Optimitza l’entorn

Segons l’Asociación Española de Ergonomía (AEE), l’ergonomia és el conjunt de coneixements multidisciplinaris aplicats a l’adequació de productes, sistemes i entorns a les necessitats,limitacions i característiques de les persones, amb l’objectiu d’optimitzar l’eficàcia, la seguretat i el benestar.
La Teràpia Ocupacional integra els principis ergonomics per millorar l’ajust entre la persona i les seves ocupacions. Tal com estableix la World Federation of Occupational Therapists (WFOT), la seva finalitat primordial és possibilitar la participació en les activitats de la vida diària, promovent l’autonomia i el benestar. El Model Canadenc de Desempeny Ocupacional i Participació (CMOP-E) considera l’individu com un ésser únic amb característiques físiques, cognitives i afectives pròpies, així com amb un entorn, cultural, social i espiritual singular. Aquest pretén afavorir la interacció dinàmica entre persona, ocupació i entorn.
Així doncs, podríem dir que el disseny ergonòmic dels entorns ocupacionals va més enllà de
l’àmbit laboral i que afavoreix a la promoció de la salut.La publicació, Ergonomia, de l’Instituto Nacional de Seguridad y Salud en el Trabajo (INSST), entre diversos conceptes, descriu que l’espai ha de permetre moure’s amb facilitat i desenvolupar les tasques de manera còmoda i segura. Detalla que el mobiliari ha de ser regulable i disposar de superfícies antilliscants i antireflectants. Els estris i la maquinària han de ser lleugers, fàcils d’agafar i amb sistemes antivibracionals.
Exposa que la temperatura, la humitat, el soroll i la il·luminació han de ser adequats a les característiques de l’activitat, incidint en el fet que el soroll no ha de ser molest i en els beneficis de la llum natural, d’una qualitat bona d’aire i una ventilació freqüent dels espais. Els reflexos i els corrents d’aire s’han d’evitar. Anomena que la neteja i l’ordre són essencials. Recomana evitar obstacles en les zones de pas i els que tinguin pes a alçades elevades, eliminar objectes innecessaris i situar els materials d’ús freqüent en zones accessibles, preferentment a l’alçada del pit-ventre.
Així mateix, especifica que es beneficios l’adopció d’uns hàbits posturals adequats, mantenir l’esquena en posició neutra, alternar postures i evitar postures forçades o prolongades són un
exemple d’aquests.
Adaptar l’organització i el ritme de l’activitat, establir pauses i fomentar una comunicació
assertiva i el treball en equip és essencial per disminuir la càrrega mental i afavorir entorns
saludables.

Roser Vives Paranareda

Col·legi de Terapeutes Ocupacionals de Catalunya (COTOC)

Bibliografia:
– Word Federation of Occupational Therapists (WFOT). Accés en linea a: https://wfot.org/

– Asociación Española de Ergonomia (AEE) Accés en línea a http://www.ergonomos.es/

– Instituto Nacional de Seguridad e higiene en el Trabajo (INSHT),INogareda Cuixart S. Ergonomia ( 5a edición actualizada). 2008.

– Glen Guillen i Catana Brown. Willard & Spackman. Terapia ocupacional. Ed.2025

– Instituto Nacional de Seguridad y Salud en el Trabajo (INSST), O.A., M.P. Directrices básicas para la gestión de los riesgos psicosociales. Accés en línea: Catálogo de publicaciones del INSST: ttp://www.insst.es/catalogo- de-publicaciones.

– Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales. Real Decreto 486/1997 de 14 de abril por el quese establecen disposiciones mínimas de seguridad y salud en los lugares de trabajo.