Comparteix aquesta entrada

Immersos en l’emergència que encara ens aclapara -a nivell individual, social i de les institucions públiques- la literatura sobre la era post COVID-19 ja està emergint. Cada vegada hi ha més evidència que els determinants socials i econòmics de la salut han d’estar a l’epicentre de la reflexió sobre els canvis necessaris i concrets per crear una societat més sostenible i equitativa, més saludable.

L’anàlisi de com el sistema sanitari i el govern estan fent front a la pandèmia hauria de servir de base per a la presa de decisions polítiques per afrontar, a llarg terme, l’impacte d’aquesta crisi en la nostra salut personal i col·lectiva.

Segons José M. Martín-Moreno et al.(1) un dels aspectes importants a avaluar en la resposta a la pandèmia de la COVID-19 a Espanya són els “determinants socioeconòmics de la incidència de la COVID-19 (perfil de relacions i condicions de treball presencial i teletreball, mercat laboral, característiques de la llar i nivells de salut basal de la població afectada)”.

Al document “El sistema de salut postcrisi de la COVID-19. Primeres valoracions del Consell Assessor de Salut de la Generalitat de Catalunya. 29 abril 2020.”(2)  s’esmenten entre els aspectes prioritaris sobre els quals cal continuar treballant i avançant:

  • “La necessitat de continuar treballant per eliminar les desigualtats en salut, posant èmfasi en les diferències socioeconòmiques i de gènere.
  • Continuar potenciant l’envelliment saludable i l’accessibilitat equitativa als serveis d’atenció a la salut social i sanitària.”

Entre les 30 recomanacions per a l’orientació del sistema de salut en la postcrisi hi fan constar:

En l’apartat de la ciutadania:

  • “R6. Definir i prioritzar el desplegament d’estratègies de protecció social i de la salut dirigides a l’atenció de les persones en context de vulnerabilitat.
  • “R7. Reconèixer i aprofitar la capacitat de corresponsabilitat demostrada per la ciutadania incorporant-la en els processos d’identificació d’aspectes a millorar del sistema.”

I en l’apartat sistema:

  • “R21. Implementar el nou model d’atenció a les necessitats socials i sanitàries proposat pel Consell, equilibrant el model d’atenció centrada en la persona amb la necessària mirada d’atenció centrada en la comunitat, que s’ha evidenciat especialment apropiada durant la pandèmia.”

La Promoció de la Salut serà present, doncs, al sistema de salut postcrisi i la “Salut a totes les polítiques” hi haurà de tenir un paper preponderant.

Així doncs, és necessari que el sistema de salut es redissenyi, partint de la intersectorialitat, per tal de contribuir a la disminució de les desigualtats socials i econòmiques estructurals al nostre entorn més immediat i al nostre país.

Ara bé, com diu Rafa Cofiño al seu blog “Salud Comunitaria” (3) :“Se describen bien las desigualdades, las causas de las causas, se dan datos, mapas, se apuntan factores clave pero se diluyen a la hora de plantear medidas concretas”.

Ens hi posem per què no es dilueixin?

Assumpta Bou
Metgessa
Grup Recerca

BIBLIOGRAFIA
(1) Martín-Moreno JM, et al. Reflexiones sobre cómo evaluar y mejorar la respuesta a la pandemia de COVID-19. Gac Sanit. 2021. https://doi.org/10.1016/j.gaceta.2020.11.008

(2) El sistema de salut postcrisi de la COVID-19. Primeres valoracions del Consell Assessor de Salut. 29 abril de 2020. Generalitat de Catalunya.
https://canalsalut.gencat.cat/web/.content/_Professionals/Consells_comissions/consells_assessor_de_sanitat/cas-sistema-salut-postcrisi-covid-19.pdf

(3) COVID-19 en todas las políticas: disminuyendo los impactos negativos en salud que tendrá la respuesta al COVID-19.
https://saludcomunitaria.wordpress.com/2020/05/22/covid-19-en-todas-las-politicas-disminuyendo-los-impactos-negativos-en-salud-que-tendra-la-respuesta-al-covid-19/

Altres: Covid-19: The road to equity and solidarity. Col·lecció d’articles al The BMJ. https://www.bmj.com/pmac-2021

Altres articles

Habilitats per la vida
Equip de Professionals per la Promoció de la Salut de Girona

Recepta Antiperfeccionisme

Recepta Antiperfeccionisme Segons la Universitat del Sud de Califòrnia els humans tenim uns setanta mil pensaments al dia, quasi cinquanta per minut. El 95% d’aquests