Comparteix aquesta entrada

Del llatí resiliens (saltar cap enrere, rebotar) es defineix com la capacitat de l’individu per a afrontar amb èxit una situació desfavorable o de risc, i per a recuperar-se, adaptar-se i desenvolupar-se positivament davant les circumstàncies adverses. 1,2

És un terme molt relacionat amb la psicologia positiva: benestar i satisfacció (en el passat), esperança i optimisme (per al futur), flux i felicitat (en el present).3

Encara que la genètica hi juga un paper, és una habilitat que es pot aprendre, però no tothom n´és capaç, malgrat ser una aptitud més freqüent del que hom pensa.4

L’experiència i el desenvolupament neurobiològic s’influencien mutuament.5,6,7

Algunes característiques que poden indicar la capacitat resilient són:8

1/ control del procés de record de les experiències traumàtiques

2/ integració de la memòria i els afectes

3/ regulació dels afectes en relació al trauma

4/ domini de la simptomatologia

5/ autoestima

6/ cohesió interna (pensaments, afectes i accions)

7/ establiment de vincles segurs

8/ comprensió del impacte del trauma

9/ elaboració de un significat positiu

És a dir, les persones resilients confien en les seves capacitats, practiquen l’autoconeixement (potencialitats i limitacions) i el mindfulness (consciència plena), són creatives i optimistes (però alhora realistes), assumeixen les dificultats com una oportunitat per aprendre i créixer, són flexibles als canvis, no intenten controlar les situacions, són perseverants i s’envolten de gent amb actitud positiva, buscant ajut quan ho necessiten.

Per als resilients la vida no és sempre difícil, només ho són alguns moments.

Metàfora dels joncs: plegar-se enrere per retornar, si cal, enfortit.

En definitiva, treure partit de l’adversitat.

Anna González Bachs
Metgesa
Grup Actius. Grup de Professionals per a la Promoció de la Salut a Girona

BIBLIOGRAFIA

1- Enciclopèdia Catalana

2- Garmezy, N. (1991): Resilience in children’s adaptation to negative life events and stresses environments. Pediatric Annals, 20, 459-466

3- Seligman, MEP (1999) “The President’s address. APA 1998 Annual Report. American Psychologist, 54, 559-562

4- Josep Fita. La Vanguardia-Salut 20/11/2012

5- Cicchetti, D. (2003) “Resilience and vulnerability. Adaptation in the context of childhood adversities. Cambridge University Press

6- Kandel, E.R. (1998) “A new intelectual framework for psychiatry. American Journal of Psichiatry, 155, 475-489

7- Müller-Spahn F. Individualized preventive psychiatry: syndrome and vulnerability diagnostic. Eur Arch Psychiatry Neurol Sci. 2008;258:23–34.

8- Harvey M. An ecological view of psychological trauma and trauma recovery. J Trauma Stress. 1996;9:3–23.

Becoña, E (2006) “Resiliencia: definición, características y utilidad del concepto”. Revista de Psicopatología y Psicología Clínica. Vol. 11, Nº3, 125-146

Altres articles

Habilitats per la vida
Equip de Professionals per la Promoció de la Salut de Girona

Recepta Antiperfeccionisme

Recepta Antiperfeccionisme Segons la Universitat del Sud de Califòrnia els humans tenim uns setanta mil pensaments al dia, quasi cinquanta per minut. El 95% d’aquests