Utopia

Comparteix aquesta entrada

Escriure una utopia, protegir la natura i cuidar les persones

Al poeta cubà José Martí (1853-1895), se li atribueix la frase: “hi ha tres coses que cada persona hauria de fer durant la seva vida: plantar un arbre, tenir un fill i escriure un llibre”. Si pensem en una proposta actualitzada de la màxima del poeta podria ser que cada persona al llarg de la seva vida hauria de: escriure una utopia, protegir la natura i cuidar les persones. Començarem pel final ja que escriure una utopia ens serveix per comprendre millor el món en què vivim i és cosa fonamental per a l’abordatge dels altres dos objectius.

La paraula Utopia deriva del grec οὐ (“no”) i τόπος (“lloc”) i significa literalment “no-lloc”. Aquest neologisme va ser inventat per Tomás Moro al SXVI per descriure una illa imaginària que acull una societat perfecta en tots els sentits. En sentit estricte, una utopia és la concepció imaginària d’una societat ideal. L’antònim d’aquest concepte és el terme distòpia. Una societat distòpica és una societat fictícia indesitjable en sí mateixa.

Podríem dir que les utopies responen a la pregunta: Quina seria per a mi la societat ideal? En la construcció de les utopies es reflecteix  la recerca d’un món millor, més just i solidari. Ja Plató va posar de manifest que no es pot ser feliç en una societat injusta. Existeix, per a l’autor, una forta relació entre la justícia i les utopies.

Totes les utopies tenen algunes característiques en comú. Descriuen societats que estan fora del món real i descriuen societats tancades, sense contaminació exterior. També solen reflectir les condicions necessàries per aconseguir el que les societats reals mai mostren: que tots els éssers humans són iguals. Tenen també les utopies una funció valorativa perquè en general reflecteixen en elles els somnis i inquietuds de la societat en la qual viu l’autor/a. Per aquesta raó, permeten reconèixer els valors primordials d’una comunitat en un moment concret. La funció crítica sorgeix en la redacció d’aquests escrits perquè es compara l’estat ideal amb el real, reflectint les limitacions del món real, les injustícies i benestar social que encara s’ha d’assolir.

Per acabar, les utopies tenen també una funció esperançadora. L’ésser humà és un ésser utòpic, la necessitat d’imaginar mons millors és exclusiva de l’espècie humana. Per molt injust i desolador que sigui el nostre entorn, sempre resultaria possible imaginar i construir un de millor. Escriure una utopia és un exercici de reflexió necessari per poder respondre a com seria la societat ideal per a mi, en quina societat m’agradaria viure i fer-la extensiva a tothom. I ens serveix per comprendre millor el món en el que vivim. D’aquesta primera reflexió derivarà, sense cap mena de dubte, la importància de protegir la natura -sense ella no hi ha vida- i de cuidar les persones -ens necessitem per viure en societat.

Lis Brusa
Treballadora Social
Grup Difusió i TiC. Grup de Professionals per a la Promoció de la Salut a Girona

Bibliografia

-Flores Olea, Víctor. La crisi de les utopies. Barcelona: Anthropos, 2010.
-Fromm, Erich. L’humanisme com a utopia real: la fe en l’home. Mèxic: Paidós, 1998
-Plató.Diàlegs. Obra completa. Volum IV: La República. Madrid: Editorial Gredos, 2003
-Tomàs Moro.Utopia, Editorial Planeta, 2003
-Zemelman, Hugo. Història i necessitat de la utopia. En vol. 2 dels Horitzons de la raó: ús crític de la teoria. Barcelona: Editorial Siglo XXI Editores, 2012

Altres articles

Promoció de la salut
Equip de Professionals per la Promoció de la Salut de Girona

Viatjar millora el benestar

Són moltes les raons per recomanar qualsevol viatge, des d’una petita escapada prop de casa fins a destinacions llunyanes. La sensació de benestar que proporciona