Comparteix aquesta entrada

Et menges les emocions?

Menjar-se la frustració, engolir allò que no ens hem atrevit a dir, assaborir l’èxit, endrapar-se una recompensa…

L’alimentació emocional es defineix com l’acte de menjar sense que realment es tingui o se senti fam. Actualment un 2% de la població menja de manera compulsiva, és a dir, pateix un trastorn per afartament. Tenir una relació poc saludable amb el menjar fa que augmenti la probabilitat de patir un trastorn alimentari o desenvolupar malalties com el sobrepès i/o l’obesitat. L’obesitat és considerada per la OMS (Organització Mundial de la Salut) com l’epidèmia del Segle XXI.

Tots en major o menor mesura tenim una relació emocional amb el menjar. És des de ben petits quan comencem a associar el menjar amb les emocions quan per exemple plorem i de seguida ens donen el pit per alimentar-nos i alhora calmar-nos o quan els nostres pares utilitzen l’aliment com a càstig o recompensa. És llavors, quan comencem a associar certs aliments amb determinats estats emocionals i definim les nostres aversions i preferències alimentàries. És a partir d’aquest moment quan aprenem a calmar-nos gràcies a un determinat aliment, quan ens premiem també amb aliments o quan ens castiguem prohibint-nos-en d’altres.

Com diem és una conducta habitual, el problema apareix quan és la nostra única manera de gestionar el que sentim, quan les emocions que fins i tot no sabem definir i ens costa posar-los nom les calmem amb aliment. Quan per exemple matem l’avorriment amb el menjar i aquest es converteix en la nostra millor companyia.

Els estudis mostren que no només existeix la tendència d’alimentar-nos compulsivament a causa d’emocions considerades desagradables, sinó que davant emocions agradables tendim a consumir aliment en excés. La primera cosa que podem fer per veure si això és ens ocorre és diferenciar la gana real o fisiològica de la gana emocional.

Les diferències són les següents: Quan tenim gana real aquesta apareix gradualment, l’estómac és l’òrgan indicat de fer-nos saber que tenim gana emetent alguna molèstia o soroll i ens val qualsevol aliment ja que el que busquem és saciar la gana i tenim cert control de parar de menjar quan ens sentim saciats. En canvi, la gana emocional apareix de cop, immediatament necessitem aliment i sabem molt bé el que volem menjar, ens ho podem imaginar bé (el gust, la textura…) i no parem de menjar quan estem saciats sinó quan ens sentim incòmodament plens.

Les dietes no són la solució a aquesta problemàtica ja que si basem la nostra alimentació en aliments prohibits el que farem serà augmentar el nostre desig per aquests aliments i quan sentim ansietat trencarem amb la dieta permetent-nos menjar algun dels aliments prohibits,  apareixent així el cicle control-descontrol provocat per dietes d’aprimament o dietes restrictives.

El tractament es basa en la interdisciplinarietat professional; un equip de diversos professionals de diferents disciplines com metges, psicòlegs, dietistes-nutricionistes, entrenadors personals, etc. Demanar ajuda quant abans és fonamental per poder fer un bona abordatge i seguiment. A consulta psicològica treballem a nivell emocional i conductual, ajudant a posar consciència a allò que ens està succeint. Habitualment es treballa la normalització de l’alimentació (ajudant a tenir una alimentació saludable sense dietes) i la regulació emocional degut a que el cervell s’ha acostumat a associar emocions desagradables amb la gana o necessitat de menjar i aquesta relació s’ha de restablir.

Laura Albó Salellas
Psicòloga
Grup d’Actius

Referències Bibliogràfiques:

Peña, E., Reidl, L. M (2015). Las emociones y la conducta alimentaria.  Revista Médica de Chile vol. 5 nº 3. Acta de investigación psicológica. Doi: 10.1016/s2007-4719(16)30008-4 
Sánchez, J.l., Pontes, Y (2012). Influencia de las emociones en la ingesta y control de peso. Nutrición Hospitalaria 27 (6). Doi:10.3305/nh.2012.27.6.6061
Baile, J. (2014). Trastorno por atracón: reconocido oficialment como el nuevo trastorno del comportamiento alimentario. Revista médica de chile vol. 142 nº 1. Doi: 10.4067/S0034-98872014000100022 
García, A. (2014). El trastorno por atracón en el DSM-5. Cuadernos de medicina psicosomática y psiquiatria de enlace revista iberoamericana de psicosomàtica. Nº 110.

Altres articles

activitat
Hàbits saludables
Equip de Professionals per la Promoció de la Salut de Girona

Com pots salvar la teva salut dels perills de seure

Les noves investigacions se sumen a un consens científic cada cop més ampli segons el qual com més temps passa una persona asseguda més curta

Dona i salut
Polítiques de Salut
silvia

Dona i salutogènesi

La promoció de la salut pot tenir diferents definicions, però totes tenen en comú que estan centrades en la persona. Des de  la seva capacitació