Comparteix aquesta entrada

Les poblacions presenten problemes de salut complexes, amb múltiples causes i efectes, que fan necessari un plantejament multidisciplinari. En aquest sentit, la ciència, pot servir com a element catalitzador de noves formes de treballar per aconseguir una major qualitat de vida i de salut de totes les persones, abordant problemes com ciutats poc saludables, hàbits nocius, desigualtats socioeconòmiques, determinants de salut, etc.

L’aproximació a la salut des de la perspectiva salutogènica (Antonovsky anys 70) emfatitza en el que genera salut i no en el que genera malaltia; trencant el paradigma biomèdic de salut des de la perspectiva dels riscos i la patologia, i assumint el concepte holístic que contribueix a un major grau de salut i benestar en totes les dimensions de la persona (física, mental, social i espiritual), promovent un envelliment saludable mitjançant un  major control de la pròpia salut.

En el context actual, de crisis global i canvis econòmics que potencien desigualtats i repercuteixen en salut, aquesta perspectiva de la promoció de la salut des del benestar, tant a nivell personal com per part dels professionals sanitaris és un repte emergent i necessari per poder ajudar a les persones a comprendre i gestionar el que els passa mitjançant els recursos de què disposen. Cal tenir en compte, però, fer un bon ús d’aquestes eines, ja que a vegades no “val més prevenir que curar” i no val tot per a salut, no és el mateix “viure per la salut” que “tenir salut per viure”; determinades actituds o accions, poden ocasionar (Iatrogènia) “danys o resultats clínics no desitjats causats per l’atenció sanitària en els processos de diagnòstic o tractament i no relacionats amb la malaltia que pateix la persona afectada“. Deriva de iatrogènesis (iatros, metge – gènesis, crear) essent el seu significat literal “provocat pel metge o sanador”. Podríem pensar que la Salut Pública queda exempta d’aquest concepte, res més lluny de la realitat, es pot trobar en tots els nivells i àmbits de la sanitat i el sistema sanitari; així com tampoc queda circumscrita en l’àmbit mèdic, sinó que s’estén a tots professionals vinculats al món de la salut (metge, infermer, farmacèutic, dentista, psicòleg, auxiliar, etc.).

L’intervencionisme vinculat a l’àmbit de la Salut Pública, concretament al de la prevenció (no exempta d’afectes adversos), pot distorsionar el concepte preventiu i crear la necessitat de repensar intervencions des de la cautela i la prudència, tenint en compte consideracions ètiques i deontològiques (Primum non noccere, inspirador del principi bàsic de la bioètica de no maleficència). Cal revisar la “paradoxa de la prevenció” de Geoffrey Rose, que refereix “grans beneficis per a la comunitat, però pocs per cada participant individual” i seguir la seqüència de l’evolució natural de la malaltia de Lewell i Clarak adaptada de l’esquema de McFarlane Brunet i White per a les malalties infeccioses. En situacions on es contraposen els principis bioètics bàsics (autonomia i beneficència) amb plantejaments més o menys paternalistes, com per exemple les mesures de seguretat vial vinculades, la fluoració de l’aigua potable o el tractament preventiu de malalties mitjançant diagnòstic precoç, es visualitzen els potencials inconvenients de la iatrogènia relacionada amb la prevenció, aquestes intervencions tot i ser clarament beneficioses, no són inoqües, podent generar sobrediagnòstic o sobretractament.

Les poblacions, per això, continuen presentant  problemes de salut complexes, pel que potser tot i saber que el foment indiscriminat d’activitats preventives és perillós, renunciar a una pràctica vinculada a la promoció de la salut tampoc té sentit del tot. Mitjançant perspectives amb base científica, que posen el focus en els actius vinculats a la salut, mitjançant habilitats, l’objectiu seria contribuir a un major grau de salut i benestar en totes les dimensions de la persona, sense oblidar-nos de nosaltres mateixos.

Sandra Pascual
Infermera
Grup de Professionals per a la Promoció de la Salut a Girona

BIBLIOGRAFIA

  • “Prevención, iatrogènia y salud pública”, Andreu Segura, Pla interdepartamental de Salut Pública, Secretaria de Salut Pública, Departament de Salut, Generalitat de Catalunya
  • “Salutogénesis, nuevas perspectrivas para promover la salud”, Juvinya-Canal D., Enferm Clin. 2013;23(3):87—88
  • “Derechos del paciente: significado de Iatrogenia o Yatrogenia”
  • “Is US Health really the best in the World?”, B. Starfield, JAMA, 284 (2000), pp. 483-485, Medline
  • “Effectiveness and eficiency. Random reflections on Health services”, A Cochrane, Nuffield Provincial Hospitals Trust, (1972), pp. 92
  • “Health. The concept of prevention: a good idea gone astray?”, B. Sartield, J. Hyde, J Gervas, J Epidemiol Community Healt, 62 (2008), pp. 580-583
  • 1847-1851
  • “Primum non noccere”, G. Herranz, BMJ letter. 1st September 2002. Disponible a: http://www.bmj.com/content/324/7351/1463.1?tab=responses
  • “Preventive Medicine for the Doctor in his Community: An Epidemiologic approach”, Mc Graw Hill (1958)
  • “Natural history of infectious diseases”, F. Macfarlane, D.G. White, 2nd ed., Cambridge University Press (1963)
  • “Sobrediagnóstico. Una sinècdoque y algo más. La epidèmia de sobrediagnósticos”, A. Segura, Gestion Clin Sanit, 14 (2012), pp. 45-49

Altres articles

Habilitats per la vida
Equip de Professionals per la Promoció de la Salut de Girona

Recepta Antiperfeccionisme

Recepta Antiperfeccionisme Segons la Universitat del Sud de Califòrnia els humans tenim uns setanta mil pensaments al dia, quasi cinquanta per minut. El 95% d’aquests