Iatrogènia en salut pública

Les poblacions presenten problemes de salut complexes, amb múltiples causes i efectes, que fan necessari un plantejament multidisciplinari. En aquest sentit, la ciència, pot servir com a element catalitzador de noves formes de treballar per aconseguir una major qualitat de vida i de salut de totes les persones, abordant problemes com ciutats poc saludables, hàbits nocius, desigualtats socioeconòmiques, determinants de salut, etc.

L’aproximació a la salut des de la perspectiva salutogènica (Antonovsky anys 70) emfatitza en el que genera salut i no en el que genera malaltia; trencant el paradigma biomèdic de salut des de la perspectiva dels riscos i la patologia, i assumint el concepte holístic que contribueix a un major grau de salut i benestar en totes les dimensions de la persona (física, mental, social i espiritual), promovent un envelliment saludable mitjançant un  major control de la pròpia salut.

En el context actual, de crisis global i canvis econòmics que potencien desigualtats i repercuteixen en salut, aquesta perspectiva de la promoció de la salut des del benestar, tant a nivell personal com per part dels professionals sanitaris és un repte emergent i necessari per poder ajudar a les persones a comprendre i gestionar el que els passa mitjançant els recursos de què disposen. Cal tenir en compte, però, fer un bon ús d’aquestes eines, ja que a vegades no “val més prevenir que curar” i no val tot per a salut, no és el mateix “viure per la salut” que “tenir salut per viure”; determinades actituds o accions, poden ocasionar (Iatrogènia) “danys o resultats clínics no desitjats causats per l’atenció sanitària en els processos de diagnòstic o tractament i no relacionats amb la malaltia que pateix la persona afectada“. Deriva de iatrogènesis (iatros, metge – gènesis, crear) essent el seu significat literal “provocat pel metge o sanador”. Podríem pensar que la Salut Pública queda exempta d’aquest concepte, res més lluny de la realitat, es pot trobar en tots els nivells i àmbits de la sanitat i el sistema sanitari; així com tampoc queda circumscrita en l’àmbit mèdic, sinó que s’estén a tots professionals vinculats al món de la salut (metge, infermer, farmacèutic, dentista, psicòleg, auxiliar, etc.).

L’intervencionisme vinculat a l’àmbit de la Salut Pública, concretament al de la prevenció (no exempta d’afectes adversos), pot distorsionar el concepte preventiu i crear la necessitat de repensar intervencions des de la cautela i la prudència, tenint en compte consideracions ètiques i deontològiques (Primum non noccere, inspirador del principi bàsic de la bioètica de no maleficència). Cal revisar la “paradoxa de la prevenció” de Geoffrey Rose, que refereix “grans beneficis per a la comunitat, però pocs per cada participant individual” i seguir la seqüència de l’evolució natural de la malaltia de Lewell i Clarak adaptada de l’esquema de McFarlane Brunet i White per a les malalties infeccioses. En situacions on es contraposen els principis bioètics bàsics (autonomia i beneficència) amb plantejaments més o menys paternalistes, com per exemple les mesures de seguretat vial vinculades, la fluoració de l’aigua potable o el tractament preventiu de malalties mitjançant diagnòstic precoç, es visualitzen els potencials inconvenients de la iatrogènia relacionada amb la prevenció, aquestes intervencions tot i ser clarament beneficioses, no són inoqües, podent generar sobrediagnòstic o sobretractament.

Les poblacions, per això, continuen presentant  problemes de salut complexes, pel que potser tot i saber que el foment indiscriminat d’activitats preventives és perillós, renunciar a una pràctica vinculada a la promoció de la salut tampoc té sentit del tot. Mitjançant perspectives amb base científica, que posen el focus en els actius vinculats a la salut, mitjançant habilitats, l’objectiu seria contribuir a un major grau de salut i benestar en totes les dimensions de la persona, sense oblidar-nos de nosaltres mateixos.

Sandra Pascual
Infermera
Grup de Professionals per a la Promoció de la Salut a Girona

BIBLIOGRAFIA

• “Prevención, iatrogènia y salud pública”, Andreu Segura, Pla interdepartamental de Salut Pública, Secretaria de Salut Pública, Departament de Salut, Generalitat de Catalunya
• “Salutogénesis, nuevas perspectrivas para promover la salud”, Juvinya-Canal D., Enferm Clin. 2013;23(3):87—88
• “Derechos del paciente: significado de Iatrogenia o Yatrogenia”
• “Is US Health really the best in the World?”, B. Starfield, JAMA, 284 (2000), pp. 483-485, Medline
• “Effectiveness and eficiency. Random reflections on Health services”, A Cochrane, Nuffield Provincial Hospitals Trust, (1972), pp. 92
• “Health. The concept of prevention: a good idea gone astray?”, B. Sartield, J. Hyde, J Gervas, J Epidemiol Community Healt, 62 (2008), pp. 580-583
• 1847-1851
• “Primum non noccere”, G. Herranz, BMJ letter. 1st September 2002. Disponible a: http://www.bmj.com/content/324/7351/1463.1?tab=responses
• “Preventive Medicine for the Doctor in his Community: An Epidemiologic approach”, Mc Graw Hill (1958)
• “Natural history of infectious diseases”, F. Macfarlane, D.G. White, 2nd ed., Cambridge University Press (1963)
• “Sobrediagnóstico. Una sinècdoque y algo más. La epidèmia de sobrediagnósticos”, A. Segura, Gestion Clin Sanit, 14 (2012), pp. 45-49