Comparteix aquesta entrada

10/02/2021

Ja fa temps que s’està fent difusió d’estudis que expliciten el benefici dels banys de bosc per la nostra salut. Pels que comenceu a entrar en el tema, llegiu el post de la nostra companya Núria Puigvert[i] que explica en què consisteix.

Una passejada pels “boscos madurs”, referint-nos a territoris amb arbres de més de 100 o 150 anys, és molt més que respirar aire pur. Es tracta de l’estimulació sensorial amb tots els elements que té la natura: olors, sorolls, humitat, temperatura… I  no només això, hi ha estudis[ii] que han catalogat el què anomenen la “química forestal”, és a dir els compostos orgànics que generen els boscos com són les fitoncides i monoterpens. I evidentment, ja s’han correlacionat amb els seus efectes positius per la salut de les persones. Reducció d’estrès, propietats antiinflamatòries, neuroprotectors, millora del sistema immunitari, en són els més destacats. I a canvi se’ns demana ben poc per gaudir de l’activitat: ser puntuals, caminar a poc a poc i mantenir silenci.

Sembla ser que el perfil d’usuari que accedeix als banys de bosc sol ser una dona de més de 45 anys que resideix a una ciutat mitjana/gran, gairebé com passa amb l’ús generalitzat de les teràpies complementàries[iii]. En aquest fet conflueixen al meu entendre  dos factors: el possible desgast de la dona amb la doble jornada i la cerca de propostes de natura pels que viuen en ciutats. En aquest sentit, des de l’Institut de Salut Global de Barcelona, s’ha observat la millora que suposa en la salut mental dels adults[iv] el fet que la infància d’aquests es desenvolupi en àmbits on sigui possible el contacte amb la natura. Iniciatives pioneres[v] en el nostre territori com les de PESHU Garrotxa amb l’Hospital d’Olot,  amb la consulta pediàtrica emmarcada en “el bosquet tres turons”,  intenten generar aquest vincle persona-natura que poc a poc s’havia anat distanciant.

En el darrer any i degut al context de la Covid,  s’ha experimentat una davallada de salut emocional dels professionals sanitaris àmpliament analitzada per la Fundació Galatea (fundació que té cura de la salut mental de certs col·lectius professionals de la Salut). Amb un gran augment d’atencions a professionals de la salut de diferents àmbits, ha exposat amb números aquesta davallada. Un 35,6% del personal d’infermeria podria desenvolupar trastorns depressius, afectius, d’angoixa o ansietat [vi]. I pel que fa a facultatius un 57% van patir esgotament físic amb molta freqüència o sempre durant els mesos del confinament domiciliari inicial de la pandèmia[vii]. Els professionals de la salut han afrontat els darrers mesos l’atenció a la salut dels usuaris amb dificultats afegides a nivell organitzatiu i amb desgast professional.

Aquells que tenim cura dels altres ja sigui professionalitzat o no, tenim a les nostres mans “material sensible” i sabem clarament que es fa necessari tenir cura del cuidador per excel·lir en l’atenció.  Una de les activitats que arran d’aquest context s’ha enfocat de forma terapèutica a professionals sanitaris és precisament els Banys de Bosc. Es tracta d’iniciatives com les del Paratge Natural de Poblet[viii] o de la Cooperativa Sèlvans[ix] que ens invita a gaudir dels paratges de la Garrotxa on comptem amb un dels boscos que formen part de la xarxa europea de boscos madurs. Al territori gironí comptem també amb una professionalització del guiatge als boscos terapèutics, es tracta d’una formació postgrau[x] que ofereix la Universitat de Girona (Fundació UdG).

Ja des de l’any passat el Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Girona  va establir un conveni amb l’esmentada cooperativa per oferir l’activitat Bany de Bosc a les professionals infermeres de la demarcació de Girona[xi]. L’acció tenia un doble objectiu: oferir la promoció de la salut en forma d’experiència i donar eines per guarir l’estrés sobrevingut amb la Covid.

Coneixent els beneficis i la bona forma de recuperar energia que suposa un Bany de Bosc, confiem en poder anar desenvolupant l’accés a boscos saludables com a nova estratègia de les àrees de salut pública.

Natàlia Ventura
Infermera

Grup de Professionals per a la Promoció de la Salut a Girona

[i] https://www.promosalutgirona.org/banys-de-bosc/
[ii] http://lavanguardia.com/vivo/psicologia/20200820/482626254327/bosque-beneficios-salud.html
[iii] Suarez E, Gassó D, Pascual A, Pons M. Perfil de los usuarios de terapias complementarias. Metas de Enfermeria abr 2002. 5(3) 26-31.
[iv] https://www.isglobal.org/ca/-/el-contacto-con-entornos-naturales-durante-la-infancia-podria-beneficiar-la-salud-mental-en-la-edad-adulta#
[v] https://twitter.com/hospiolot/status/1268094001804165120
[vi] www.consellinfermeres.cat/Wp-content/uploads/Salut-estils-de-vida-i-condicions-de-treball-de-les-Infermeres-i-Infermers-de-Catalunya.pdf
[vii] http://fgalatea.org/pdf/salut_cat.pdf
[viii] http://novaconca.cat/noticia/122200/personal-de-lambit-sanitari-realitza-un-bany-de-bosc-a-litinerari-forestal-terapeuta
[ix] https://selvans.coop/
[x] https://www.fundacioudg.org/es/curs-postgrau-formacio-guiatge-boscos-terapeutics.html
[xi] http://rtve.es/m/alacarta/videos/linformatiu/linformatiu08112020/508132/  (podeu visualitzar l’experiència al min 6:57).

Altres articles

Habilitats per la vida
Equip de Professionals per la Promoció de la Salut de Girona

Recepta Antiperfeccionisme

Recepta Antiperfeccionisme Segons la Universitat del Sud de Califòrnia els humans tenim uns setanta mil pensaments al dia, quasi cinquanta per minut. El 95% d’aquests