Comparteix aquesta entrada

Lactància materna, bimaternitat i amor

Recordo les meves inquietuds quan esperava l’arribada del teu germà. Si em despertaria a la nit quan plorés, si sabria què li passava a cada moment, si podria aconseguir que mengés més variat que jo… Però mai vaig tenir interès per la lactància materna. No em vaig proposar investigar, ja que havia tingut problemes amb els pits a la meva adolescència i, per si de cas, vaig pensar, si es donés l’oportunitat, sobre la marxa… Ja!

Recordo aquell primer instant, veure per primera vegada la carona del teu germà, agafar-lo i posar-lo damunt meu… de seguida va buscar el pit i a mi em va donar per riure. Però quin horror les hores i els dies següents. Que si les clivelles, que si la pèrdua de pes, que si com col·locar-lo, que si preses de pit llargues… i el confinament. Aquí tot es va aturar. Tot. I vaig haver de començar a llegir, a analitzar i a donar pas al meu instint més ocult. Aquest que ve amb el carnet de mare, en algun lloc del nostre ésser. I, de ser una tortura màxima, donar de mamar al teu germà –cada cop que demanava, primer amb gestos i després amb les seves paraules, que volia teta– es va convertir en un moment tan especial.

Recordo la tornada a la feina i que les presses nocturnes m’encenguessin la llum a l’opció “destete”. I per més que ho pensava, més pena i culpa tenia. Tant que desitjava acabar i vam allargar fins als 18 mesos. Però vam plorar… uf!
Primer no sabia si la solució era tallar, perquè pensava que també tallaria la relació tan íntima d’amor, de protecció, de confiança, de tendresa… Van ser uns dies difícils, però el teu germà mai va deixar de confiar en la mama. No hi havia teta, però seguien els braços, els petons, les pessigolles, els jocs…

Recordo quan vas néixer tu, el meu petit, molt ploraner, però tot va fluir. Va ser tant fàcil… i tot i ser més demandant que el teu germà, m’ho has posat tan fàcil en acabar, gairebé als 20 mesos.

No obstant, aquesta por de tallar, amb tu ha estat diferent. Perquè el teu germà em va ensenyar que la lactància materna, a més d’alimentar i nodrir, crea i forja una unió tan especial i valuosa, que perdura després del deslletament. I amb tu no vaig tenir por de perdre. Però sí pena. Em va entristir pensar que molt probablement no viuré cap experiència igual o semblant a la meva vida. Que tot i haver estat dur, i que molts dies se’m van fer eterns, tot ha anat molt de pressa. I, al final, això és la vida. Quin vertigen, però quin gust si la saps assaborir, a cada moment.

Samar Habbab
Infermera

Altres articles

Promoció de la salut
Equip de Professionals per la Promoció de la Salut de Girona

Lactància materna, bimaternitat i amor

Recordo les meves inquietuds quan esperava l’arribada del teu germà. Si em despertaria a la nit quan plorés, si sabria què li passava a cada