Actius per a professionals de la salut: la mentalització

“El millor servei que un metge pot prestar a un malalt és ser una persona amable, atenta, afectuosa i sensible”

Dra. Elisabeth Kübler- Ross

Aquesta cita de la Dra. Kübler-Ross pertany al seu llibre “La rueda de la vida” on explica el procés vital que la va convertir en metgessa i les seves experiències en l’àmbit de la medicina.

En aquesta obra, l’autora remarca en tot moment com la capacitat de ser persones empàtiques i establir vincles sans amb els altres és en tot moment guaridor i alleugeridor dels patiments físics i mentals.

A aquestes capacitats bàsiques per a qualsevol professional de la salut, l’aferrament i l’empatia, hi voldria afegir una tercera qualitat que és la mentalització.

La mentalització es defineix com la capacitat per comprendre la pròpia ment i la dels altres a partir d’estats mentals, com intencions, sentiments, pensaments i creences amb la finalitat de donar sentit a les accions de les persones (Fonagy y Target, 1997).

Fonagi afegeix que la mentalització és l’habilitat per entendre les accions d’altres persones i de nosaltres mateixos pel que fa a pensaments, sentiments i desitjos; és una capacitat molt humana que forma part de la nostra vida diària. Sense la mentalització no pot haver-hi sentit del self, interacció social, reciprocitat en les nostres relacions, ni sentit de seguretat personal.

Així doncs, com a professionals de la salut, la mentalització hauria de formar part de la nostra tasca professional quan atenem una persona, una família o un grup. La mentalització ens ajuda en la manera com entenem la seva demanda, com escoltem i donem sentim als seus pensaments i als nostres i com això ens permet interpretar la conducta humana relacionada amb els estats mentals subjectius.

El desenvolupament de la nostra capacitat mentalitzadora aporta nombrosos beneficis en la tasca professional de l’atenció directa amb persones:

• Entendre més fàcilment el comportament dels altres
• Predir el seu comportament
• Anticipar com el nostre comportament impacta en els altres
• Establir vincles sans
• Facilitar la comunicació
• Afavorir l’autoregulació emocional
• Permetre diferenciar els pensaments de la realitat

Com podem fer que la capacitat mentalitzadora es converteixi en un actiu intern? Com podem incorporar aquest recurs per poder utilitzar-lo i donar-li sentit?, i sobretot, com podem sentir que és útil per a nosaltres, que potencia la nostra capacitat com a professionals i que ens aporta benestar?

Alguns consells:

• Mantenir-nos activament curiosos
• Esforçar-nos en “parar i rebobinar” malentesos
• Prendre’ns seriosament les preocupacions de les persones que atenem
• Convertir el conflicte en una experiència d’aprenentatge
• Mantenir en ment les 3 “P”: paciència, perseverança i permanència

Ester Mas Marquès
Psicòloga clínica i psicoterapeuta
Grup d’Actius. Grup de Professionals per a la Promoció de la Salut

Bibliografia

Acción psicol. vol.10 no.1 Madrid ene./jun. 2013
http://dx.doi.org/10.5944/ap.10.1.7030  Introducción al tratamiento basado en la mentalización para el trastorno límite de la personalidad. Sabrina Sánchez Quintero e Irene de la Vega

Bateman, A.; Fonagy, P.: Tratamiento basado en la mentalitzación. Biblioteca de Psicologia, Desclée de Brouwer, Bilbao, 2016

Kübler-Ross, E.: La rueda de la Vida, Barcelona, RBA Editores 1999

Revista Terapia Psicológica2016, Vol. 34, Nº 1, 71-80. Intervenciones basadas en la mentalización para padres yeducadores: una revisión sistemática. Santelices, M.P., Zapata, j., Fischersworring, M.,Pérez, F.,Mata, C.,Barco, B.,Olhaberry, M.,Farkas, Ch.Pontificia Universidad Católica de Chile, Chile.