xarxes socials

Comparteix aquesta entrada

Adolescents, xarxes socials i salut emocional

Les conegudes xarxes socials ( Facebook, Instagram, Identi.ca, Twitter, etc.) conegudes com a estructures socials formades per individus, que estan connectats per un o més tipus d’interdependència, com l’amistat, els interessos comuns, relacions sexuals, creences, etc., poden tenir efectes tant positius com negatius en la salut emocional dels nostres adolescents. Aquests efectes dependran de l’ús que se’n faci i de la forma en com s’interactua amb les xarxes.

Per un costat, les xarxes socials poden ser una eina útil per a que els adolescents es connectin amb els amics, familiars i altres persones amb interessos similars, fet que pot ajudar a fomentar llaços socials i reduir la sensació d’aïllament ja viscuda durant el confinament ocasionat arrel de la pandèmia per Covid-19. Tanmateix, és sabut que l’ús excessiu o inadequat de les xarxes socials pot tenir efectes negatius en la salut. L’ús excessiu pot interferir en la qualitat i quantitat d’hores de son, en la vida social i les activitats quotidianes, el que pot provocar ansietat, estrès i depressió. Destacar que d’altra banda, les xarxes socials poden ser un lloc “insegur” a on es propagui el ciberassetjament, la humiliació pública i l’exposició a continguts inapropiats, fet que comportaria efectes negatius en l’autoestima i la imatge corporal dels adolescents.

Des que l’activitat social dels joves es va veure reduïda ha canviat significativament la forma en què els adolescents interactuen i construeixen relacions afectives per mitjà de les xarxes socials. Les relacions afectives es sustenten en la base d’establir una conversa amb un altre persona sense conèixer la seva identitat o construcció personal. Les converses poden ser d’allò més inusitades, des d’aconseguir més “me gusta” a Instagram fins al punt i final del ghosting (derivat de ghost (anglès, fantasma) consisteix en finalitzar una relació afectiva tallant tot contacte amb la persona sense donar cap tipus d’explicació. El ghosting pot provocar sentiments de confusió, rebuig i abandonament en la persona que ho pateix, i per tant, té un elevat impacte negatiu en la salut emocional de la persona que és ignorada. Segons una investigació de l’any 2018 publicada a la revista Journal of Social and Personal Relationships, una de cada quatre persones estudiades havia sofert ghosting per part de la seva parella.

Reprenent el tema sobre com aconseguir més “me gusta”, les possibilitats són moltes i variades: des d’utilitzar els “hashtags” correctes, etiquetar a usuaris/àries importants, escriure descripcions atractives, crear un Reel (vídeos curts d’entre 15 i 60 segons de durada) amb l’objectiu d’incrementar l’engagement dels seguidors i així incrementar la visibilitat pròpia, fer un concurs on sigui necessari el “me gusta” per participar-hi, publicar bones fotografies, publicar contingut generat per l’altre usuari/ària i fins i tot comprar “likes” com a mesura de popularitat.

En aquesta mateixa línia, les xarxes socials han propiciat la creació d’un vocabulari específic entre els adolescents que, sovint, fa referència a conceptes i expressions úniques de la “cultura digital”. Alguns dels conceptes més comunament utilitzats pels joves en les xarxes socials son les paraules “Laughing Out Loud” (LOL) que s’utilitza per expressar que alguna cosa és divertida, “Fear Of Missing Out” (FOMO) o “por a perdre’s alguna cosa”, s’utilitza per expressar l’ansietat que pot presentar alguna persona per no estar present en un esdeveniment social, “Direct Message” (DM) s’utilitza per referir-se a un missatge privat enviat a un altre persona en una xarxa social, like per mostrar recolzament o interès amb una publicació, Influencer per referir-nos a una persona que te una gran quantitat de seguidors/res en les xarxes socials i que pot influir en les seves decisions o opinions. Troll, persona que busca provocar o molestar a altres usuaris de les xarxes, Tag, una forma d’identificar a algú en una publicació utilitzant el símbol “@” o “Best Friends Forever” (BFF) s’utilitza per referir-se a un amic/amiga proper/a… etc., etc.

Aquest canvi, no està exempt de riscos i desafiaments per a les relacions afectives dels adolescents. Alguns dels riscos associats a les relacions afectives en les xarxes socials inclouen que les persones no es presentin tal qual, que no reflecteixin completament qui són en la vida real, per tant, falsedat o engany i comportaments no saludables, com els gelós o l’autocontrol.

Per tal d’evitar aquest riscos, els adolescents han de ser conscients del seu comportament “en línia” i estar disposats a establir límits saludables. Per tal de promoure la salut dels joves, també es important que els pares i curadors/res estiguin atents a l’ús que en fan els adolescents de les xarxes socials. Fomentar la comunicació oberta sobre les seves relacions afectives tant en línia com fora d’ella es fonamental, per a que els joves donin importància a la seguretat i a la privacitat i aprenguin a protegir la seva informació personal que els pugui posar en situació de risc.

Susana Mantas.
Psicòloga
Grup de Professionals per la Promoció de la Salut a Girona.

Altres articles

Promoció de la salut
Equip de Professionals per la Promoció de la Salut de Girona

Treball Social i promoció de la salut

El Treball Social és una disciplina acadèmica que promou el canvi i el desenvolupament social, la cohesió social i l’enfortiment i l’alliberament de les persones.