Treball social

Comparteix aquesta entrada

El treball social comunitari com un actiu per a la salut

El treball social comunitari, entès com a valor de canvi, justícia, equitat i transformació, contribueix a generar salut i per tant, cal entendre’l com un actiu per a la salut.

Si bé és cert que el treball social comunitari no és patrimoni exclusiu d’aquesta professió, sinó també de moltes altres professions de l’àmbit de la intervenció social, el treballador social gaudeix d’una formació específica en aquest camp que li permet liderar la transformació social d’una forma col·laborativa, democràtica i participativa.

La mirada comunitària és present en totes les facetes de la nostra intervenció, tant en la detecció de factors de risc que puguin fer preveure el naixement d’un problema social i/o de salut, fins a la mobilització de recursos per tal de donar resposta a la problemàtica i ho fem, bàsicament, incrementant i enfortint el teixit associatiu del territori, que alhora empodera a les persones per tal que elles mateixes superin les dificultats socials i en conseqüència millorin la qualitat de vida del territori.

Hem de tenir present que el 80% dels determinants de salut estan vinculats a factors socioeconòmics que es troben fora del sistema sanitari i és aquí on el treball social comunitari té el seu camp d’intervenció

Tant les institucions, com els serveis com tot el teixit social formen part de l’acció comunitària. Sense participació no hi ha salut comunitària i en aquesta línia cal reorientar aquests tres agents enfocant-los cap a una mirada més comunitària.

Perquè malgrat que el treball comunitari aparegui a la llei i als documents institucionls dels serveis socials bàsics catalans, a la pràctica no acaba de ser un encàrrec prou clar ni es concreta en la forma d’organització dels equips de treball, tal com apunta la treballadora social Marta Ballester en el seu treball de recerca: Intervenció comunitària i rol dels professionals als serveis socials a Barcelona (Catalunya) i Mont-real (Quebec), una anàlisi comparada.

Caldria doncs, una clara aposta per l’atenció comunitària, integrada dins la cartera de Serveis socials i concebuda com un eix estratègic transversal dins el pla d’actuació de qualsevol centre de serveis socials i que no fos una pràctica que depengués de la sensibilitat, o no, de les direccions dels centres d’atenció social.

Els treballadors socials som, en sí mateixos, un actiu de salut perquè desenvolupem la funció de gestors relacionals. Som coneixedors dels recursos socials locals,  que actuen d’espais socialitzadors i disposem d’una expertesa en el treball en xarxa (treball sistemàtic de col.laboració i complementació entre els recursos locals d’un àmbit territorial). La suma d’aquests dos factors fa que estiguem en una posició privilegiada per  la transformació social, la promoció de la salut, l’empoderament de les persones i en conseqüència la millora de la percepció de la qualitat de vida dels ciutadans.

Jaume Fort
Treballador Social
Grup de Professionals per la Promoció de la Salut a Girona.

BIBLIOGRAFIA:
* Intervenció comunitària i rol dels professionals als serveis socials a Barcelona (Catalunya) i Mont-real (Quebec), una anàlisi comparada. Dra. Marta Ballester Frago.  Col·legi O‘cial de Treball Social de Catalunya juny 2017
* Revista Electrònica d’Investigació i Innovació Educativa i Socioeducativa Vol. 1, Núm. 1, 2009 – ISSN: 1989- 0966
* Barbero, J.M. (2008). El treball social en acció. Mètode i autogestió en la pràctica professional. Barcelona: Ed. Impuls a l’acció social

Altres articles

Resiliència
Habilitats per la vida
Equip de Professionals per la Promoció de la Salut de Girona

Persones resilents, persones resistents!

La paraula resiliència, ve de l’anglès, resilience, característica mecànica que presenten alguns materials que els fa resistents als xocs, recobrant posteriorment la seva forma original