Comparteix aquesta entrada

Envellir en positiu

Les projeccions de població estableixen pel 2050 que un terç de la població dels països occidentals tindrà més de 60 anys (Prince et al., 2014(Prince et al., 2014). I aquesta situació insòlita en la nostre història, alguns autors la defineixen com el tsunami dels ancians. Tanmateix, aquesta situació implica replantejar dues coses, per una banda la gestió dels recursos sanitaris existents i per l’altra el procés d’envelliment de la població, és a dir, com envellim i envellirem.

La primera part fa anys que és el centre de molts debats econòmics i de gestors sanitaris. L’informe A new perspective on the health of Canadians (1974), conegut com l’informe “Lalonde” pel ministre de salut que el va elaborar i publicar anys després com a treball d’anàlisi (Lalonde, 1981), ja apuntava que la despesa en sanitat no era sostenible i que calia repensar-la. I un dels principals motius que referia és el progressiu envelliment de la població i l’increment de recursos sanitaris que aquests representen. Però si la salut no es pot definir només com “l’absència de malaltia”, la salut tampoc és només el sistema sanitari. De fet la definició completa de la OMS comença amb què la salut és el “complet benestar”… I el benestar subjectiu i la qualitat de vida són aspectes positius de la salut mental.

En aquest bloc podem trobar diferents entrades sobre la mirada en positiu en la salut que reivindica el model de salut d’Antonovsky: la Salutogènesi. Però sovint ens trobem amb una definició d’envelliment marcada per la pèrdua, els dèficits i la patologia. De forma clàssica l’envelliment exitós s’ha definit com a baixa probabilitat de malaltia i discapacitat relacionada amb la malaltia, alta capacitat funcional cognitiva i física, i compromís actiu amb la vida (Rowe & Kahn, 1997). Però si parlem de benestar, estem parlant d’una àmplia categoria de fenòmens que inclouen respostes emocionals, satisfaccions de domini i avaluacions globals de satisfacció de la vida (Wiesmann & Hannich, 2008).

És cert que aquests aspectes sovint es veuen com a aliens a les consultes sanitàries però no és menys cert que la baixa salut percebuda és el principal predictor de la mortalitat en els països industrialitzats (Idler & Benyamini, 1997). Així, el sentit personal del benestar és un indicador d’ajust psicològic i, en el cas de les persones grans, d’envelliment reeixit que s’ha de desenvolupar al llarg de la vida (Wiesmann & Hannich, 2008).

Un estudi recent suggereix que el sentit de coherència (SOC) (concepte àmpliament tractat en aquest bloc), i especialment la seva dimensió de Significació, tenen un efecte protector contra la dependència i la discapacitat (Virues-Ortega et al., 2017). Aquest efecte es manté significatiu en l’anàlisi controlat pel sexe, l’edat, la comorbiditat i els factors ambientals i socials. De fet, les persones de l’estudi amb un sentit de coherència fort van demostrar una major adhesió als tractaments mèdics i als programes de rehabilitació i, dedicar més temps al lleure i a l’exercici físic (Virues-Ortega et al., 2017).

El SOC en la gent gran s’ha relacionat amb la percepció de suport social disponible i la funció social. Entre les dones grans, el suport social, com ara una relació marital profitosa i tenir una altra persona a la llar, es va associar amb menys limitacions en la salut física i psicològica (Flensborg-Madsen, Ventegodt, & Merrick, 2005). Un altre estudi en persones amb almenys un problema de salut crònic va suggerir que el SOC era un factor mediador dels efectes de les limitacions de la salut física (Nesbitt & Heidrich, 2000). Els estudis que han analitzat el deteriorament cognitiu observen que un major SOC correlaciona amb una millor funció cognitiva, una major capacitat d’autoajuda, un major compromís i més hores invertides en l’adopció d’estratègies d’afrontament davant els problemes (Ekwall, Sivberg, & Hallberg, 2007; Read, Aunola, Feldt, Leinonen, & Ruoppila, 2005; Söderhamn & Holmgren, 2004).

