Imaginant la salut pública a Catalunya

Per saber com hauria de ser la Salut pública de Catalunya hauríem de començar sabent què és la salut pública.

Segons la OMS “la salud pública es la respuesta organizada de una sociedad dirigida a promover, mantener y proteger la salud de la comunidad, y prevenir enfermedades, lesiones e incapacidad.”⁽¹⁾.

Al nostre territori tenim l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) que “treballa per fer més sana, saludable i segura la vida i l’entorn de les persones de Catalunya. Vetlla per la millora de la salut individual i col·lectiva amb polítiques de promoció per a la salut i prevenció de la malaltia, de protecció i vigilància de la salut, de seguretat alimentària i de salut laboral” ( 2). Així doncs ja veiem que les funcions que té no són poques i a part són molt importants ja que com diu el proverbi “mas vale prevenir que curar”.

Actualment considero que encara estem molt orientats en l’atenció a la malaltia (model patogènic) amb la important despesa que això suposa (proves complementàries, tractaments farmacològics, estades hospitalàries…) i a llarg terme aniria millor dotar-se d’una Salut pública potent, que orientés a la prevenció de la malaltia, promoció de la salut i vigilància epidemiològica incidint en els factors de risc i determinants de la salut amb equitat i empoderant als individus perquè siguin els responsables principals de la seva salut (model salutogènic).

Amb la recent pandèmia de la covid-19 ja es va veure com n’era d’important la Salut pública però sembla que no n’hem après prou ja que està infradotada econòmicament rebent només el 1,26% del pressupost de Salut . Això suposa només un 1,1% de la despesa sanitària en contraposició del 62,2% de despesa dels serveis hospitalaris i especialitzats. Hospitalcentrisme? Possiblement fins que no es canviï el focus de la mirada seguirà sent així…

Però si analitzem més concretament les funcions que hauria de tenir crec que ja les té molt ben definides i ara en faré un breu resum ⁽²⁾ :

 1. Promoció de la salut: fomentar la salut de la població, l’envelliment saludable i l’equitat treballant en l’empoderament de les persones la població i el foment d’entorns saludables.

2. Prevenció de la malaltia: amb actuacions dirigides a prevenir malalties concretes amb vacunes, aconsellament, cribratge i tractament precoç.

3. Protecció de la salut: intervencions centrades en la salut alimentaria, salut ambiental i control de pràctiques de risc sanitari.

 4. Vigilància epidemiològica: recollir, analitzar i interpretar tota aquella informació relacionada amb l’aparició i l’extensió de malalties, a fi d’aconseguir-ne el control efectiu.

 5. Salut laboral: amb l’objectiu de promoure la vigilància i la promoció de la salut al treball, així com preservar el bon ús de les prestacions i la sostenibilitat del sistema públic de salut.

6. Drogodependències: a través de La Subdirecció General de Drogodependències de l’Agència de Salut Pública de Catalunya té per objectius desenvolupar les línies estratègiques i d’actuació en les àrees de prevenció, assistència, reducció de danys i reinserció social relacionades amb el consum de drogues i els riscos associats. També, en prevenció i promoció de la salut mental.

7. Seguretat alimentària: a través de l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària (ACSA) que té com a finalitat aconseguir el màxim grau de seguretat alimentària a Catalunya.

En fer aquest repàs encara m’ha sobtat més la quantitat de funcions que han de fer amb els pocs recursos de què disposen, això vol dir que irremeiablement hi poden haver mancances i per tant s’han d’establir unes prioritats. Se n’han establert 7 :

• una agència de salut pública per al segle XXI

• modernitzar els sistemes d’informació (SIVIC…)

• crear la xarxa d’intel·ligència epidemiològica

• impulsar la salut en totes les polítiques, one Health

• impulsar l’acció comunitària en salut

• impulsar les estratègies vacunals

• actualitzar normatives

• impulsar polítiques de prevenció i control

Moltes d’aquestes prioritats ja estaven contemplades el 2020 a les mesures per enfortir el sistema de salut (3)

Per portar a terme totes aquestes accions s’organitzen per una banda amb 6 subdireccions segons temàtica ( coordinació, promoció de la salut, alimentaria, drogodependències…) i a partir del decret del 2017 , en 5 subdireccions regionals per tal de facilitar un exercici de polítiques de salut pública més proper a la ciutadania i sensible a la detecció de necessitats específiques de les diferents zones del país, com a element fonamental per lluitar contra les desigualtats.

Resumint , la salut pública té un paper cabdal en el sistema sanitari per la seva repercussió en la morbi-mortalitat i s’hauria de potenciar molt més. Per això caldria principalment augmentar el pressupost que té destinat afavorint la utilització de la intel·ligència artificial, millorant del pla de comunicació als professionals i ciutadania amb protocols i recomanacions clares i ben estructurades entre altres accions però sobretot treballar de forma més coordinada amb Atenció primària a nivell territorial i també amb altres departaments per assolir la “salut a totes les polítiques” que tant se n’ha parlat. Des del meu punt de vista queda molt camí per fer tot i que la gran majoria de línies estratègiques ja estan escrites però falta materialitzar-les i fer-les operatives.

Carolina Roig Buscató
Metgessa
Grup Difusió i TiC
Grup de Professionals per a la Promoció de la Salut a Girona

Bibliografia:

(1) Euroinnova Business School. Qué es salud pública según la OMS [Internet]. Euroinnova Business School. 2022 [cited 2023 Aug 2]. Available from: https://www.euroinnova.edu.es/blog/que-es-salud-publica-segun-la-oms

(2) Àmbits estratègics [Internet]. Departament de Salut. [cited 2023 Aug 2]. Available from: https://salutweb.gencat.cat/ca/el_departament/ambits-estrategics

(3) de Salut CDP a. la T del SP. 30 mesures per enfortir el sistema de salut. 2020 [cited 2023 Aug 2]; Available from: https://scientiasalut.gencat.cat/handle/11351/5281