Ètica i Promoció de la Salut

Les activitats de promoció de la la salut (PS), tant en l’àmbit col·lectiu com personal, presenten sovint interrogants ètics que sorgeixen  de la possible confusió entre fins i mitjans, biaixos comercials d’algunes polítiques de prevenció o dels conflictes entre els principis d’autonomia, beneficència (i no malficència) i  justícia, i sobretot entre el paternalisme i la llibertat individual o grupal. La seva mala gestió pot conduir a situacions de manipulació o fins i tot d’adoctrinament, fet que té conseqüències contràries per a la salut, més evidents encara en els que poden tenir limitada la seva responsabilitat civil i moral.

Des del punt de vista dels professionals, la PS requereix un compromís ètic explícit que eviti un paternalisme excessiu o bé deixar caure en l’abandonament els projectes de PS comunitària. En aquest sentit i com proposa el Dr Andreu Segura en l’informe SESPAS 2018.7, les intervencions i programes col·lectius  en aquest àmbit han de tenir com a objectiu més el subjecte en la comunitat que la comunitat en la seva globalitat, més proposar que seduir, explicar i compartir més que adoctrinar, apoderar més que  incitar, i mirar de generar compromisos recíprocs d’acord amb orientacions deontològiques.

Així, cal tenir sempre en compte que un dels grans conflictes bioètics resideix en la tensió entre llibertat i el paternalisme, el dret de les persones / subjectes individuals a acceptar o rebutjar una actuació sanitària i el deure de la beneficència  i equitat que han d’exercir els professionals i les  autoritats que plantegen  les polítiques sanitàries en PS.

Només així, amb l’equilibri dels diferents valors ètics la PS podrá ser “ salutogènica”.

Pilar Àvila Castells
Grup de Recerca