compartir tantes inquietuds i pors…. Creixent amb elles a partir de la força de l’equip per no caure en la desesperació…. Fent aliances, descobrint fortaleses i capacitats, en companys i residents, en un moment de necessitat pel què mai ningú hagués volgut passar…. I evidenciant com realment les situacions de crisi, posant-nos al límit, no ens deixen indiferents i treuen de cadascú allò que mai haguéssim imaginat…. Trobant el suport de companys, pacients i familiars que des d’una altra realitat la mantenien ancorada en els seus orígens.

Des de la posició d’una mare de familia, descobrint la gran capacitat adaptativa dels infants, envejant les seves ulleres de mirar el mon, aprenent a calcular el límit entre el risc i benefici envers els més vulnerables per no deixar de tenir present que la vida continua i el temps passat ja no tornarà….

Des de la posició d’una malalta, aprenent a entendre la importància de l’acompanyament, des de les dues vessants: de qui està al llit o de qui vol estar al seu costat…. Donar un vot de confiança a aquesta societat on som immersos i defensar una alfabetització real que ens apoderi com a individus autònoms a saber fer una presa de decisions que ens aporti benestar individual a la vegada que mantingui la seguretat col•lectiva….

I per fi, des de la posició dels que retornem a la suposada i desitjada “normalitat”(1)…. aquesta nova normalitat plena d’incerteses, d’informacions contradictòries on hem d’aprendre a decidir i seguir acompanyant en les decisions. Amb un dia a dia sotmès a novetats que volen donar resposta a la necessitat d’haver obtingut algun benefici de tota l’experiència…. Aprendre a viure amb les pèrdues , a acompanyar els dols inevitablement complicats, aprendre a recuperar el temps perdut sense caure en la malaltia…

Des de la nostra discreta posició com a professionals per la promoció del benestar, aprenent a com continuar fent advocacia(2) a favor de la salut (individual i col·lectiva) en situacions de crisi, aconseguint que el ressò arribi on calgui per a generar canvis… Lluitar per a reivindicar que la promoció estigui integrada fins al punt que en el moment més complicat siguem capaços de tenir-la present en les nostres accions….

Amb la COVID, es van fer paleses les fortaleses i debilitats de tot allò on havíem fonamentat el nostre model com a societat… trobant individus que ho deixaven tot per prioritzar, a partir del seu granet de sorra, el benestar de la comunitat (aportant mans, peus, veus, coneixement…. I sobretot voluntat i molt bona intenció), descobrint el significat de la paraula infoxicació (3), aprenent a detectar fins on ens pot portar la por o la desesperació, l’escassedat dels recursos, vorejant els límits del nostre potencial com a ésser humans….

Com a conclusió de tot plegat, dir que: millors o no, el que sens dubte ens ha donat la COVID és una oportunitat de créixer(4)… com a individus, com a treballadors, com a família i com a comunitat…. I queda sobre la taula el demostrar que com a societat tant en el nivell micro com macro tenim la capacitat de no deixar perdre aquesta oportunitat que ha resultat ser de les de més alt cost….

Montse Lloveras Clos
Grup Actius
Grup de Professionals per a la Promoció de la Salut a Girona

BIBLIOGRAFIA:
(1) https://www.catalunyapress.cat/texto-diario/mostrar/3445078/principi-fi-fi-principi
(2) Advocacy for Health. Nutbeam Don. Glosario de Promoción de la Salud. Centro Colaborador de Promoción de la Salud. Departamento de Salud Pública y Medicina Comunitaria, Universidad de Sydney, Australia. OMS. Ginebra,1998
(3) D Agostino M, Mejía FM, Martí M, Novillo-Ortiz D, Hazrum F, de Cosío FG. Infoxicación en salud. La sobrecarga de información sobre salud en la web y el riesgo de que lo importante se haga invisible [Infoxication in health. Health information overload on the Internet and the risk of important information becoming invisible]. Rev Panam Salud Publica. 2018 Feb 19;41:e115. Spanish. doi: 10.26633/RPSP.2017.115. PMID: 29466516; PMCID: PMC6645323.
(4) Jara Cubillo-Llanes, Daniel García-Blanco, Belén Benede-Azagra, Javier Gallego-Diéguez, Mariano Hernán-García. Participación comunitaria: aprendizajes de la COVID-19 para nuevas crisis. Informe SESPAS 2022,Gaceta Sanitaria,Volume 36, Supplement 1, 2022,Pages S22-S25,ISSN 0213-9111, https://doi.org/10.1016/j.gaceta.2022.02.011.(https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0213911122000954)