Aspectes del vincle humà-animal que hem de conèixer per tenir una relació saludable amb la mascota. La tinença i la convivència responsable

A mesura que va anar avançant la pandèmia,  l’adopció o adquisició d’animals de companyia va mostrar una tendència a l’alça i si tenim en compte aquest context podem  suposar que la  necessitat de companyia i  la major  disposició de temps i recursos  per dedicar a la mascota ho varen propiciar.

A l’Estat Espanyol, una de cada tres llars conviu amb almenys 1 animal de companyia i segons els registres d’animals de companyia de les comunitats autònomes, en l’actualitat hi ha més de tretze milions d’animals de companyia registrats i identificats. Malgrat aquestes xifres, existeixen estudis  com el que va realitzar la Fundació Affinity i el Departament de Psiquiatria i Medicina Legal de la Universitat Autònoma de Barcelona que indiquen que tan sols  el 27.7% dels gossos que arriben a centres d’acollida estan identificats amb microxip,  i en el cas dels gats el percentatge és menor essent aquest  del  4,3%¹; això implica que la majoria d’animals de companyia es troben fora del control oficial, enno estar identificats legalment, amb el risc que això suposa tant per una adequada protecció com per la pròpia seguretat i salut pública i la conservació de la biodiversitat¹. I és que l’abandonament animal segueix sent un problema important.

Un animal de companyia és un animal domèstic en captivitat, mantingut per l’ésser humà, principalment a la llar, sempre que es pugui tenir en bones condicions de benestar que respectin les seves necessitats etològiques, pugui adaptar-se a la captivitat i la seva tinença no tingui  finalitat productiva. També són animals de companyia  els animals de producció que perdin aquesta finalitat i  el propietari decideixi inscriure’ls en el Registre d’Animals de Companyia,  i els animals silvestres que pertanyin a espècies  que estiguin  incloses en un llistat positiu. Els gossos, gats i fures, independentment de la fi a què es destinin o del lloc on habitin o del que procedeixin es consideren animals de companyia.

Els animals no-humans han passat de ser  considerats com a coses a ser reconeguts com a sers dotats de sensibilitat diferents a una cosa, amb drets que s’han de protegir i respectar i amb les obligacions que l’ordenament jurídic  imposa a les persones que mantenen contacte o hi conviuen  a fi de garantir la seva salut i benestar.

La mascota amb bona salut i benestar aporta alhora  salut i benestar a  les persones i en particular a les persones  que prenen la decisió de  conviure amb un animal de companyia, una decisió que ha de ser meditada i responsable.  Les mascotes formen part de les famílies, conviuen i es relacionen  amb els membres i n’estableixen uns vincles.

Els beneficis per la salut i benestar de les persones relacionats amb els  vincles humà-animal són múltiples i hi ha evidència. Viure amb un animal de companyia pot millorar la salut humana, el benestar psicològic i aportar longevitat. L’efecte mascota comprèn aspectes fisiològics, psicològics i terapèutics i  resulta en la millora de la  salut física i mental. Els animals de companyia tenen el rol de proveïdors de recolzament social actuant d’amortidors de l’estrès de la vida diària, proveeixen proximitat i promouen sentiments positius com l’alegria, benestar, seguretat, oportunitats de desplegar cures i compromís. Els vincles que estableixen amb els nens i joves tenen efecte en el seu desenvolupament cap a l’edat adulta facilitant aprenentatges i desenvolupant competències socials i empatia; s’ha constatat el rol de coterapeutes en les Intervencions Assistides amb Animals(IAA) facilitant el desenvolupament de confiança en l’entorn terapèutic  i promouen la realització d’activitat física.

Es fa palès doncs que comprendre la naturalesa de la relació entre les persones i els animals de companyia i els seus beneficis per la salut i el benestar de les persones és imprescindible per a diferenciar una tinença responsable de la mascota  de les formes de convivència  considerades disfuncionals i que és necessari que els  professionals de la salut coneguin dins del seu  àmbit  programes de comunicació  i educació de la ciutadania en matèria de tinença responsable d’ animals de companyia.

Per saber-ne més,  consulta :

https://www.covgi.cat/ca/ciutadania/formacio/tinenca-responsable/

https://www.miteco.gob.es/es/ceneam/recursos/pag-web/tenencia-responsable-animales.html

https://eujournal.org/index.php/esj/article/view/5592

https://www.fundacion-affinity.org/sites/default/files/white-paper-segundo-estudio-vinculo-contigo-soy-mejor-ca.pdf

https://www.fundacion-affinity.org/sites/default/files/white-paper-tercer-estudio-vinculo-entre-personas-y-los-gatos-2016.pdf

¹Ley 7/2023, de 28 de marzo, de protección de los derechos y el bienestar de los animales. Publicado en: «BOE» núm. 75, de 29 de marzo de 2023, páginas 45618 a 45671. https://www.boe.es/eli/es/l/2023/03/28/7

https://www.ccma.cat/324/tens-gos-el-que-has-de-saber-sobre-lasseguranca-que-la-llei-tobliga-a-tenir-el-29-de-setembre/noticia/3248401/

Alexandra Gonzàlez Cateura
Veterinària.
Grup Actius. Grup de professionals per la promoció de la salut a Girona.