Identificació de barreres i facilitadors pel desenvolupament de la Promoció de la Salut.

Actualment ens trobem en un context altament canviant i se’ns requereix desplegar noves competències per fer front a les situacions complexes. Accions de Promoció de la Salut (PS) són cada cop més acceptades per la solució de problemes. El grup de professionals per la Promoció de la Salut de Girona va portar a terme un treball d’investigació entre 2017 i 2019 amb l’objectiu de conèixer les barreres i facilitadors que intervenen en el desenvolupament de la PS en els contexts laborals. El plantejament metodològic seguit en aquesta recerca és de tipus qualitatiu mitjançant grups focals i entrevistes semiestructurades. Grups constituïts per professionals de la salut de diferents àmbits: metges, infermeres, psicòlegs, farmacèutics i veterinaris; i escollits aleatòriament.

Els professionals en els àmbits estudiats reconeixen una sèrie de barreres que actualment cal afrontar. Deixen clar que existeix una manca de coneixements, bé sigui pels escassos continguts universitaris sobre PS a les carreres o per desconeixement d’actius existents als territoris on desenvolupen l’activitat. Els mitjans de comunicació i publicitaris en ocasions contribueixen a la dificultat en mantenir la població informada adequadament. Això s’esdevé per la difusió d’informació no contrastada, contradictòria i també per l’àmplia oferta de productes poc saludables. Es reconeix que els determinants de la salut, com són certes dinàmiques laborals o problemes socioeconòmics, dificulten l’adquisició de bons hàbits. Un altre impediment relatat és la persistència d’un model sanitari basat en la malaltia i medicalització, sovint es potencien hàbits saludables estrictament físics, sense prioritzar el benestar en totes les seves formes (psicològic, espiritual…). S’observen una sèrie de mancances que afecten el desplegament de la PS: la dificultat en prioritzar estratègies de PS a l’agenda dels professionals, la manca d’uniformitat en els actuacions, la descoordinació entre nivells assistencials, la manca de definició i delimitació de les competències i de consens entre administracions i col·legis professionals.

D’altra banda, s’identifiquen una sèrie de factors tant propis del context professional com estratègies de suport, que actuen com a facilitadors. La continuïtat assistencial, l’accessibilitat i la relació de confiança que s’estableix entre professionals i persones ateses. L’atenció a les persones amb una mirada integral es percep com un acostament a un benestar global. El canvi de paradigma d’atenció des d’un paternalisme cap a la negociació així com l’autoresponsabilitat (tant de professionals com de ciutadans) per practicar hàbits saludables es reconeixen com a motors de canvi. L’autocura del propi professional és exemplificadora.
Es demana explícitament disposar d’eines d’identificació d’actius i plans amb coordinació intersectorial per abordar globalment els diferents hàbits de salut, així com polítiques de regulació de consum combinades amb eines dirigides a la població com per exemple una campanya estructurada amb un missatge unificat i visible.

Es fa necessari enfocar en aquests factors per iniciar noves propostes d’implementació de PS. La coordinació entre professionals de la comunitat i implicació de les administracions públiques, la inclusió de continguts universitaris en PS dirigits a les professions sanitàries, acostar la salut a totes les polítiques de forma proactiva i presentar informació coherent i adaptada per la ciutadania són algunes de les propostes.
Quines barreres i facilitadors observeu des dels vostres àmbits?

Natàlia Ventura.
Grup de Recerca
Grup de Professionals per la Promoció de la Salut de Girona.