Et menges les emocions?

Menjar-se la frustració, engolir allò que no ens hem atrevit a dir, assaborir l’èxit, endrapar-se una recompensa…

L’alimentació emocional es defineix com l’acte de menjar sense que realment es tingui o se senti fam. Actualment un 2% de la població menja de manera compulsiva, és a dir, pateix un trastorn per afartament. Tenir una relació poc saludable amb el menjar fa que augmenti la probabilitat de patir un trastorn alimentari o desenvolupar malalties com el sobrepès i/o l’obesitat. L’obesitat és considerada per la OMS (Organització Mundial de la Salut) com l’epidèmia del Segle XXI.

Tots en major o menor mesura tenim una relació emocional amb el menjar. És des de ben petits quan comencem a associar el menjar amb les emocions quan per exemple plorem i de seguida ens donen el pit per alimentar-nos i alhora calmar-nos o quan els nostres pares utilitzen l’aliment com a càstig o recompensa. És llavors, quan comencem a associar certs aliments amb determinats estats emocionals i definim les nostres aversions i preferències alimentàries. És a partir d’aquest moment quan aprenem a calmar-nos gràcies a un determinat aliment, quan ens premiem també amb aliments o quan ens castiguem prohibint-nos-en d’altres.

Com diem és una conducta habitual, el problema apareix quan és la nostra única manera de gestionar el que sentim, quan les emocions que fins i tot no sabem definir i ens costa posar-los nom les calmem amb aliment. Quan per exemple matem l’avorriment amb el menjar i aquest es converteix en la nostra millor companyia.

Els estudis mostren que no només existeix la tendència d’alimentar-nos compulsivament a causa d’emocions considerades desagradables, sinó que davant emocions agradables tendim a consumir aliment en excés. La primera cosa que podem fer per veure si això és ens ocorre és diferenciar la gana real o fisiològica de la gana emocional.

Les diferències són les següents: Quan tenim gana real aquesta apareix gradualment, l’estómac és l’òrgan indicat de fer-nos saber que tenim gana emetent alguna molèstia o soroll i ens val qualsevol aliment ja que el que busquem és saciar la gana i tenim cert control de parar de menjar quan ens sentim saciats. En canvi, la gana emocional apareix de cop, immediatament necessitem aliment i sabem molt bé el que volem menjar, ens ho podem imaginar bé (el gust, la textura…) i no parem de menjar quan estem saciats sinó quan ens sentim incòmodament plens.

Les dietes no són la solució a aquesta problemàtica ja que si basem la nostra alimentació en aliments prohibits el que farem serà augmentar el nostre desig per aquests aliments i quan sentim ansietat trencarem amb la dieta permetent-nos menjar algun dels aliments prohibits,  apareixent així el cicle control-descontrol provocat per dietes d’aprimament o dietes restrictives.

El tractament es basa en la interdisciplinarietat professional; un equip de diversos professionals de diferents disciplines com metges, psicòlegs, dietistes-nutricionistes, entrenadors personals, etc. Demanar ajuda quant abans és fonamental per poder fer un bona abordatge i seguiment. A consulta psicològica treballem a nivell emocional i conductual, ajudant a posar consciència a allò que ens està succeint. Habitualment es treballa la normalització de l’alimentació (ajudant a tenir una alimentació saludable sense dietes) i la regulació emocional degut a que el cervell s’ha acostumat a associar emocions desagradables amb la gana o necessitat de menjar i aquesta relació s’ha de restablir.

Laura Albó Salellas
Psicòloga
Grup d’Actius

Referències Bibliogràfiques:

Peña, E., Reidl, L. M (2015). Las emociones y la conducta alimentaria.  Revista Médica de Chile vol. 5 nº 3. Acta de investigación psicológica. Doi: 10.1016/s2007-4719(16)30008-4 
Sánchez, J.l., Pontes, Y (2012). Influencia de las emociones en la ingesta y control de peso. Nutrición Hospitalaria 27 (6). Doi:10.3305/nh.2012.27.6.6061
Baile, J. (2014). Trastorno por atracón: reconocido oficialment como el nuevo trastorno del comportamiento alimentario. Revista médica de chile vol. 142 nº 1. Doi: 10.4067/S0034-98872014000100022 
García, A. (2014). El trastorno por atracón en el DSM-5. Cuadernos de medicina psicosomática y psiquiatria de enlace revista iberoamericana de psicosomàtica. Nº 110.