El càstig de Zeus

Segons el mite grec, Pandora va ser la responsable d’obrir la caixa que contenia tots els mals i desgràcies i de repartir-los pel món: la vellesa, la malaltia, la bogeria, el vici, les plagues, la tristesa, la pobresa, els crims i tot allò que puguem imaginar. Així ho relata el poeta Hesíode en la seva obra Els treballs i els dies: Però aquella dona, en obrir la gran tapa de la capsa els va dispersar i va llançar als homes tristes calamitats. Els homes havien viscut fins llavors lliures de fatiga i malalties, envoltats de benestar, fins que Zeus -ordint aquest pla- va decidir venjar-se de Prometeu per haver robat el foc als déus per donar-lo als homes.

Temps després, a la Grècia de Pèricles on els mortals ja convivien amb infortunis, un prestigiós metge va proporcionar un enfoc que es basava en el poder curatiu de la natura: el cos contenia la forma de sanar-se. El repòs era fonamental en el procés de curació. La interessant teoria hipocràtica també feia menció a dos pilars de la promoció de la salut: si hi ha alguna deficiència en l’alimentació o en l’exercici, el cos emmalaltirà. Ja advertien en aquella època sobre la importància dels hàbits saludables.

També és ben sabut que Sòcrates s’aplicava en exercitar el cos i preguntat una vegada sobre quina era la virtut en un jove, va respondre: el que no s’excedeixi en res. Plató va afegir l’expressió emmetria, és a dir, l’exacta proporció, la justa mesura entre els components de l’ànima; sense ella, no hi ha salut possible. Equilibri i harmonia, aquests són els principis bàsics de la concepció clàssica de salut.

Cert és que la preocupació per la salut va ser un tema recurrent també entre les escoles filosòfiques, que en general donaven a la salut l’estatus de “major dels béns”. Els estoics van dedicar alguns escrits sobre com afrontar la mort, el dolor, la malaltia i altres adversitats. El filòsof Epictet dividia l’experiència humana en dues modalitats: les coses que podem controlar i les que no. Una de les seves frases cèlebres era: no podem controlar el què passa, però sí com reaccionem davant d’això. Així ens recorda que podem exercir un control sobre nosaltres mateixos. Ens ha deixat diversos textos recopilats per un alumne seu en una obra titulada Enquiridión (manual de vida) per orientar-nos en l’art de viure, centrant-nos en les coses que podem controlar.

Potser el premi a la promoció de la salut podríem adjudicar-lo al filòsof Immanuel Kant. Són coneguts els seus metòdics passejos diaris i solitaris -d’1 hora de durada- per conservar sa el cos, així com tenir cura en els àpats, el rigor en les hores de descans, la dedicació diària a la lectura i les habilitats per conservar les seves amistats. Thomas De Quincey explica algunes anècdotes en la seva magnífica obra Els darrers dies d’Immanuel Kant.

Però sens dubte, la millor contribució filosòfica a la promoció de la salut, ens ve donada per Arthur Schopenhauer, popularment conegut com el filòsof pessimista. Va escriure un tractat anomenat Eudemonologia -l’art de ser feliç- un petit manual on ens proporciona cinquanta regles per a la vida pràctica amb la intenció que puguem arribar a una felicitat relativa. En la regla número 32 ens anuncia: almenys nou dècimes de la nostra felicitat es basen únicament en la salut. Perquè d’ella depèn en primer lloc el bon humor. Amb salut tot pot ser font de plaer. Per això un pidolaire sa és més feliç que un rei malalt. Per això no manca de raó el fet que ens preguntem uns als altres sempre per l’estat de salut i ens desitgem que ens trobem bé.

La promoció de la salut és el procés que permet a les persones augmentar el control sobre la salut per millorar-la. Podem utilitzar també la filosofia per abordar la promoció de la nostra salut i la de tothom.

Això, o podem esperar que Zeus ens llevi el càstig.

Lis Brusa
Treballadora social i llicenciada en filosofia
Col·leg de Treball Social. Grup de Professionals per a la Promoció de la Salut a Girona.

Bibliografia:
Arthur Schopenhauer, El arte de ser feliz, Ed. Herder.2000.Barcelona
Epicteto, Manual de vida, Ed. Planeta. 2022. Barcelona
Hesíodo, Los Trabajos y los Días, Ed. Omega, 2003. Barcelona
Platón. Diálogos. Obra completa en 9 volúmenes. Volumen I: Apología. Critón. Eutifrón. Ed. Gredos. 2003. Madrid
Thomas De Quincey, Los últimosdías de Immanuel Kant, Ed Firmamento. 2001.Madrid