Comparteix aquesta entrada

Experièncis i sinèrgies durant la pandèmia per COVID-19

Aquest post està dedicat a l’experiència viscuda en els mesos de Març, Abril i Maig de 2020, durant la pandèmia del virus SARS-CoV-2 i la malaltia COVID-19. La visió d’aquest post és d’una farmacèutica comunitària a Girona, en una farmàcia situada en l’àmbit dels barris de Mas Ramada, Font de la Pólvora i Vila-Roja. És una zona en la qual s’hi destinen molts esforços a nivell de treball social i treball sanitari ja des d’abans de la pandèmia.

En els primers moments de Març, si hagués de definir els meus sentiments les paraules adequades serien: angoixa, por i soledat. Angoixa i por, degut a que estàvem vivint una situació mai viscuda per la nostra generació i no sabíem el què ens esperava. En l’àmbit associatiu social i sanitari del barri estàvem tots a l’expectativa del què passaria, ja que començàvem a tenir casos per Girona i vèiem que era molt previsible que també tinguéssim casos als barris pròxims de la farmàcia. La meva principal preocupació era que en la zona on està ubicada la farmàcia hi ha molta població vulnerable i de risc: diabètics, hipertensos, gent d’edat avançada… Pel què fa a la sensació de soledat venia donada pel fet que, a nivell de la farmàcia, no teníem informació ni sabíem com s’havia de procedir per afrontar amb seguretat tota la problemàtica sorgida per la pandèmia, vam haver de prendre decisions i organitzar-nos nosaltres mateixos per poder afrontar-ho.

En la presa de decisions podria haver optat per tenir el local tancat al públic i atendre als pacients i clients per la finestra de les guàrdies, així com també reduir els horaris d’atenció;  però sentia que si ho feia així deixava a la gent desatesa (haurien hagut de fer cua a la intempèrie, sense contacte visual directe, amb impediments per a una correcta comunicació verbal…) i vaig preferir no modificar horaris i tenir la farmàcia oberta al públic per també poder atendre la gent amb més escalf i humanitat. Per poder tenir el local obert amb seguretat ens vam haver de moure nosaltres pel nostre compte i gràcies a l’ajuda de la meva família vam poder instal·lar una cortina de plàstic transparent davant els mostradors. Al principi no teníem cap protocol definit i vam prendre les mesures de protecció que vam creure oportunes, més endavant des del Col·legi de Farmacèutics de Girona ens van anar enviant els protocols a seguir.

Amb el centre cívic del barri tancat i el CAP amb visites restringides (desenvolupaven la seva atenció per vies telemàtiques), la farmàcia era el local sanitari més pròxim que estava obert i érem la primera línia d’atenció als pacients, ens vam convertir en un centre d’informació per a la gent.

Al cap de poc van començar els primers casos al barri, alguns de molt greus. La gent del barri ens venia a la farmàcia espantats per demanar consell, informació… Van ser dies molt durs ja que tot estava anant molt de pressa i ens sentíem molt sols i indefensos davant el virus.

Veient la situació del barri i de totes les notícies que apareixien en els mitjans de comunicació i les xarxes socials, vaig contactar amb els companys de promoció de la salut i em van donar idees i ànims per afrontar la situació. Tot es va posar en marxa i de mica en mica vam anar muntant una xarxa de contactes basada en tots els actius de la zona: centre d’atenció primària, centre cívic, escoles, associacions de veïns, associacions culturals…  D’aquesta manera teníem tot el barri cobert i podíem afrontar diferents problemàtiques i trobar-hi solucions. Per exemple: la senyora Maria viu sola i els seus fills no podien anar a casa seva i necessitava menjar. Des de la farmàcia passàvem missatge al assistents socials del barri i s’ocupaven de resoldre la situació. Si a la senyora Maria li faltaven medicaments, des de la farmàcia ens n’ocupàvem per fer-los-els arribar, si vèiem que algun dels medicaments li havia caducat comunicàvem amb el centre d’atenció primària per solucionar-ho. Resumint es van generar sinèrgies entre tots els actius del barri per poder anar resolent les problemàtiques que anaven sorgint.

En el dia a dia de la farmàcia, malgrat tota la situació que hi havia (manca de material de protecció individual: mascaretes, guants, gel hidroalcohòlic, etc) internament vam decidir que era molt important actuar sempre en positiu i donar missatges clars de què s’havia de fer, aconsellant i tranquil·litzant a la gent. Molts ho estaven passant molt malament amb familiars morts o a la UCI de l’hospital amb pronòstic molt greu.

Per suplir tota la manca de material de protecció, mitjançant la sinèrgia dels actius del barri, es va aconseguir poder distribuir mascaretes fetes per voluntaris i guants donats per empreses col·laboradores. Des de el centre cívic i el CAP van gravar vídeos molt útils per ajudar a comunicar-se amb la gent i no perdre el contacte; alhora posant de manifest, que en aquells moments, era molt important estar-se a casa i sortir el mínim possible pel bé de tothom.

Cada nit, després de la jornada de treball, me n’anava a casa cansada però satisfeta de la feia feta, ja no em sentia sola ni tenia tanta angoixa, ja que em sentia recolzada per tot el teixit social i sanitari del barri i que tots units, dia a dia, estàvem lluitant contra el virus.

En el moment actual estem a l’expectativa de com anirà evolucionant tot. Hem viscut i estem vivint un moment de crisi sanitària global en el qual, a part dels efectes directes causats pel virus, s’han desenvolupat molts altres efectes  en la població com: agorafòbia per coronavirus, hipocondria social, catastrofisme, insomni, crisis de por i angoixa, etc. El que és cert és que per poder suportar tota aquesta situació és necessari un activisme social potent i sinergies de totes les entitats i centres  sanitaris per tal d’anar canalitzant tots els problemes que puguin anar sorgint d’una manera multidireccional. El futur és incert però tots units serem més forts per aconseguir superar els problemes que vinguin.

Montse Guixeres Puig
Farmacéutica 
Grup d’Actius

Arxivat com a: ActiusComunicacióveïnatge positiuEtiquetat com a: actiuscomunitatpandèmiapositiusinèrgia

Altres articles

Salut ambiental
Sin categoría
Equip de Professionals per la Promoció de la Salut de Girona

Nous hàbits i salut pel planeta

Setembre, un dels moments simbòlics en què sentim que comença un nou cicle i ens plantegem canvis, millores, a la nostra vida. En aquest estiu