Les proves recents suggereixen que molts dels reptes associats amb l’envelliment de la població es poden abordar mitjançant canvis en el comportament i la política; especialment aquells que promouen una bona salut en la tercera edat. Perquè, tot i que estem dedicant molts esforços i recursos en prevenir o retardar la malaltia no transmissible, segueix sent inevitable que moltes persones grans experimentin aquestes condicions. La població envellida es caracteritza per una immensa heterogeneïtat, incloent-hi la genètica, l’educació, el desenvolupament cultural, la comorbiditat i el context on viu. Per aquest motiu és necessari un enfocament de salut pública per a l’envelliment de la població que sigui integral; en tant que és evident que aquest canvi no es pot assignar a un sol grup de professionals (Beard & Bloom, 2015).  Tanmateix, avui dia l’atenció primària és la referència de salut de les persones al llarg de tota la vida i és sobre qui rau la major càrrega d’aquesta transformació; sovint sense les eines i els recursos per fer-ho.

Un estudi va analitzar actituds, barreres i facilitadors per a la promoció de la salut en la gent gran en atenció primària i va identificar les barreres perceptives més importants per als metges generals: la manca de temps en la pràctica diària i l’escepticisme sobre l’eficàcia de la promoció de la salut en la gent gran (Badertscher et al., 2012). Recentment, s’ha publicat un estudi de casos i controls de factors relacionats amb activitats comunitàries de promoció de la salut a la salut pública espanyola (March et al., 2017). Aquest treball observa que les característiques personals dels professionals, com la sensibilitat social, la professió, la sensació suport o motivació de l’equip, tenen influència en la realització d’activitats comunitàries que promouen la salut. D’altra banda, al contrari del que es podria pensar, la càrrega de treball no és un factor relacionat amb la no-realització d’aquestes activitats.

La investigació en aquest camp cada vegada és més àmplia i són cada cop més els gestors i dirigents polítics que consideren prioritària l’adequació dels sistemes de salut. Tot i així, són necessaris treballs que ajudin a valorar les barreres i les propostes dels professionals sanitaris per poder-ho dur a terme de forma conjunta. I finalment, potenciar l’anomenada alfabetització sanitària per tal d’apoderar a la població sobre la seva pròpia salut. Incloure la salut en totes les polítiques ha de facilitar el coneixement, la motivació i la competència per accedir, comprendre, avaluar i aplicar informació per formular judicis i prendre decisions sobre salut, prevenció de malalties i estils de vida que promoguin i mantinguin la qualitat de vida durant el curs de la vida (Sørensen et al., 2012).

Fer esforços en aquesta línia ens permetrà poder modificar també la visió sobre l’envelliment, canviar conductes i prejudicis sobre les persones grans que atenem i que sovint veuen la seva visió i opinió poc considerades. Apostar ara per un canvi en com atenem a les persones adultes també és una aposta per què siguem tractats tal com voldríem el dia que nosaltres siguem “els vells”.

Oriol Turró Garriga
Psicòleg
Grup de Professionals per a la promoció de la salut a Girona

