Comparteix aquesta entrada

Trastorns alimentaris i Coronavirus

Segons les dades d’incidència i de prevalença recents, els experts coincideixen a assenyalar que una de cada quatre persones adultes tindrà un problema de salut mental en algun moment de la vida. Es considera que el 50% d’aquests trastorns apareixen abans dels 18 anys, però sovint no es diagnostiquen fins anys després, en l’etapa adulta. L’esperança de vida també es veu reduïda en les persones amb trastorn mental. Entre els joves i adolescents, el suïcidi és una de les primeres causes de mort, la majoria de vegades, com a conseqüència d’una depressió.

S’estima que hi ha 1.000 milions de persones al món que presenten un problema de salut mental. Així doncs, es tracta de malalties molt freqüents que representen una càrrega personal, familiar i social molt elevada, si es tenen en compte els anys de preocupació, patiment i baixa qualitat de vida de les persones i famílies afectades, així com els elevats costos sociosanitaris, tant directes com indirectes, que generen.

Pel que fa als Trastorns de Conducta Alimentaria (TCA) són trastorns mentals greus que comporten alteracions de la conducta alimentaria. Les persones afectades mostren una forta preocupació pel pes, la imatge corporal i l’alimentació. Degut a aquestes alteracions es poden desencadenar malalties físiques greus, i en casos extrems, arribar a provocar la mort (essent el suïcidi i la desnutrició, els casos més freqüents).

Els perfils de major risc de desenvolupar un TCA són dones, adolescents, i que practiquin algun esport d’alta exigència (ballet, atletisme, natació sincronitzada o gimnàstica rítmica). Els TCA presenten una major prevalença en dones que en homes. La proporció d’homes que presenten un TCA és d’1 per cada 9 dones.

Els trastorns alimentaris poden aparèixer a qualsevol edat, tot i que es considera a l’adolescència, l’etapa de major risc. La major incidència es produeix entre els 12 i els 18 anys, però és cert que cada vegada veiem com va baixant l’edat d’inici, en torn als 8 o 9 anys.

Transtorns alimentaris

La pressió social per aprimar-se, el contingut de les xarxes socials, la preocupació per l’ideal estètic o de bellesa, la necessitat d’encaixar i ser acceptats, així com l’exposició constant al canon de bellesa actual són factors que expliquen aquesta major vulnerabilitat de les persones joves, per presentar un trastorn alimentari.

L’associació contra l’anorèxia i la bulímia (ACAB), anunciava al desembre de 2020, que les demandes d’ajuda per un TCA s’havien triplicat respecte les demandes rebudes l’any 2019. La situació provocada per la pandèmia ha pogut funcionar com un factor precipitant i accelerador del desenvolupament de trastorns alimentaris.

Les dades apunten que la pandèmia va resultar un desencadenant de simptomatologia ansiosa-depressiva d’intensitat variable en persones que no la presentaven amb anterioritat, i va incrementar en aquelles persones que presentaven aquesta simptomatologia anteriorment.

 A continuació trobaràs un recull de les senyals d’alarma que poden fer sospitar que existeix un TCA. Així que, professional de la salut, davant de qualsevol de les següents senyals d’alarma o un conjunt d’aquestes, no dubtis en consultar i derivar a professionals de la salut especialitzats en trastorns alimentaris, per tal d’oferir al teu pacient una atenció i/o tractament adequats.

Les senyals d’alarma són comportaments que poden estar relacionats amb l’existència d’un TCA. No es tracta de criteris diagnòstics, per tant no confirmen el trastorn. Però si que ens ajuden a recollir una historia clínica adequada, veure com ha afectat a la persona la situació de pandèmia actual i a fixar-nos en detalls susceptibles d’indicar una relació poc satisfactòria amb l’alimentació, el cos o amb si mateixos. Per tant, aquestes senyals d’alarma ens poden donar molta informació de la presencia d’un TCA o de conductes relacionades. Davant la presencia d’alguna o varies d’aquestes senyals és recomanable consultar amb un equip de professionals especialitzats en trastorns alimentaris.

Senyals d’alarma en relació a l’alimentació:

  • Ús injustificat de dietes restrictives o d’aprimament.
  • Estat de preocupació constant pel menjar.
  • Interès exagerat en receptes de cuina-
  • Sentiment de culpa després d’haver menjat.
  • Comportament alimentari estrany (velocitat d’ingesta, menjar dret, etc.,)
  • Aixecar-se de taula i anar al bany després d’haver menjat.
  • Evitar menjar en família o en companyia.
  • Rapidesa amb la que s’acaba el menjar de casa o de la despensa.
  • Trobar menjar amagat.
  • Trobar grans quantitats de resta a les escombraries.

Senyals d’alarma en relació al pes:

  • Pèrdua injustificada de pes, tant progressiva com significativa.
  • Molta por a engreixar-se.
  • Pràctica d’exercici físic de forma compulsiva amb l’únic objectiu d’aprimar-se.
  • Auto induir-se el vòmit.
  • Consum de laxants i/o diürètics sense motiu justificat.
  • Retirada de la menstruació (amenorrea).
  • Símptomes deguts a la desnutrició: fred de mans i peus, sequedat a la pell, pal·lidesa o marejos, caiguda del cabell, etc.

Senyals d’alarma en relació a la imatge corporal:

  • Percepció errònia de tenir un cos gras o un cos diferent al que la persona té.
  • Intents d’amagar el cos amb roba ample, esportiva o negre.

Senyals d’alarma en relació al comportament:

  • Alteració del rendiment acadèmic, laboral o aïllament progressiu.
  • Augment de irritabilitat o agressivitat. Augment de símptomes depressius o ansiosos.
  • Aparició de mentides o comportaments manipulatius.

La crisis de la COVID-19 ha tingut un impacte molt significatiu en les persones que pateixen un TCA. Incertesa, canvi de rutines, aïllament social, augment de l’ús de les xarxes socials, impossibilitat de practicar exercici físic fora de casa, interrupció de tractaments presencials i canvi per atenció telemàtica, etc. Tots els factors anterior serien les causes principals dels efectes negatius de la pandèmia per a les persones amb un TCA.

Professional de la salut, m’agradaria conèixer la teva experiència a la consulta, en relació als possibles casos o senyals de TCA que has anat trobant. En parlem?

Et responc als comentaris.

Laura Albó Salellas
Psicòloga
Grup Difusió

BIBLIOGRAFIA:

  • Associació contra l’anorèxia i la bulímia. (2020). Un 34% de las adolescentes de entre 12 y 16 años han hecho dieta para adelgazar. Nota de premsa de dilluns 30 de novembre de 2020.
  • Associació contra l’anorèxia i la bulímia. (2020). Se triplican las consultas sobre trastornos de la conducta alimentaria durante el confinamiento. Nota de premsa del 2 de juny de 2020.
  • Sant Joan de Déu, Barcelona, Hospital (2020). Trastornos de la conducta alimentaria y coronavirus.
  • Información y recomendaciones para familiares y personas afectadas por un TCA durante el confinamiento provocado por el COVID-19.
  • La marató tv3 (2021). La Marató 2021 posarà el focus sobre la salut mental. 06/04/2021 – 14.55. https://www.ccma.cat/tv3/marato/la-marato-2021-posara-el-focus-sobre-la-salut-mental/noticia/3087432/

Altres articles

Salut ambiental
Sin categoría
Equip de Professionals per la Promoció de la Salut de Girona

Nous hàbits i salut pel planeta

Setembre, un dels moments simbòlics en què sentim que comença un nou cicle i ens plantegem canvis, millores, a la nostra vida. En aquest estiu