Comparteix aquesta entrada

Evidències

La nostra percepció de la realitat pot ser poc fiable. I sovint per la part negativa: creiem que és pitjor del que ens mostren les dades objectivables. En moments de canvis i incertesa, quan plouen males notícies, és especialment important recórrer a les dades i al pensament crític. D’altra forma el desencís i la manca d’esperança ens sumeix en un bloqueig nihilista, que és probablement la pitjor de les actituds pel present i pel futur – perquè ens fa sentir malament i perquè fa més probable que no usem el nostre potencial -per petit que sigui- per influir en el que esdevindrà.

El metge i professor de salut pública suec Hans Rosling, cofundador de Metges sense Fronteres, va dedicar anys (morí el 2017), a detectar i desmentir paranys pessimistes pel que fa a salut i qualitat de vida de les persones. El seu fill – Ola – i jove – Anna- hi van col·laborar i continuen amb la tasca de mostrar que el món és, malgrat tot, un lloc millor del que la majoria de la gent pensa. Amb humor i visió pedagògica, classes, conferències, vídeos, llibres i eines informàtiques, aporten dades que indiquen que no estem en un món de violència extrema, privacions i misèria que empitjora constantment.

Els Rosling suggereixen que les creences negatives i incorrectes resulten d’un patró innat del pensament humà: l’instint dramàtic que ens porta a assumir el pitjor, i que l’evolució va conrear per ajudar el cervell a elaborar judicis i respostes ràpids a fenòmens possiblement perillosos. Ens fan prestar atenció als esdeveniments anòmals, extrems i aterridors, perquè indiquen amenaces potencials. Aquí mostrem alguns dels mecanismes més freqüents que fan saltar les alarmes (veieu la figura 1):

Figura 1

  • L’instint de bretxa ens fa categoritzar persones, nacions o regions en dos grups, amb diferència entre ells. Per exemple, dividim els països en nacions en desenvolupament – pobres i nacions desenvolupades – riques, quan el 75% de la població mundial viu a una nació que situaríem a un espai intermedi.
  • L’instint de negativitat ens fa adonar de les petites notícies dolentes i obviar les positives en una cadena temporal de successos. Encara que les bones dominin i en resulti una tendència sumatòriament beneficiosa, no ho veiem.
  • L’instint de la línia recta ens farà esperar que les tendències es mantinguin iguals al llarg del temps, segueixin evolucionant com fins ara, quan sovint a la llarga es produeixen efectes de saturació o meseta.
  • L’instint de la mida insta a centrar-nos en els números de manera aïllada, sense context. Per exemple dividir el nombre total d’emissions d’un país per població revela la taxa de contaminació per persona de forma més significativa.
  • Quan el nostre cervell està influenciat per l’instint de por, se centra en les coses aterridores. Això, que ens ajuda a respondre ràpidament, també ens pot fer errar la valoració d’autèntic perill.
  • L’instint de generalització descriu com les eines de categorització i generalització del cervell poden distorsionar la nostra percepció de la realitat, tendint a simplificar-la en la seva diversitat.
  • L’instint del destí ens porta a atribuir problemes a les característiques innates i invariables de grups de persones, cultures o religions. Aquest pensament suggereix erròniament, per exemple, que els països pobres sempre es mantindran pobres, mentre que la seva situació va evolucionant de forma progressiva.
  • L’instint de la perspectiva única impulsa la gent a buscar una única causa i una única solució a problemes complexos.
  • L’instint de culpar ens pot portar a cercar bocs expiatoris d’allò que no va bé. Poden ser periodistes, empresaris, immigrants…, entre d’altres.
  • L’instint d’urgència interfereix amb el pensament lògic i anima a prendre decisions precipitades, amb conseqüències no desitjades. Sota la pressió del temps tendim a pensar en els pitjors escenaris, i a prendre decisions estúpides.

La figura 2 ens mostra els mecanismes compensadors d’aquestes tendències: 10 regles amb fonament.

Figura 2

Per conrear una visió del món precisa i més fàcil de gestionar val la pena buscar informació consistent, no anècdotes, que la sostingui. Per exemple les bases de dades d’Organitzacions com el Banc Mundial, les Nacions Unides i moltes altres n’ofereixen de fiables, gratuïtes i en línia. A més tenim a disposició a la www els amens i pedagògics vídeos d’en Hans Rosling i les eines que ha desenvolupat, i ofereix amb llicència oberta, la fundació Gapminder, creada per ell. Aquests ens permeten accedir a les dades, interpretar-les fàcilment i fer seguiment de les mètriques del progrés de pràcticament qualsevol nació o regió del planeta. I passar una bona i salutogènica estona.

Susana Mota
Metgessa.
Grup Actius. Grup de professionals de la promoció de la salut de Girona

Referències:

Altres articles

Promoció de la salut
Equip de Professionals per la Promoció de la Salut de Girona

Treball Social i promoció de la salut

El Treball Social és una disciplina acadèmica que promou el canvi i el desenvolupament social, la cohesió social i l’enfortiment i l’alliberament de les persones.