Resiliència

Del llatí resiliens (saltar cap enrere, rebotar) es defineix com la capacitat de l’individu per a afrontar amb èxit una situació desfavorable o de risc, i per a recuperar-se, adaptar-se i desenvolupar-se positivament davant les circumstàncies adverses. ^1,2

És un terme molt relacionat amb la psicologia positiva: benestar i satisfacció (en el passat), esperança i optimisme (per al futur), flux i felicitat (en el present).³

Encara que la genètica hi juga un paper, és una habilitat que es pot aprendre, però no tothom n´és capaç, malgrat ser una aptitud més freqüent del que hom pensa.⁴

L’experiència i el desenvolupament neurobiològic s’influencien mutuament.^5,6,7

Algunes característiques que poden indicar la capacitat resilient són:⁸

1/ control del procés de record de les experiències traumàtiques

2/ integració de la memòria i els afectes

3/ regulació dels afectes en relació al trauma

4/ domini de la simptomatologia

5/ autoestima

6/ cohesió interna (pensaments, afectes i accions)

7/ establiment de vincles segurs

8/ comprensió del impacte del trauma

9/ elaboració de un significat positiu

És a dir, les persones resilients confien en les seves capacitats, practiquen l’autoconeixement (potencialitats i limitacions) i el mindfulness (consciència plena), són creatives i optimistes (però alhora realistes), assumeixen les dificultats com una oportunitat per aprendre i créixer, són flexibles als canvis, no intenten controlar les situacions, són perseverants i s’envolten de gent amb actitud positiva, buscant ajut quan ho necessiten.

Per als resilients la vida no és sempre difícil, només ho són alguns moments.

Metàfora dels joncs: plegar-se enrere per retornar, si cal, enfortit.

En definitiva, treure partit de l’adversitat.

Anna González Bachs
Metgesa
Grup Actius. Grup de Professionals per a la Promoció de la Salut a Girona

BIBLIOGRAFIA

1- Enciclopèdia Catalana

2- Garmezy, N. (1991): Resilience in children’s adaptation to negative life events and stresses environments. Pediatric Annals, 20, 459-466

3- Seligman, MEP (1999) “The President’s address. APA 1998 Annual Report. American Psychologist, 54, 559-562

4- Josep Fita. La Vanguardia-Salut 20/11/2012

5- Cicchetti, D. (2003) “Resilience and vulnerability. Adaptation in the context of childhood adversities. Cambridge University Press

6- Kandel, E.R. (1998) “A new intelectual framework for psychiatry. American Journal of Psichiatry, 155, 475-489

7- Müller-Spahn F. Individualized preventive psychiatry: syndrome and vulnerability diagnostic. Eur Arch Psychiatry Neurol Sci. 2008;258:23–34.

8- Harvey M. An ecological view of psychological trauma and trauma recovery. J Trauma Stress. 1996;9:3–23.

Becoña, E (2006) “Resiliencia: definición, características y utilidad del concepto”. Revista de Psicopatología y Psicología Clínica. Vol. 11, Nº3, 125-146