Què en sabem del llenguatge no verbal?

L’antropòleg  Edward T. Hall diu que el “60% de les nostres comunicacions són no verbals”, Mario Pei, calcula que podem produir al voltant de 700.000 signes físics diferents,  Birdwhistell assenyala que només la cara  pot produir 250.000 expressions.
Si pensem en la nostra la cara com “emoticones” podrem identificar-ne un bon ventall.

El pare de les microexpressions és Paul Ekman. Psicòleg nord-americà que amb la seva disciplina és capaç de descobrir les “emocions reals” de la persona: Tristesa, alegria, ira, por, sorpresa, fàstic o menyspreu.

El llenguatge verbal  s’utilitza per transmetre la informació, mentre que el llenguatge no verbal s’encarrega de la negociació d’actituds i la relació interpersonal.

El llenguatge no verbal és el tipus de comunicació que inclou:

• L’expressió corporal, es dóna a través de gestos corporals, expressió facial, posició i postura del cos, el tacte i el contacte físic. Inclou moviments voluntaris i involuntaris que acompanyen el missatge o en donen per sí sols.
• L’expressió paraverbal o paralingüística, vinculada a la dicció, l’accentuació, el ritme i el to de veu que s’utilitza.
• La proxèmica, està lligada a la l’espai personal, a la relació espaial, és a dir la distància envers l’altre i la posició en l’espai.

La importància de les tres dins del context comunicatiu és molt rellevant ja que  són un tipus d’expressió unides mes al subconscient que a la voluntat, i que conseqüentment esdevenen una representació més fidedigna dels pensaments i sentiments de la persona.

El rol de professional de la salut comporta una responsabilidad implícita sobre el bon ús i el maneig de la comunicació. La relació entre el professional i l’usuari és asimètrica vista des del saber professional  vers la ignorància de l’usuari, però no oblidem que aquesta relació també és asimètrica  vers l’expertesa de l’usuari sobre ell mateix.

Ser perceptiu o intuïtiu té àmplia relació amb la capacitat de llegir el llenguatge no verbal, amb l’habilitat per recollir i desxifrar les senyals que ens mostren, per insignificants que puguin semblar.

Aquesta habilitat pot ser innata, però també es pot aprendre i per desenvolupar-la cal conèixer-se a un mateix. Quan una professional és capaç d’observar-se en la seva conducta diària, prestant atenció a les seves pròpies emocions i l’expressió del seu cos, està desenvolupant l’habilitat de captar el llenguatge no verbal de l’altra.

Si Interpretem les senyals que nosaltres emetem ens serà més fàcil entendre les que l’usuari rep

Bibliografia:

• Birdwhistell, R. L. (1952). Introduction to Kinesics: An Annotation System for Analysis of Body Motion and Gesture. Washington, DC: Department of State, Foreign Service Institute.
• Birdwhistell, R. L. (1970). Kinesics and Context: Essays on Body Motion Communication. Filadelfia: University of Pennsylvania Press.
• PAUL WATZLAWICK . EL ARTE DE AMARGARSE LA VIDA. (ISBN 9788425431890)
• Gómez Gómez, Blas; Herranz, Antonio. ¿Hablas o te comunicas?
  Un método proactivo para mejorar la comunicación interpersonal.  Editorial Marge Books. 2016

Ivonne Navales
Psicòloga
Grup Difusió

Arxivat com a: Habilitats per la vida, llenguatgeEtiquetat com a: Comunicació, Llenguatge no verbal