Comparteix aquesta entrada

Empoderar i capacitar individus i grups són principis fonamentals en la promoció de la salut, com fer-ho de manera efectiva?. L’aplicació d’una orientació saludable al propi treball de promoció de la salut hauria d’implicar, sens dubte, desenvolupar habilitats de reflexió sobre la pròpia pràctica.

Les habilitats en promoció de la salut de l’individu s’han d’entendre com a part de l’entorn en què treballa el professional de la salut. L’aplicació del nou coneixement no és només un exercici individual, sinó que passa en un context polític i ideològic més ampli. Totes les metodologies utilitzades en treballs de promoció de la salut es poden encapsular i tenen un efecte limitat si no es comprèn com un procés d’aprenentatge continu, com a forma de treball i com a forma de ser, expandint-se més enllà de la pròpia pràctica. Donar la mateixa importància a el què fer, a el com fer-ho i a el com ser-ho, és un factor clau per aconseguir formar professionals de salut en salutogènesi.

Aquesta perspectiva es desenvolupa a “The Application of salutogenesis in the Training of Healt Professionals“, on es presenten 3 programes educatius en diferents entorns: formació a estudiants de màster en Promoció de la Salut, formació a líders de grups de teràpia salutogènica basada en conversa en grup i  estudiants que practiquen mètodes participatius des de la via salutogènica. Un resultat clau al que arriben els autors sobre la formació d’estudiants en salutogènesi és la importància que l’estudiant desenvolupi la capacitat d’administrar-se de forma salutogènica. Per facilitar aquest desenvolupament i la “capacitat salutogènica“, els autors recomanen introduiïr i treballar una competencia important per la promoció de la salut anomenada “self-tuning“, definida com l’autosensibilitat, la reflexió i la mobilització de recursos per mantenir i millorar la pròpia salut. Es tracta d’una forma d’autocura, els principis dels quals els poden utilitzar els professionals de la salut per evitar cremar-se (“bourn-out”) i conservar el compromís (“engagement“) amb la seva activitat professional. Diversos estudis realitzats amb el col·lectiu d’infermeria conclouen que aquests professionals s’afronten a l’estrès i mantenen el compromís amb la seva feina a través dels mateixos recursos: introspecció, sensibilitat i reflexió. Aquests principis poden alhora ajudar els pacients i altres persones a experimentar una bona salut i benestar.

Judith Mallolas i Dolors Pruja
Grup Recerca
Grup de Professionals per a la Promoció de la Salut a Girona

Per saber més:

Vinje HF, Ausland LH, Langeland E. The Application of Salutogenesis in the Training of Health Professionals. 2016 Sep 3. In: Mittelmark MB, Sagy S, Eriksson M, et al., editors. The Handbook of Salutogenesis [Internet]. Cham (CH): Springer; 2017. Chapter 29. Available from: https://www.ncbi.nlm.nih.gov/books/NBK435870/ doi: 10.1007/978-3-319-04600-6_29

Vinje, H. F., & Mittelmark, M. (2006). Deflecting the path to burnout among community health nurses: How the effective practice of self-tuning renews job-engagement. International Journal of Mental Health Promotion, 8(4), 36–47

Vinje, H. F., & Ausland, L. H. (2013). Salutogent nærvær fremmer helsefremmende arbeidsliv. Social Medisinsk Tidskrift. 6/2013, ss. 810–820. [Salutogenic Presence supports a health-promoting work life] (pp. 890–901). Retrieved from http://www​.socialmedicinsktidskrift​.se/index​.php/smt/article/view/1086/880

Bakibinga, P., Vinje, H. F., & Mittelmark, M. B. (2012). Self-tuning for job engagement: Ugandan nurses’ self-care strategies in coping with work stress. International Journal for Mental Health Promotion, 14(1), 3–12.

García-Sierra R., Fernández-Castro J. & Martínez-Zaragoza F. (2016). Work engagement in nursing: an integrative review of the literature. Journal of Nursing Management 24, E101–E111.

Altres articles

Habilitats per la vida
Equip de Professionals per la Promoció de la Salut de Girona

Recepta Antiperfeccionisme

Recepta Antiperfeccionisme Segons la Universitat del Sud de Califòrnia els humans tenim uns setanta mil pensaments al dia, quasi cinquanta per minut. El 95% d’aquests