REFERÈNCIES

  1. Badertscher, N., Rossi, P. O., Rieder, A., Herter-Clavel, C., Rosemann, T., & Zoller, M. (2012). Attitudes, barriers and facilitators for health promotion in the elderly in primary care: A qualitative focus group study. Swiss Medical Weekly. https://doi.org/10.4414/smw.2012.13606
  2. Beard, J. R., & Bloom, D. E. (2015). Towards a comprehensive public health response to population ageing. The Lancet. https://doi.org/10.1016/S0140-6736(14)61461-6
  3. Ekwall, A. K., Sivberg, B., & Hallberg, I. R. (2007). Older caregivers’ coping strategies and sense of coherence in relation to quality of life. Journal of Advanced Nursing. https://doi.org/10.1111/j.1365-2648.2006.03994.x
  4. Flensborg-Madsen, T., Ventegodt, S., & Merrick, J. (2005). Sense of coherence and physical health. A review of previous findings. TheScientificWorldJournal. https://doi.org/10.1100/tsw.2005.85
  5. Idler, E. L., & Benyamini, Y. (1997). Self-Rated Health and Mortality: A Review of Twenty-Seven Community Studies. Journal of Health and Social Behavior. https://doi.org/10.2307/2955359
  6. Lalonde, M. (1981). A new perspective on the health of Canadians. Minister of Supply and Services. https://doi.org/H31-1374
  7. March, S., Ripoll, J., Jordan Martin, M., Zabaleta-Del-Olmo, E., Benedé Azagra, C. B., Elizalde Soto, L., … Ramos, M. (2017). Factors related to the development of health-promoting community activities in Spanish primary healthcare: Two case – Control studies. BMJ Open. https://doi.org/10.1136/bmjopen-2017-015934
  8. Nesbitt, B. J., & Heidrich, S. M. (2000). Sense of coherence and illness appraisal in older women’s quality of life. Research in Nursing and Health. https://doi.org/10.1002/(SICI)1098-240X(200002)23:1<25::AID-NUR4>3.0.CO;2-M
  9. Prince, M., Albanese, E., Pender, R., Ferri, C., Mazzotti, D. R., Piovezan, R. D., … Luchsinger, J. A. (2014). World Alzheimer Report 2014 Dementia and Risk Reduction AN ANALYSIS OF PROTECTIVE AND MODIFIABLE FACTORS SUPPORTED BY Dr Maëlenn Guerchet Dr Matthew Prina. Retrieved from www.daviddesigns.co.uk
  10. Read, S., Aunola, K., Feldt, T., Leinonen, R., & Ruoppila, I. (2005). The relationship between generalized resistance resources, sense of coherence, and health among finnish people aged 65-69. European Psychologist. https://doi.org/10.1027/1016-9040.10.3.244
  11. Rowe, J. W., & Kahn, R. L. (1997). Successful aging. In Gerontologist. https://doi.org/10.1093/geront/37.4.433
  12. Söderhamn, O., & Holmgren, L. (2004). Testing Antonovsky’s sense of coherence (SOC) scale among Swedish physically active older people. Scandinavian Journal of Psychology. https://doi.org/10.1111/j.1467-9450.2004.00397.x
  13. Sørensen, K., Van Den Broucke, S., Fullam, J., Doyle, G., Pelikan, J., Slonska, Z., & Brand, H. (2012). Health literacy and public health: A systematic review and integration of definitions and models. BMC Public Health. https://doi.org/10.1186/1471-2458-12-80
  14. Virues-Ortega, J., Vega, S., Seijo-Martinez, M., Saz, P., Rodriguez, F., Rodriguez-Laso, A., … De Pedro-Cuesta, J. (2017). A protective personal factor against disability and dependence in the elderly: an ordinal regression analysis with nine geographically-defined samples from Spain. BMC Geriatrics. https://doi.org/10.1186/s12877-016-0409-9
  15. Wiesmann, U., & Hannich, H. J. (2008). A salutogenic view on subjective well-being in active elderly persons. Aging and Mental Health. https://doi.org/10.1080/13607860701365998

Altres articles

entrevista
Hàbits saludables
Equip de Professionals per la Promoció de la Salut de Girona

A propòsit d’unes entrevistes

Si preguntem que en sabem de la Salut o simplement que fas tu amb la teva Salut la resposta mai és ràpida. Cuidar l’alimentació, fer

Participació
Equip de Professionals per la Promoció de la Salut de Girona

La COVID, ens ha fet millors??

Ja entrat l’estiu i en plena setena onada us proposem treballar una qüestió que des de fa mesos, especialment als que som més reflexius, se’ns