Comparteix aquesta entrada

La perspectiva interseccional sorgeix als Estats Units i recull les inquietuds de les feministes negres nord-americanes que no se sentien representades ni pel feminisme ni per les lluites antiracials. L’origen de la interseccionalitat rep influències en 3 sentits: institucions feministes, acadèmiques feministes i activistes feministes, el que posteriorment s’ha anomenat “triangle de vellut” ( velvet triangle).

Com a institucions feministes podem destacar el Col·lectiu Combahee River, organització feminista que al 1975 fa la “Declaració de Combahee River” i introdueix  la idea dels diversos sistemes d’opressió que generen desigualtats envers les dones negres. En l’àmbit acadèmic trobem autores feministes nord americanes, llatinoamericanes i xilenes.

La Dra. Kimberle Creshaw formula el concepte d’interseccionalitat al 1989, desenvolupa la teoria a nivell acadèmic, sobretot en l’àmbit del dret, i explica com aquesta disciplina respon a la discriminació de gènere i raça.

La mirada interseccional estudia les dinàmiques entre identitats coexistents (per exemple, gènere, classe social, origen ètnic) i diferents situacions de desavantatge (per exemple, poder econòmic, patriarcat, supremacia blanca…). Cada persona es situa en una identitat i en un eix amb relació al contínuum privilegi/opressió.  La interseccionalitat és una eina per a l’anàlisi que aborda múltiples discriminacions i ens ajuda a entendre com influeixen les identitats en que es puguin tenir drets i oportunitats.

La interseccionalitat és present sobretot en àmbits feministes, amb aquest post m’agradaria donar una perspectiva interseccional a la situació actual d’estat d’alarma i com la manera de viure aquesta situació depèn dels diferents eixos de desigualtat on ens situem, sobretot de l’àmbit social.

La teoria explica que cada persona es situa en una posició en cada un dels eixos i com aquests eixos es va “interseccionant” uns amb els altres provocant una situació de privilegi/opressió. Depenent de en quin lloc ens situem, haurem viscut millor o pitjor la situació de confinament.

He volgut remarcar algunes situacions, que al meu entendre, ens estan influint durant tot l’estat alarma:

  • Tipus de feina: Persones treballadores essencials versus treballadores no essencials; amb relació si han pogut continuar treballant durant l’estat d’alarma, per tant continua cobrant, o si han patit un ERTE. També és important la situació dels treballadors i treballadores autònoms.
  • Tipus de contracte: Contracte fixe/funcionariat versus contractes precaris, contractes en negre…
  • Tipus d’habitatge: Disposar d’un habitatge gran, amb diferents habitacions, amb balco i/o pati o jardí versus habitatge petit, compartir habitatge…
  • Tipus de família: Família tradicional versus família monoparental /monomarental, tenir fills, disposar d’ajut de la família extensa…
  • Classe social: Disposar d’una bona situació econòmica versus no tenir solvència econòmica. Tenir una bona formació que permeti accedir a un lloc de treball amb millor remuneració econòmica…
  • SalutDisposar d’una bona salut versus estar en una situació de risc, cal fer esment especial a la salut mental
  • Diversitat funcional: Plenes capacitats versus dificultats funcionals, és important tenir en compte les capacitats de mobilitat autònoma versus dependència.
  • Origen: Nacionalització versos migració, blanquitud respecte a racialització.
  • Edat: Adultesa versus altres etapes de la vida, prioritzant l’adultesa enfront altres etapes de la vida)
  • Gènere i posició de gènere: Homes versus dones

Tots i totes estem vivint l’estat d’alarma, el grau de malestar o benestar que estem vivint varia amb relació a la posició que estem en aquests eixos de desigualtat i entre els diferents eixos hi ha interseccionalitats que en posicionen en una situació de privilegi o de dificultat.

Crec que la perspectiva interseccional aporta una visió més àmplia a la realitat social que estem vivint. Segons el meu entendre és una visió relacional, jo li diria “sistèmica”, on es veu que tot el que està passant està travessat per diverses dimensions.

Per finalitzar crec que un aspecte que per mi és molt important és que amb la mirada interseccional també ens estem auto-analitzant, això ens permet analitzar el que estem fent i en quina posició estem amb relació a la situació personal de privilegi/opressió.

Com més puguem entendre les conseqüències de la pandèmia a nivell psicosocial millors solucions podrem aportar.

Ester Mas
Psicòloga
Grup de Professionals per a la Promoció de la Salut

BIBLIOGRAFIA
* AWID, Asociación para los derechos de la Mujer y el desarrollo, derechos de las mujeres y cambio económico (2004) Interseccionalidad: una herramienta para la justicia de género y la justicia económica. Núm. 9
* PLATERO, Lucas [ed.].(2012) Intersecciones:cuerpos y sexualidades en la encrucijada, Madrid.
* RODÓ DE ZARATE, M. (2016) Geografia de les interseccionalitats: llocs, emocions i desigualtats. Treballs de la societat catalana de geografia, Núm. 82
https://www.ted.com/talks/kimberle_crenshaw_the_urgency_of_intersectionality

Altres articles

Habilitats per la vida
Equip de Professionals per la Promoció de la Salut de Girona

Recepta Antiperfeccionisme

Recepta Antiperfeccionisme Segons la Universitat del Sud de Califòrnia els humans tenim uns setanta mil pensaments al dia, quasi cinquanta per minut. El 95% d’aquests